Arxiven la causa contra Abel Azcona per escriure "pederàstia" amb hòsties consagrades
L'artista navarrès, exiliat a Lisboa, ja pot tornar a Espanya perquè també s'ha retirat l'ordre de cerca que el jutge va dictar per no haver comparegut a declarar a Berga
Arxiven la causa contra Abel Azcona per escriure "pederàstia" amb hòsties consagrades
Imatge de l'exposició "Amén" d'Abel Azcona (@abelazcona)
Berga

Arxiven la causa contra Abel Azcona per escriure "pederàstia" amb hòsties consagrades

L'artista navarrès, exiliat a Lisboa, ja pot tornar a Espanya perquè també s'ha retirat l'ordre de cerca que el jutge va dictar per no haver comparegut a declarar a Berga

Judith Casaprima SaguésActualitzat
TEMA:
Pederàstia

El jutjat d'instrucció de Berga arxiva el cas obert contra Abel Azcona, l'artista conceptual que va escriure amb hòsties consagrades la paraula "pederàstia" en una de les seves performances feta l'any 2016.

L'Associació d'Advocats Cristians s'hi va querellar per un "delicte de profanació i contra els sentiments religiosos". Ara, el jutge no només ha desestimat aquesta acusació, sinó que també ha retirat la d'obstrucció a la justícia que tenia per no presentar-se a declarar fins en tres ocasions, i també l'ordre de cerca i captura que pesava contra ell. Ara, l'artista navarrès podrà tornar a l'estat espanyol.

 

Denúncies desestimades

L'any 2015 l'Església de Navarra ja es va querellar contra l'artista per la mateixa obra. Va fer servir 242 hòsties consagrades que va recollir durant 3 mesos de diferents parròquies del País Basc i Navarra per formar la paraula "pederàstia" en un acte de denúncia del que ell mateix havia passat. Les 242 hòsties corresponen al nombre d'abusos sexuals infantils que hi havia hagut a Navarra, segons l'artista, que va ser adoptat per una família ultracatòlica. L'obra forma part del projecte "Amén", una performance que va generar polèmica i fins i tot hi va haver manifestacions contra l'artista.

Azcona muntant la performance 'Pederàstia' en una imtatge d'arxiu del 2015 (Europa Press)
 

A aquella demanda s'hi va afegir la delegació del govern -aleshores del PP- i l'Associació d'Advocats Cristians. Finalment, el cas va arribar a l'Audiència de Navarra, que el va arxivar en considerar que l'obra s'ajustava a la llibertat d'expressió i artística.

L'artista, especialment incòmode per als cercles més ultracatòlics i conservadors, ha estat denunciat per Vox, PP, l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians, la Fundació Francisco Franco i fins i tot l'arquebisbat de Pamplona i Tudela, per les seves obres de denúncia contra la pederàstia, els abusos infantis i en defensa dels drets humans i la lliberat d'expressió dels artistes. Azcona ha guanyat tots els casos pels quals ha estat denunciat, si no han estat arxivats abans, com puntualitzava en un tuit:

 

​Querella a Berga i exili

Però malgrat les resolucions judicials, l'organització de lletrats ultracatòlics van presentar querelles a diferents llocs d'Espanya cada cop que s'exposava l'obra, com a Madrid, Palma, Múrcia o Berga.  

Mentre en altres ciutats la demanda s'arxivava, a Berga la denúncia va ser admesa a tràmit i ha estat investigada durant aquests anys. L'exposició es va fer al centre d'art Konvent, a Cal Rosal, a Berga, en una antiga capella d'aquest espai cultural que havia estat un antic convent de monges.

Azcona va decidir no comparèixer a declarar davant del jutge en tres ocasions ja que considerava que l'obra, comprada pel periodista Tatxo Benet, ja no depenia d'ell.

Benet ja havia comprat altres obres polèmiques com la sèrie de fotografies dels presos polítics independentsites -"Presos polítics de l'Espanya contemporània", de Santiago Sierra-, que es va retirar d'ARCO. Tatxo Benet va incloure l'obra d'Azcona, juntament amb la de Santiago i d'altres, a l'exposició "Censored".

 

Per les incompareixences de l'artista navarrès el jutge de Berga va dictar una ordre de cerca i captura i va afegir un delicte d'obstrucció a la justícia contra ell. En aquell moment l'artista va decidir exiliar-se a Lisboa.

Pla mitjà de l'artista Abel Azcona entre algunes de les obres de la seva nova exposició que es pot veure a la Sala d'Exposicions de Sant Fruitós de Bages a partir d'aquest dissabte. Imatge del 22 de f
Abel Azcona en una exposoció sobre drets humans del 2019, al Bages (ACN/Laura Busquets)

L'artista considerava que hi havia hagut resolucions anteriors, no només a Navarra, sinó també del Tribunal Constitucional i d'Estrasburg, que li havien donat la raó.

Ara, amb l'arxivament d'aquest últim cas contra l'obra "Amén",  Abel Azcona ja pot tornar a entrar a l'estat espanyol.

ARXIVAT A:
ArtPederàstia Llibertat d'expressió JudicialReligió

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut