"El documental" emet "Marley" el dia en què el músic hauria fet 75 anys

"Marley" és el primer documental sobre la vida de Bob Marley en què la família del cantant ha autoritzat l'ús del seu material privat per emetre's. El treball repassa extensament i amb profunditat la vida de Bob Marley, l'home que va portar el reggae de Jamaica arreu del món. Per parlar-nos no tan sols del Marley músic, sinó també de l'amic, el pare, l'espòs, l'amant, el rastafari, l'home de pau i l'home de lluita, el documental presenta tota una galeria de testimonis que permeten intuir com era l'ambient que tenia al seu voltant aquell geni de la música.

Kevin Macdonald va guanyar l'Oscar al millor documental amb "Un dia al setembre" i ha dirigit les aclamades "L'últim rei d'Escòcia" i "L'ombra del poder". "Marley" es considera la pel·lícula definitiva sobre la vida, el llegat i l'impacte mundial de Bob Marley, un dels cantants, compositors, músics i activistes més influents de la història del segle XX.

Bob Marley va néixer el 6 de febrer del 1945 a Nine Mile, Jamaica, en el si d'una família pobra i trencada. El seu pare, Norman Marley, era un capità de l'exèrcit britànic que va abandonar el seu fill. A finals dels anys 50, Bob Marley i la seva mare es van instal·lar a Trench Town, un precari barri de la capital del país, Kingston, on, per primera vegada, va entrar en contacte amb la música.

El 1967 va gravar la seva primera cançó, "Judge Not", influïda per la música de Ray Charles, Fats Domingo o Curtis Mayfield; i va formar el seu primer grup, els Wailin Wailers, juntament amb Bunny Wailer i Peter Tosh. Amb ells, va enregistrar poc després "Summer Down", una crida a la pau i en contra de les bandes de carrer que assetjaven Kingston. Una cançó que va esdevenir número u i que va marcar la línia que el va portar a ser la veu del gueto.

Mentrestant, el 1966, es va casar amb Rita Anderson i es van traslladar a viure als Estats Units, al costat de la seva mare. Quan Marley va tornar a Jamaica, el culte a la religió rastafari s'havia disparat amb la visita de l'aleshores emperador d'Etiòpia, Haile Selassie, considerat el "déu de la Terra" per les rastes. A partir d'aquell moment, aquesta religió, que barreja profecies bíbliques, la filosofia naturista i el nacionalisme negre i que fa servir la marihuana per a la litúrgia, va tenir una gran influència en la seva música. També, per aquesta espiritualitat que desprenien les seves cançons, el grup va tenir moltes dificultats per trobar representant que els donés projecció. A principis dels 70, però, The Wailers es van ajuntar amb el productor Lee Perry, que revoluciona la feina dels músics.

El 1972 va publicar el seu primer àlbum, "Catch a Fire", que va tenir un gran èxit i amb el qual van fer una petita gira pels Estats Units i el Regne Unit. Un any després va sortir a la llum "Burnin", que va ser supervendes i que inclou un dels grans temes de la banda, com "Get up, Stand up" i "I Shot the Sheriff", més tard convertida en número u pel britànic Eric Clapton.

Dos dels músics de The Wailers van abandonar el grup el 1975 per dedicar-se a la seva carrera en solitari i van entrar al grup la dona de Marley, Marcia Griffiths, i Judy Mowatt. El nou grup va passar a dir-se Bob Marley and The Wailers. El seu primer LP, "Natty Dread", que inclou les famoses "No Woman no Cry" i "Revolution". Aquest any també va publicar en directe "Live".

"Rastaman Vibrations" (1976) va ser supervendes i va encapçalar les llistes nord-americanes. Aquest disc és un dels màxims exponents de les creences de Marley, en què l'amor i la crítica social conflueixen amb revolució espiritual i política. El disc inclou la mítica "War". Aquest any es va traslladar altre cop a Miami, després d'haver quedat ferit per un tret en un concert a Kingston. Des dels EUA, Marley es va convertir en una estrella internacional amb discos com "Exodus" (1977).

"Kaya" (1978), un treball amb nombroses cançons d'amor; "Babylon by Bus" (1978), amb un dels directes portats a terme fins llavors, i "Survival" (1979), amb temes com l'himne "Zimbawe", van fer-lo més popular.

El 1980 va publicar "Uprising", que va tenir un gran èxit i el va portar a fer una gira per Europa, amb rècords d'assistència. Quan va acabar la gira, Marley va emmalaltir de càncer i l'11 de maig del 1981 va morir en un hospital de Miami, amb només 36 anys.

"Marley" és un treball del 2012 produït per Cowboy Films, Shangri-La Entertainment i Tuff Gong Pictures.