El Consell d'Europa alerta Espanya per les "creixents condemnes" de presó a artistes
L'òrgan europeu insta el govern espanyol a acotar l'abast dels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona
El Consell d'Europa alerta Espanya per les "creixents condemnes" de presó a artistes
Detenció del raper Pablo Hasél, el 16 de febrer, a la Universitat de Lleida (ACN / Pau de la Calle)
Detenció del raper Pablo Hasél, el 16 de febrer, a la Universitat de Lleida (ACN / Pau de la Calle)

El Consell d'Europa alerta Espanya per les "creixents condemnes" de presó a artistes

L'òrgan europeu insta el govern espanyol a acotar l'abast dels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona

Actualitzat
TEMA:
Consell d'Europa

Toc d'atenció del Consell d'Europa a Espanya per l'"impacte negatiu" que creu que tenen algunes normes penals i sentències en la llibertat d'expressió.

En una carta datada l'11 de març, la comissària de Drets Humans del Consell, Dunja Mijatovic, insta el govern espanyol a reformar els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió i a acotar tipus penals com l'enaltiment del terrorisme i les injúries a la Corona per evitar un càstig "innecessari o desproporcionat".

 

 

Sense citar explícitament el cas del raper Pablo Hasél, Mijatovic expressa al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, la seva preocupació per l'augment de condemnes contra artistes per les lletres de cançons:

"En els últims anys, un creixent nombre de sentències penals, inclús de privació de llibertat, s'han dictat contra artistes per cançons controvertides i altres 'performances' i contra activistes en xarxes socials per declaracions considerades ofensives, incloent-hi declaracions concebudes amb humor."

En aquest sentit, Mijatovic felicita el govern espanyol per la intenció de reformar alguns aspectes del Codi Penal, en particular els delictes d'enaltiment del terrorisme.

 

"Falta de claredat"

La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa alerta que, tal com està definit el delicte d'enaltiment del terrorisme en l'article 578 del Codi Penal, "sembla problemàtic des del punt de vista de la certesa jurídica a causa del seu llenguatge ambigu i imprecís", i remarca que la "falta de claredat" ha generat interpretacions divergents i fins i tot contradictòries als tribunals.

"He observat, en particular, que algunes decisions dels tribunals espanyols han fracassat a l'hora de determinar adequadament si l'enaltiment del terrorisme suposa realment el risc d'un dany real, concret i imminent", alerta Mijatovic a la carta.

Aquest ús de conceptes vagues a l'hora de descriure el tipus penal pot fer que expressions que "no contenen elements d'apologia del terrorisme però que inciten a altres formes de violència o que simplement són controvertides, impactants o políticament incorrectes" acabin comportant "restriccions innecessàries i desproporcionades" de la llibertat d'expressió.

"La legislació antiterrorista només ha d'aplicar-se a continguts o activitats que impliquin necessàriament i directament l'ús o l'amenaça de la violència amb la intenció de propagar la por i provocar terror."

 

Exterior de la seu del Consell d'Europa, a Estrasburg
Exterior de la seu del Consell d'Europa, a Estrasburg (ACN / Blanca Blay)

 

Mijatovic també para atenció als delictes d'injúries a la Corona, recollits als articles 490 i 491 del Codi Penal, i alerta que "una sentència de pena de presó per un delicte comès com a part del debat polític hauria de ser compatible amb la llibertat d'expressió només en circumstàncies excepcionals" i posa com a exemple que el discurs inclogui crides a la violència o discurs d'odi.

La comissària remarca que "les possibilitats d'imposar restriccions a la llibertat d'expressió en el context del debat polític són molt limitades i han de ser proporcionades" i subratlla que "els límits de la crítica admissible als polítics, els representants de les autoritats i altres figures públiques són més amplis que els del ciutadà mitjà".

Concretament, fa referència al cas dels dos joves condemnats per haver cremat una foto del rei a Girona, Jaume Roura i Enric Stern, una sentència que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va tombar.

 

Manifestació en suport a Pablo Hasél, aquest dissabte a Barcelona
Manifestació en suport a Pablo Hasél, aquest dissabte a Barcelona (EFE / Marta Pérez)

 

La resposta del ministre de Justícia

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha respost en una carta amb data de dijous passat que la llibertat d'expressió "compta amb ple reconeixement a l'ordenament jurídic espanyol", tot i que afegeix que tant el TEDH com el Constitucional hi han establert límits. Campo apunta que el TC "ha cridat l'atenció sobre la necessitat de realitzar una interpretació restrictiva de certs delictes per no posar en perill la llibertat d'expressió".

El ministre admet que "la regulació de certs delictes relacionats amb la llibertat d'expressió continua plantejant problemes, sobretot per la imprecisió amb què es defineix la conducta delictiva". És per això que recorda que l'executiu ha anunciat una reforma dels delictes que "més clarament poden entrar en conflicte amb la llibertat d'expressió".

 

La Comissió de Venècia demana reformar la "llei mordassa"

Un òrgan consultiu del Consell d'Europa, la Comissió de Venècia, ha instat Espanya a modificar la Llei Orgànica 4/2015 de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com la "llei mordassa". En un dictamen adoptat en la sessió del 19 de març, assegura que té un impacte sobre els drets humans pel seu "potencial repressiu" i recomana revisar les multes que preveu, que poden arribar als 600.000 euros en els casos més greus.

El dictamen de la Comissió de Venècia se centra en les disposicions sobre controls en llocs públics, la vigilància de manifestacions espontànies o el rebuig a migrants a la frontera espanyola a Ceuta i Melilla. L'òrgan apunta que Espanya es troba en la "difícil situació" de defensar les seves fronteres i, al mateix temps, complir amb les seves obligacions en virtut del dret internacional.

És per això que demana que la llei especifiqui que els agents de les Forces i Cossos de Seguretat no han d'aplicar el rebuig a la frontera si aprecien que un migrant té raons convincents per no utilitzar els procediments ordinaris de sol·licitud d'asil.

La Comissió de Venècia creu que la llei condueix a "abusos a la pràctica" perquè confia "amplis poders" a la policia i troba a faltar que es delimitin les situacions en què pot aplicar-se.

Aprovada durant la majoria absoluta del PP, el govern de PSOE i Unides Podem es va comprometre a modificar-la, però encara no ho ha fet. El novembre del 2020, el Tribunal Constitucional va avalar la llei, amb l'excepció de la gravació no autoritzada d'actuacions policials.

 

ARXIVAT A:
Consell d'EuropaLlibertat d'expressió Pablo Hasél

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut