Netanhayu va anunciar per sorpresa diumenge la retirada de les tropes militars del sud de la Franja (REUTERS/Amir Cohen)

Alto el foc a Gaza? Insinuacions, declaracions i silencis que l'apropen i l'allunyen

Alguns indicis fan pensar que l'exèrcit israelià i Hamas poden estar a punt d'arribar a un acord per aturar els atacs sis mesos després de l'inici de la guerra

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Carles Peris, director i presentador del programa "Món"

Joan Carles Peris Farrés

Cap de la secció d'Internacional d'Informatius de TV3

@joancarlesperis
Actualitzat

Ningú pot donar per fet que estem en vigílies d'un alto el foc, més o menys permanent, a Gaza. No hi ha cap confirmació ni cap anunci oficial, però les últimes hores s'han multiplicat els indicis, les insinuacions, les declaracions i fins i tot els silencis.

Sis mesos després de començar la guerra de Gaza, després de l'atac de Hamas contra Israel, tot fa pensar que l'exèrcit israelià i la milícia islamista poden estar a punt d'arribar a un acord per fer callar les armes.

La inesperada retirada de tropes del sud de la Franja, anunciada pel govern Netanyahu diumenge, semblava refredar la possibilitat que es llancés l'operació terrestre sobre Rafah amb què Israel havia amenaçat tantes vegades des de fa setmanes.

Joe Biden i Antony Blinken s'hi havien pronunciat insistentment en contra i, segurament, renunciar-hi va ser una de les demandes que el president nord-americà va plantejar al primer ministre israelià en la conversa telefònica de dijous.

Netanyahu boicoteja el possible alto el foc?

A Rafah s'hi acumula més d'un milió de persones, la majoria d'elles fugitives dels bombardejos israelians en altres punts de la Franja. Però Netanyahu manté que hi ha una data fixada per a l'operació sobre Rafah, en una declaració que sembla aigualir les expectatives d'un alto el foc.

Si Hamas està a punt d'acceptar les condicions que s'han posat damunt la taula de negociació del Caire, la insistència de Netanyahu no és la millor invitació a la firma, ni a l'alliberament dels ostatges israelians, que és l'objectiu principal de Tel-Aviv.

De fet, un dels dirigents de Hamas, Ali Baraka, ja ha rebutjat l'última proposta d'alto el foc, però altres portaveus insisteixen que l'estan estudiant.

Està boicotejant l'acord el primer ministre, malgrat les pressions del seu principal aliat, els Estats Units? Potser la seva declaració s'adreça als sectors de l'opinió pública israeliana que no volen cap pas enrere.

O potser la seva agenda passa per allargar tant com sigui possible el conflicte, perquè el previsible escenari de la postguerra no serà el més desitjable per Netanyahu. Es reactivaran els fronts judicials oberts contra ell, se li exigiran responsabilitats per la desastrosa gestió del 7-O i els tribunals internacionals investigaran els crims de guerra presumptament comesos per les dues parts.

Més de 33.000 palestins han mort en els atacs i bombardejos israelians, segons el govern gazià (REUTERS/Amir Cohen)

Les relacions Israel-Estats Units, sota mínims

Les relacions amb els Estats Units mai havien estat tan tibants. El gest de l'administració Biden de rebre el líder de l'oposició israeliana, Yair Lapid, que s'ha entrevistat amb el secretari d'Estat Blinken, és un símptoma més de la tensió entre Washington i Tel-Aviv.

La Casa Blanca ha reaccionat quasi immediatament a les paraules de Netanyahu dient que mantenia la seva absoluta oposició a qualsevol operació a gran escala sobre Rafah.

Poques hores abans de la declaració del primer ministre, el titular de Defensa, Yoav Gallant, havia donat a entendre que, efectivament, l'alto el foc era a tocar:

 "És el moment apropiat per assegurar l'alliberament dels ostatges, i estem disposats a pagar el preu que això comporti."

Segons Gallant, la pressió constant sobre Hamas i la posició de fermesa que ha tingut Israel en tot moment li permet ara administrar la situació "amb flexibilitat i llibertat".

La durada de l'alto el foc, que seria de sis setmanes en principi, però que Hamas vol indefinit, en una segona fase, i el nombre de presos palestins alliberats constitueixen "el preu" a què al·ludeix Gallant.

Conseqüències de la destrucció a Gaza
El 80% de les infraestructures de la Franja de Gaza han quedat destruïdes (REUTERS/Dawoud Abu Alkas)

I tots pendents de la represàlia iraniana

L'evolució dels esdeveniments en les pròximes hores serà decisiva i no només pel que pugui passar a Gaza. Israel està en màxima alerta, davant la intenció declarada de Teheran de venjar la mort de set iranians en el bombardeig de la seva delegació diplomàtica a Damasc, acció atribuïda a Israel, però mai reconeguda.

La possibilitat que la represàlia es faci directament sobre territori israelià pot ser un pas més que contribueixi a escalar el conflicte. Si el braç executor és Hezbollah, des del Líban, serà un escenari ja conegut. Si la venjança la perpetra l'Iran directament, des del seu territori o des de Síria, el risc de la guerra regional serà més explícit que mai.

 

ARXIVAT A:
IsraelGuerra a Gaza
Anar al contingut