El pas d'"El foraster" per Serinyà
Demà, dimecres, a partir de les 22.40, després de l'"APM?", "El foraster" continua la ruta a la recerca dels poblets més petits de Catalunya. En aquesta ocasió, Quim Masferrer arriba a Serinyà, on hi ha històries per donar i vendre, i es recupera el seu pas per Castellfollit del Boix, un poble on es va endur uns quants ensurts.
L'ésser humà ha viscut a Serinyà des de fa centenars de milers d'anys, com ho demostren les seves coves prehistòriques. Però més enllà de la història en majúscules, en Quim descobrirà que l'ànima de Serinyà són les petites històries, les del dia a dia. Històries com la del Xico, un artista provocador que ha omplert un bosc amb les seves "marraneries". O la de l'Antonio, una persona diagnosticada de l'espectre autista que sap valorar com ningú els petits "extres" que li dona la vida.
De la mà de la Trini, la Paquita i la Rosa es descobrirà l'autèntic significat de la paraula safareig. En Quim també coneixerà en Jesús, que manté viu el record del seu avi a la vora del riu; en Guillem, que somia a ser un gran remer; la Brigitte i la seva reivindicació de la dona pagesa, o una colla de joves que han après a fer passar la tarda amb ben poca cosa.
Com diria en Ramon, un veí del poble molt aficionat als refranys, a Serinyà hi ha històries "para dar y vender".
I després, recupera el pas de Quim Masferrer per Castellfollit del Boix, un oasi rural on pot passar de tot, un poble que sembla tranquil però que no ho és tant. Allà, en Quim s'endurà uns quants ensurts...
Coneixerà l'Antoni i la seva teoria segons la qual tots cometem deu errors diaris; en Fidel, que va ser previsor i va plantar trenta anys enrere el pi que ara li fa ombra; la Ceci, una professora que sempre serà recordada; la família Trapp de Castellfollit, que no té res a envejar a la de la pel·lícula; o en Roger, que és campió mundial de triatló i s'estima més patir que quedar-se tancat en una oficina; i, sobretot, es podrà conèixer el jovent més esbojarrat de tota la contrada.
Seran 48 hores de viure al límit, en situacions extremes, perquè, com diu l'Antoni, la vida és plena d'errors. I avui, entre tots aquests personatges, se'n traurà una profitosa lliçó: continuar caminant, entre encerts i errors, perquè de tot s'aprèn.
