La pitjor temporada d'incendis en 10 anys: més terreny cremat i focs més virulents

Catalunya viu el pitjor any d'incendis forestals des de fa una dècada. I tot just estem a la meitat de l'estiu.

En set mesos, les flames han calcinat més de 7.400 hectàrees, el doble que tot l'any passat, en més de 460 focs.

Aquest estiu s'han combinat la majoria de factors de risc perquè hi hagi grans focs: sequera, temperatures extremes -- ja som a la tercera onada de calor de la temporada i els termòmetres encara pujaran més -- i boscos molt carregats i sense netejar.

Risc extrem d'incendis

Unes condicions que fan que els incendis siguin cada cop més grans i més freqüents, com explica a TV3 Jofre Carnicer, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF:

"Aquest any hem tingut un mes de maig excepcionalment càlid, amb una situació de sequera a llarg termini, els embassaments gairebé a la meitat o per sota de la seva capacitat, és a dir, sequera hidrològica. I tenim aquestes onades de calor que són de llarga durada i amb algunes característiques que són anòmales."

Tot això ha fet "un còctel", segueix Carnicer, "que ens ha donat aquest risc d'incendi extrem", amb impactes difícils de controlar. Carnicer avisa que el futur, amb la crisi climàtica, és poc esperançador: la temporada d'alt risc d'incendis s'ampliarà, fem el que fem. 

Si hi ha una "reacció globlal" i aconseguim reduir les emissions, "augmentarà només en una setmana o deu dies"; però si seguim com fins ara, amb polítiques insuficients, alerta Carnicer, "i anem a increments de temperatura de tres graus o més, doncs podríem tenir tranquil·lament, a la zona del Mediterrani, 30 o 40 dies més per temporada de risc extrem" d'incendis.

Focs impossibles d'abastar

Els grans focs forestals sobrepassen la capacitat d'extinció dels Bombers, avisa la subinspectora del cos, Marta Miralles, que explica que no és un escenari nou -- el de grans incendis --, però sí més freqüent que mai:

"Sempre hem tingut anys amb campanyes o escenaris d'incendis grans. En canvi, el que està passant ara, amb el canvi climàtic, és que cada vegada aquests escenaris són més freqüents."

Uns escenaris que obliguen a canviar les estratègies dels professionals per afrontar-los, però també els hàbits de tothom per prevenir-los i estar sempre alerta.

Canviar el xip cap a l'autoprotecció

Amb aquestes condicions extremes, la Generalitat continua aplicant el nivell 3 del pla Alfa: hi ha restriccions a 357 municipis i hi ha tancats onze massissos fins a la mitjanit de dilluns a dimarts. 

Però malgrat que s'extremin les precaucions, hi ha focs que són inevitables, com explica la subsinspectora dels Bombers de la Generalitat. "El canvi que ens falta fer és entendre que això no ho podrem evitar, que en els següent vint anys continuarà passant", segueix Marta Miralles, que demana estar preparats i "conscienciar-nos tots com a societat" que cal "més autoprotecció".

El 2012, el pitjor any en focs

Aquest divendres ha fet 10 anys d'un dels pitjors incendis recents que han afectat Catalunya -- juntament amb el d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, el 2009, en què van morir 5 bombers.

Va ser a la Jonquera, a l'Alt Empordà, el juliol del 2012, quan es van cremar més de 10.400 hectàrees i van morir 4 persones, una data que als Bombers no se'ls va passar per alt:

Avui, fa 10 anys dels #IFEmpordà. Uns incendis on van perdre la vida 4 persones i que va cremar més de 10.000 ha, afectant 18 municipis.

📹https://t.co/YXorKEasAI pic.twitter.com/ugrqTCG7Pl

— Bombers (@bomberscat) July 22, 2022

El 2012 va ser, de fet, el pitjor any en focs a Catalunya de la dècada. Les flames llavors van arrasar prop de 18.000 hectàrees, la majoria a l'Alt Empordà.

Si es té en compte el nombre d'hectàrees cremades, els cinc grans incendis dels últims 15 anys han estat:

• Els de l'Alt Empordà el 2012, amb més de 10.000 hectàrees cremades
• Els de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, del juny del 2019, amb més de 5.000 hectàrees cremades
• El d'Agramunt, a l'Urgell, el juliol del 2009, que va cremar 5.000 hectàrees
• El de Rasquera, a la Ribera d'Ebre, el maig del 2012, que va cremar 2800 hectàrees
• El de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, l'estiu passat, que va cremar més de 1.700 hectàrees

Per comarques, les més afectades pels focs els últims anys han estat l'Alt Empordà, amb més de 12.700 hectàrees cremades; la Ribera d'Ebre, amb més de 9.500; l'Urgell, amb més de 5.700; el Bages, amb gairebé 4.000, i l'Anoia, amb més de 2.135.

El foc de la Ribera d'Ebre, a punt de ser "tempesta"

L'incendi de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, el juny del 2019, en què es van cremar més de 5.000 hectàrees de bosc i camps, va ser un incendi extraordinàriament virulent.

Reunia tots els riscos per convertir-se en el que s'anomena "una tempesta de foc": calor, sequera, vent, una enorme massa forestal descuidada i un territori molt despoblat on les àrees cultivades s'han anat abandonant a gran velocitat els últims anys.

Els Bombers van trigar 11 dies a donar per extingit un foc que amenaçava de convertir-se en un incendi de sisena generació, un fenomen recent, directament lligat al canvi climàtic, amb un gran potencial de risc i destrucció, com els que han vingut després.

Més de 300 incendis a Espanya

El 2022 està sent un dels pitjors anys en incendis forestals a Espanya. Des de principis d'any se n'han comptat centenars en la pitjor onada d'incendis de la seva història.  

Només en els últims 15 dies, els focs han arrasat més de 200.000 hectàrees, més superfície que la que es va cremar en tots els focs de l'any passat i fins i tot més que l'any 2012, que també hi va haver xifres rècord, amb 189.000 hectàrees cremades a tot el pais.

Entre els focs que més preocupen ara hi ha el de Tenerife, que ja ha cremat més de 2.000 hectàrees i ha afectat 5 municipis. Les flames, que han arribat fins al parc del Teide, són difícils d'extingir per la complicada orografia de la zona i s'han desallotjat prop de 600 persones de manera preventiva.

A Galícia n'hi ha tres d'actius que cremen des de fa una setmana i ja han calcinat més de 30.000 hectàrees. La majoria s'han produït per tempestes seques, segons la Xunta. Entre els més devastadors n'hi ha un que ha afectat sobretot zones d'Ourense i Lugo i diversos parcs naturals.

I a Ateca, a Saragossa, s'han cremat 14.000 hectàrees en un incendi que s'hauria originat per uns treballs de reforestació i que ja està controlat. També ho està el foc declarat aquest dissabte a les Fonts d'Aiòder, a uns 40 quilòmetres de Castelló, i on han treballat fins a set mitjans aeris.

L'onada d'incendis també ha afectat molt especialment Castella i Lleó i zones de Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. 

Espanya és el país d'Europa més afectat pels incendis aquest any, segons dades publicades pel Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals Copernicus.