"Nits sense ficció" estrena "L'amarga lluita del Noi del Sucre" i "El treballador feliç"

"L'amarga lluita del noi del sucre"

"L'amarga lluita del noi del sucre" analitza l'ideari revolucionari i la complexa personalitat de Salvador Seguí, una figura encara poc coneguda que va lluitar, literalment, fins a la mort, per defensar les seves conviccions.

Qui va ser l'home que va liderar la conquesta de la jornada laboral de 8 hores? Una eloqüència verbal que seduïa immediatament les concurrències, i una gran capacitat de lideratge. Aquestes eren les armes de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, per transformar el sindicalisme des dels postulats anarquistes en un context de gran violència a Barcelona. 100 anys després del seu assassinat, i amb la interpretació de l'actor Ivan Morales, es recull la seva vida i el significat de la seva lluita, confrontant-la amb la precarietat laboral que encara perviu.

Quan la mitjana d'edat d'un treballador era de 35 anys

"La mitjana de vida d'un obrer era de 30 o 35 anys. A vegades, els nens i les nenes treballaven només per un entrepà". La historiadora Teresa Abelló, especialitzada en moviments obrers, descriu les condicions socials de la Catalunya del començament del segle XX.  Quan esclata la Primera Guerra Mundial, Barcelona es converteix en la gran fàbrica d'Europa, que necessita tota mena de productes. Hi ha molta feina, però molt precària. La inflació puja sense parar, i les diferències socials són abismals. És en aquest context que Salvador Seguí, sindicalista convençut, comença a pensar en la necessitat d'un sindicat únic que eviti la fragmentació del moviment obrer.

"És l'època en què Seguí comença a anar sempre acompanyat dels seus amics Lluís Companys i Francesc Layret", relata Maria Coll, historiadora i periodista de la revista Sàpiens. I Xavier Díez, autor d'"El pensament polític de Salvador Seguí", il·lustra la relació amb aquesta analogia: "Tots tres fan una banda com els Beatles. Generen una gran potència intel·lectual"

La vaga de La Canadenca

"Salvador Seguí, el Noi del Sucre" descriu el paper del líder sindical en la reorganització profunda de la CNT, el sindicat que convoca, el 1919,  la vaga de La Canadenca (Riegos y Fuerza del Ebro), que deixa Barcelona a les fosques. Aquella vaga va marcar un abans i un després en la història del moviment obrer, i va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores. 

"Els vells ja no aniran a les fàbriques, i nosaltres tindrem una jornada laboral de 8 hores". Aquesta va ser la proclama de Salvador Seguí al míting final de La Canadenca, a Les Arenes de Barcelona, que va posar punt final a la vaga.

És el moment de glòria escenogràfica de Seguí. Es consagra com a gran líder. Però hi ha un sector opositor dins mateix de la CNT, perquè Seguí frena la proposta d'una revolució. Aquell dia, diu Teresa Abelló, Seguí va firmar la seva sentència de mort. 

El pistolerisme

El documental recull la reacció de la patronal, que opta pel tancament de fàbriques i la creació dels "sindicats lliures", que, a la pràctica, i protegits per pistolers i sicaris, es converteixen en perseguidors dels obrers implicats en les mobilitzacions, "i que acaben sent els protagonistes d'aquesta guerra civil enfrontant grups de sindicats lliures amb pistolers de la CNT".

I s'entra en una circumstància, explica l'historiador David Martínez Fiol, com en el món de l'AMPA de Nova York, de Chicago o de diferents ciutats industrials dels Estats Units: "Allò: tu en mates un, jo te'n mato dos, jo te'n mato tres..."

El llegat de Seguí i la precarietat que perviu

Salvador Seguí va morir assassinat el 1923, ara fa 100 anys. Què se n'ha fet, del seu llegat?

"Les turbulències socials, econòmiques i culturals dels primers vint anys del segle XX, d'alguna forma també troben un eco en l'actualitat. La flexibilització del mercat de treball també ha generat capes de treballadors precaris i precàries, que tampoc estan reconeguts ni a escala salarial ni en làmbit de prestacions socials ni a nivell de representació col·lectiva.", diu Ivan Miró

Més enllà de la reivindicació de la figura de Salvador Seguí, el documental confronta la seva lluita amb la precarietat laboral que encara perviu. És el cas de les kellys, els riders i altres treballadors que, encara ara, han hagut de lluitar per tenir unes mínimes condicions laborals.

Fitxa tècnica

Direcció: Raúl Cuevas
Guió: Sergi Pons, Raúl Cuevas
Producció executiva Abacus: Marc Roma, Oriol Cortacans
Direcció executiva 3Cat: Montserrat Armengou Martín
Producció executiva 3Cat : Sílvia Pairó Vila
Producció delegada 3Cat: Joan Pavón Gelices
Producció: Carla Alpeñés
Producció Abacus: Tatiana Iriarte
Direcció de fotografia: Neil Murphy
Muntatge: Otto Gómez (AMMAC), Núria Campabadal (AMMAC)
So directe: Let's Sound

"L'amarga lluita del noi del sucre" és una producció de 3Cat produïda per Abacus.

"El treballador feliç"

Cada vegada més caps, més càrrega de feina i un calendari farcit de reunions inacabables i poc eficients. El documental analitza, amb humor, com afecta els treballadors el funcionament de les empreses i les corporacions.

"Cada dia has de donar el millor de tu mateix, presentar-te com una persona motivada, contenta, i fer veure que tot va bé. Som dins d'aquesta pantomima, d'aquesta comèdia".

"El treballador feliç" s'endinsa en els problemes sistèmics que fan de moltes feines espais de silenci i patiment solitari. A través d'entrevistes als professionals que treballen en despatxos i oficines de grans empreses i corporacions, el documental busca les causes d'un fenomen creixent, el "bornout", i el troba en la mala organització, la falta de definició de les feines i les ordres arbitràries.

"Les empreses -diu André Spicer, autor del llibre "Business Bullshit" - són un gran exemple d'allò de ‘l'emperador va despullat'. Tot són promeses. Constantment estan passant per processos de canvi, reorganització, reestructuració, reducció, redimensionament… Despatxen gent, contracten gent, canvien el logo… però, al capdavall, ben poca cosa canvia de debò".

Els enginyers, advocats o informàtics que participen en el documental descriuen la frustració de tenir bones feines, prou ben pagades i, en canvi, sentir-se desgraciats: "Et sents un fracassat pel fet de ser un d'aquests que cauen a l'abisme del ‘bornout' fins al fons del fons".

L'autor del documental, John Webster,  es basa en un manual de sabotatge de la 2a Guerra Mundial per analitzar la relació actual de les empreses amb els seus treballadors: "El manual es repartia als combatents de la resistència a l'Europa ocupada per col·lapsar la maquinària de guerra de l'enemic. Hem adoptat mètodes de sabotatge per aplicar-los a la nostra feina quotidiana".

Fitxa tècnica
Direcció i guió: John Webster
Producció: Marko Talli
Direcció de fotografia: Jarkko T. Laine F.S.C, Sun Ryung Kim
Edició: Kimmo Taavila, John Webster
Disseny de so: Yngve Leidulv Sætre
Grafisme: Jussi Turunen
Música: Olav R. Øyehaug

"El treballador feliç" és una producció de Yellow Film & TV.

3Cat.cat/senseficcio