144 ciberestafes cada dia: "Com hi he pogut caure! És una sensació d'impotència brutal"

És el segon delicte més denunciat, només darrere dels furts físics, i s'ha incrementat un 4% respecte al mateix període de l'any passat

Enllaç a altres textos de l'autor Vicky Miró Julià

Vicky Miró Julià

Periodista de la secció de Societat de TV3, especialitzada en tecnologia

@vickymiro
Actualitzat

Les ciberestafes ja són el segon delicte més denunciat, només darrere dels furts físics, segons dades dels Mossos d'Esquadra.

A Catalunya, cada dia hi ha 144 estafes d'aquest tipus. No paren de pujar: en el primer quadrimestre del 2024 l'increment ha estat del 4% respecte al mateix període de l'any passat.

En aquest sentit, ningú pot estar del tot segur de no caure en una d'aquestes trampes. 
 

Una estafa cada cop més habitual a Wallapop

La Sònia va ser víctima d'una estafa de Wallapop que és cada cop més freqüent. Va posar en venda una guitarra per 90 euros i va acabar perdent 1.500 euros del compte. Una suposada compradora li va demanar un correu per tancar el tracte amb l'excusa que l'hi demanava l'empresa que faria l'enviament.

"Vaig rebre un correu de Wallapop amb el domini Wallapop, el remitent Wallapop, i tot, amb un enllaç. Deia: la teva targeta està caducada a dins de la plataforma de Wallapop" explica la Sònia. "I això era real perquè jo feia molt de temps que no feia cap compravenda per Wallapop", afegeix.

"Hi vaig posar les dades de la targeta i allà ja em van fer un càrrec de diners en comptes d'ingressar-me l'import del producte."

Les estafes de phishing, com aquesta, són relativament poc tècniques, però són molt efectives perquè s'aprofiten de la manca de temps o d'un mal moment de les víctimes. 

"Hi ha grups en diferents llocs que s'han especialitzat. Treballen com una empresa, estan en un edifici amb altres empreses i els treballadors tenen guions de què han de fer si la víctima diu això, com has de reaccionar." Qui ho diu és Steven Kemp, professor de criminologia a la Universitat de Girona i expert en ciberestafes, que aquest gener ha publicat un llibre sobre aquests delictes.
 

La vergonya, un fre per denunciar

L'abast real del fenomen s'escapa de les dades policials. Segons els seus estudis, fets amb enquestes de victimització, amb trucades a mostres de la població, només una de cada quatre víctimes denuncia.

Un dels motius és la vergonya que acompanya l'estafat. "És una sensació d'impotència brutal. És clar, jo m'avergonyeixo de mi mateixa gairebé, no? Dius: 'Ostres, Sònia, però com has pogut caure en això!'".

La Sònia sí que va denunciar, però no hi té esperança, perquè de totes les denúncies presentades només una ínfima part acaba en condemna.

A l'estat espanyol, el 2022, les 335.995 denúncies presentades només es van traduir en 1.500 condemnes, és a dir només un 0,5% es resolen. Per Kemp, això és un problema greu perquè hi ha tan poques condemnes que el Codi Penal no acaba fent l'efecte dissuasiu que es busca.

La investigació és d'àmbit global

Segons el cap de la comissaria virtual dels Mossos d'Esquadra, Roger Sales, la dificultat de la investigació policial a internet és que l'àmbit és global.

"Sempre hi ha un fil per seguir. Gairebé totes les estafes tenen una línia d'investigació perquè o has d'anar a buscar on han anat a parar els diners, o tens un telèfon, o tens un correu electrònic, per exemple. El problema és on acaba aquesta investigació." 

Perquè sovint acaba en països que no col·laboren, sigui perquè no tenen mitjans o perquè són permissius amb les ciberestafes. 
 

Normativa europea per reduir les ciberestafes

Per ser més eficaços contra aquests delictes, la Comissió Europea acaba d'aprovar una nova normativa: obliga els bancs a comprovar que en una transferència el titular de l'IBAN i el nom del destinatari o l'empresa coincideixen.

I perquè tinguin més incentius, si no ho fan, hauran de retornar els diners a la víctima del frau. Així, fan que els bancs siguin els responsables de les estafes que pateixen els seus usuaris.

La normativa la va aprovar la Comissió Europea l'any passat i també ha passat pel Parlament Europeu, on ha estat aprovada per 599 vots a favor, 7 en contra i 35 abstencions, de manera que els bancs l'hauran d'aplicar en 12 mesos com a màxim, a finals de febrer del 2025. 

 

ARXIVAT A:
Ciberdelicte
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut