Els tècnics diuen que el turisme rural ha crescut a Catalunya, però de manera desequilibrada
El turisme rural s'ha convertit en una de les grans alternatives de l'anomenat turisme de sol i platja. Les cases i masies restaurades s'han multiplicat de manera considerable en molts racons de Catalunya. Però aquest creixement, segons un estudi que ha elaborat la Universitat Autònoma de Barcelona, no s'ha fet prou bé. I és que els tècnics han explicat que ha crescut de manera desequilibrada. En aquest sentit, han advertit que si no es controla es podria caure en els mateixos errors que el boom turístic a la costa. Es tracta del primer estudi sobre turisme rural a Catalunya i pretén ser un marc de referència per a la llei de turisme que s'està elaborant.
El turisme rural ha crescut exponencialment a Catalunya, sobretot en els últims cinc anys. L'interès pel paisatge i la natura, el tracte proper, la necessitat dels habitants urbans a sortir de les ciutats, combinat amb l'interès dels habitants rurals per complementar les rendes agrícoles, han contribuït a l'expansió d'aquest sector. Però això no vol dir que s'hagi fet bé.
A Catalunya hi ha més de 1.200 establiments rurals, amb capacitat per a més de 10.000 persones, repartits entre cases de poble, masies o ARI, els allotjaments rurals independents. Precisament, aquests són els que més han proliferat, però paradoxalment són els que ofereixen menys contacte amb el món rural, perquè no requereixen que els propietaris hi visquin ni s'hi dugui a terme activitat agrícola.
En aquest sentit, la directora de l'estudi, Gemma Cànoves, ha dit que els ARI s'haurien de frenar. A més, ha dit que no es poden instal·lar en qualsevol lloc com si fossin apartaments, com ha passat a la costa, i ha afegit que haurien d'oferir activitats i una oferta complementària.
Des dels seus inicis a Catalunya, als anys 80, la major part d'allotjaments rurals s'han concentrat al Pirineu, al Prepirineu i a la Costa Brava -a l'entorn de grans zones verdes i de valor paisatgístic-, però els autors de l'estudi consideren que l'oferta es pot diversificar en el territori, si també es potencien altres aspectes com la gastronomia o el patrimoni cultural.
Consideren bàsica la classificació dels allotjaments per nivells de qualitat i facilitar així que els usuaris sàpiguen realment el que estan consumint. Això també permetria exportar millor l'oferta a l'estranger, que amb l'atractiu d'unes bones condicions meteorològiques podria suplir els pics d'estacionalitat d'estiu, Nadal i Setmana Santa.
