Quim Torra, primer president de la Generalitat en actiu inhabilitat
El TSJC ha dictat la interlocutòria d'execució de la sentència i li ha notificat a Quim Torra al Palau de la Generalitat, moment en què el president ha quedat formalment inhabilitat
Quim Torra, primer president de la Generalitat en actiu inhabilitat

Quim Torra, primer president de la Generalitat en actiu inhabilitat

El TSJC ha dictat la interlocutòria d'execució de la sentència i li ha notificat a Quim Torra al Palau de la Generalitat, moment en què el president ha quedat formalment inhabilitat

Redacció Actualitzat
TEMA:
Quim Torra
El president Quim Torra amb el seu advocat, Gonzalo Boye (EFE)
El president Quim Torra amb el seu advocat, Gonzalo Boye (EFE)

El Tribunal Suprem ha confirmat la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra.

L'alt tribunal ha rebutjat el recurs que va presentar Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 19 de desembre el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació, en considerar-lo "autor penalment responsable d'un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic".

Poc després d'una hora de confirmar-se la inhabilitació, el TSJC ha dictat la interlocutòria d'execució de la sentència i li ha notificat aquest mateix dilluns, a quarts de cinc de la tarda, moment en què la sentència ha tingut efecte i el president ha quedat formalment inhabilitat.

 

La resolució del TSJC demana que se li comuniqui al vicepresident Pere Aragonès que queda activada la substitució del president. També demana comunicar la sentència al president del Parlament, Roger Torrent, a la delegada del govern espanyol i al secretari del govern.

La sentència d'inhabilitació ja és ferma, per tant, i el president ha quedat inhabilitat, tot i que el seu advocat, Gonzalo Boye, va anunciar que el següent pas serà anar al Tribunal Constitucional, on demanaran la suspensió de la condemna i, posteriorment, anar a la justícia europea.


Desobediència "contumaç i obstinada"

La decisió del Tribunal Suprem l'han adoptat, per unanimitat, cinc magistrats de la sala penal, entre els quals n'hi ha tres que van formar part del judici del procés.

La sentència, de 133 folis, reconeix que Torra de "és lliure de manifestar la seva identitat política", però no si per fer-ho ha de desobeir la Junta Electoral Central (JEC). Considera, a més, que Torra va desobeir la JEC "de manera contumaç i obstinada".

La vista del recurs contra la sentència del TSJC es va celebrar el dia 17 al saló de plens del Tribunal Suprem.

La defensa de Torra va demanar l'absolució del delicte de desobediència per no haver retirat la pancarta sobre els presos del Palau de la Generalitat. Creu que es van vulnerar els seus drets fonamentals i que la condemna va ser desproporcionada.

En canvi, la Fiscalia i l'acció poular, que exerceix Vox, van demanar la confirmació de la sentència del TSJC.

La decisió del Suprem d'inhabilitar el president obre diversos interrogants, com quan serà efectiva la sentència i quin és el calendari a partir d'aquest moment.


Consulta la sentència del Tribunal Suprem que desestima el recurs de Torra contra la seva inhabilitació per part del TSJC:

 

Una pancarta a l'inici de tot

Tot va començar el juny del 2018. Minuts després de la presa de possessió del govern de Quim Torra al Palau de la Generalitat, es penja a la façana la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc.

 

Pancarta penjada al Palau de la Generalitat
 


Al cap de 10 mesos, s'acosten les eleccions al Congrés. El 7 de març Ciutadans, que des del primer dia ha defensat que la pancarta és "un símbol que exclou la meitat de la població de Catalunya", porta el cas a la Junta Electoral. S'acabaven de convocar les eleccions generals del 28 d'abril i, per tant, era període electoral.

Quatre dies després, l'11 de març, la Junta Electoral Central conclou que els llaços grocs i les estelades són símbols partidistes i marca un primer termini per retirar-los: 48 hores.

S'esgota el termini de la JEC i la pancarta continua penjada. Quim Torra declara que els llaços i les pancartes "són llibertat d'expressió". Aquells dies hi ha diversos intents de desconeguts per retirar la pancarta. Una desena d'encaputxats van arribar a arrencar el llaç groc de l'Ajuntament de Barcelona.

El 18 de març, la Junta Electoral Central torna a demanar a Quim Torra que retiri la pancarta abans de 24 hores. El pols es manté mentre l'Ajuntament retira el llaç groc. La Generalitat rebutja per segona vegada treure-la de la façana i espera l'informe que ha encarregat al Síndic de Greuges sobre la qüestió. Finalment, el síndic li recomana que, en tractar-se de període electoral, retiri llaços i estelades dels edificis públics.

El 21 de març, 10 dies després del primer requeriment de la Junta Electoral, es canvia la pancarta per primer cop. Manté el lema "Llibertat presos polítics i exiliats", però s'ha substituït el llaç groc per un altre de blanc amb una franja vermella. Hores després, la JEC ordena al conseller d'Interior que mobilitzi els Mossos d'Esquadra per retirar pancartes i llaços dels edificis de la Generalitat.

Un dia després, segon canvi de pancarta: es retira la que porta el llaç blanc i se'n posa una altra amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans".

Del balcó als jutjats

El ball de pancartes havia acabat. El 27 de març, una setmana després, la Fiscalia presenta una querella contra el president Quim Torra per desobediència.

El 15 de maig Torra declara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya davant del jutge que instrueix el cas. El president argumenta que va desobeir la JEC perquè entén que no és una entitat superior a ell i que la seva obligació era defensar drets com el de la llibertat d'expressió.

El 27 de maig, després de les eleccions municipals i europees del 26M, el govern restitueix la pancarta amb el llaç groc al Palau de la Generalitat amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats". Un mes després, el jutge instructor processa Quim Torra per desobediència.

Arriba el judici. El 18 de novembre Torra és jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i manté els mateixos arguments que va defensar davant del jutge instructor i argumenta que no va fer cas a la JEC per preservar la llibertat d'expressió.

El 19 de desembre de 2019, el TSJC inhabilita Quim Torra un any i mig per desobediència. També li imposa una multa de 30.000 euros. La defensa de Torra recorre al Suprem, que revisa la inhabilitació aquest 17 de setembre.

La sentència té conseqüències polítiques al Parlament. La JEC --en una decisió que després va ratificar el Tribunal Suprem-- conclou que, com que Torra està condemnat per un delicte contra l'administració pública, ja no podia mantenir la seva acta de diputat. Després d'una picabaralla entre els socis de govern, la mesa li retira l'escó el 27 de gener.


La història es repeteix

Mentre la primera causa per desobediència seguia el seu curs, la història es va tornar a repetir. L'1 de juliol de 2019, l'associació Impulso Ciudadano, liderada per l'exdiputat de Ciutadans José Domingo, presenta un recurs contenciós administratiu al TSJC per la presència de la pancarta demanant la llibertat de presos i exiliats.

El TSJC accepta el recurs d'Impulso Ciudadano i ordena a Torra que retiri la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i el llaç groc que inclou, en 48 hores, ordre que Quim Torra no complirà, invocant la llibertat d'expressió.

Amb unes noves eleccions espanyoles a l'horitzó, el 10 de novembre, la Junta Electoral torna a actuar. Ciutadans fa notar a la JEC la presència de la pancarta, que entenen que va en contra de la neutralitat de les administracions.

El 27 de setembre ordena retirar la pancarta. Dos treballadors de la Generalitat compleixen l'ordre i la mateixa tarda, Sílvia Bel, Lluís Llach, Antonio Baños i Teresa Casals surten al balcó del Palau i en posen una amb el lema "Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans".

 

Llach, Bel, Baños i Casals pengen la segona pancarta al Palau de la Generalitat
Llach, Bel, Baños i Casals pengen la segona pancarta al Palau de la Generalitat


El 22 de setembre de 2020, Quim Torra declara al TSJC per la segona causa oberta per desobediència. En aquest cas, per despenjar tard la pancarta les setmanes prèvies a les eleccions generals del 10 de novembre del 2020.

ARXIVAT A:
Quim Torra Procés català Tribunal Suprem

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut