El TC avala la llei mordassa, excepte la gravació no autoritzada d'actuacions policials
Entre les parts de la llei avalades hi ha les devolucions en calent de migrants a la frontera
El TC avala la llei mordassa, excepte la gravació no autoritzada d'actuacions policials

El TC avala la llei mordassa, excepte la gravació no autoritzada d'actuacions policials

Entre les parts de la llei avalades hi ha les devolucions en calent de migrants a la frontera

Aitor Álvarez García / Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Tribunal Constitucional
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat la llei de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a "llei mordassa", aprovada el 2015 amb els únics vots favorables del PP, aleshores al capdavant del govern espanyol, i el rebuig de tota l'oposició.

Ara bé, ho fa amb una excepció: considera inconstitucional que s'hagi de demanar permís per a l'"ús no autoritzat d'imatges o dades d'autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat", per considerar-ho censura prèvia, que aniria en contra del dret a la informació.

Això comporta que la policia no podrà requisar càmeres ni impedir gravacions a la via pública. Els ciutadans poden enregistrar actuacions policials sense autorització dels agents, però no les poden publicar ni difondre.
 

El TC avala la llei mordassa, excepte la gravació no autoritzada d'actuacions policials
Càrregues policials el 15M

 

La sentència encara no es coneix íntegrament, però l'alt tribunal n'ha avançat els detalls en un comunicat en què es revela que han estat rebutjats gairebé tots els punts del recurs d'inconstitucionalitat presentat per diversos partits de l'oposició d'aleshores, amb el PSOE al capdavant.

 

Entre les parts de la llei avalades hi ha les devolucions en calent de migrants a la frontera, les sancions per infraccions greus als aldarulls davant les cambres legislatives i els "registres corporals externs", que poden implicar que el ciutadà s'hagi de despullar completament.

També s'accepta que es consideri infracció greu l'incompliment de les restriccions de circulació de persones o com a infracció lleu l'ocupació d'un habitatge o bé de la via pública sense el permís de les autoritats, un punt amb què es castiga la venda ambulant no autoritzada. 

Els magistrats de l'alt tribunal no ho han decidit per unanimitat, perquè els jutges María Luisa Balaguer i Cándido Conde Pumpido hi han votat en contra.
 

Aval a les devolucions en calent, amb matisos

En el cas de les devolucions de persones que han entrat de forma irregular a Espanya, la sentència assumeix el dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va resoldre a favor de l'Estat en la denúncia de dos migrants de Mali i Costa d'Ivori expulsats al Marroc després d'haver entrat il·legalment a Melilla el 2014.

Això vol dir que considera legals les devolucions en calent de qualsevol migrant que intenti accedir a Espanya de forma irregular, al marge de si ho fa sol o acompanyat o de si utilitza la violència.

L'únic que estableix és que les devolucions han de complir els tractats internacionals ratificats per Espanya, s'han de fer de forma individual i amb control judicial i amb especial atenció per a les persones vulnerables, com menors, embarassades o gent gran.

És per aquest motiu que organitzacions pels drets humans, com Irídia, consideren "necessari esperar a llegir la sentència" per determinar l'impacte que tindrà a les fronteres de Ceuta i Melilla.

 

Envoltar el Congrés, infracció greu 

El TC també considera ajustat a la Carta Magna que es qualifiquessin com a "infracció greu" les protestes Envolta el Congrés, durant la primera legislatura del govern de Rajoy.

Els recursos contra la llei mordassa qüestionaven que es poguessin considerar greus encara que les cambres legislatives no estiguessin reunides.

El Constitucional, però, entén que aquesta circumstància no canviar la protecció de les seus i avala que hi pugui haver multes -de 601 a 30.000 euros- per pertobar la seguretat ciutadania amb reunions o manifestacions davant del Congrés, el Senat o els parlaments autonòmics.


La derogació, aturada

La sentència resol, després de cinc anys, els recursos que el PSOE, Esquerra Plural, UPyD, Chunta Aragonesista i dos diputats del Grup Mixt van presentar contra la controvertida llei de seguretat ciutadana. 

La norma ha rebut el vistiplau del Constitucional -tret del punt sobre la captació d'imatges de la policia- després dels intents frustrats d'emetre sentència, amb un tribunal dividit i un canvi de ponent, després de la renúncia del jutge Fernando Valdés, investigat per presumptes maltractaments a la seva parella. Qui l'ha assumit, finalment, ha estat el mateix president del TC, Juan José González Rivas. 

Ara falta veure què passa al Congrés amb la proposició de llei impulsada pel PNB per reformar la llei. Per ara, els anuncis de canvi o derogació han quedat en no res. Però aquesta va ser, precisament, una de les promeses del govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem. 

 

 

ARXIVAT A:
Tribunal Constitucional Policial

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut