"Butterfly", el descobriment de la pròpia identitat, estrena a TV3
Demà, dissabte, a les 15.40, TV3 estrena, dins de l'espai "Tarda de cine", la minisèrie britànica de tres capítols "Butterfly" coincidint que diumenge és el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere. Produïda per Red Production Company per a la cadena ITV, la ficció explica la història d'en Max, d'11 anys, que s'identifica com a noia. El descobriment de la seva identitat i la relació amb els seus progenitors centra aquesta història creada i escrita per Tony Marchant, que es va entrevistar amb persones trans per a l'escriptura del guió, a través de l'associació Mermaids.
Dirigida per Anthony Byrne ("Mr. Selfridge", "Peaky blinders" i "Ripper Street", "Butterfly" està protagonitzada per Anna Friel ("Marcella", "Pushing Daisies"), Emmett J. Scanlan ("The Fall", "Hollyoaks") i Callum Booth-Ford ("Peaky blinders"), que és qui es posa en la pell de Max i Maxine.
Escrita i creada pel guanyador d'un premi BAFTA Tony Marchant per "La marca de Caín", "Butterfly" és una història familiar, sensible, que toca el cor. Se centra en el jove, Max, que mostra signes de disfòria de gènere i s'identifica com una noia anomenada Maxine.
Sinopsi
La Vicky i l'Stephen són els pares separats de la Lily i en Max, un nen d'onze anys que sempre s'ha sentit com una nena. Quan en Max intenta suïcidar-se, l'Stephen decideix tornar a casa pensant que així podrà reconduir el seu fill. Però en Max es reafirma en la seva identitat i demana que a partir d'ara se'l conegui com a Maxine. Aquesta decisió tensa la relació entre la Vicky i l'Stephen. Després de mesos d'espera, les especialistes d'una clínica de gènere descarten un tractament mèdic per retardar la pubertat a la Maxine. La Vicky, desesperada, decideix viatjar als EUA per visitar un especialista, sense consultar-ho primer al seu marit. El camí cap a la reconciliació familiar i la reafirmació de la identitat de la Maxine serà difícil.
Capítol 1
La Vicky i l'Stephen són els pares separats de la Lily i en Max, un nen d'onze anys que sempre s'ha sentit una nena. Quan en Max intenta suïcidar-se, l'Stephen decideix tornar a casa pensant que així podrà reconduir el seu fill. Però en Max es reafirma en la seva identitat i demana que a partir d'ara se'l conegui com Maxine. Aquesta decisió li comportarà moltes dificultats tant a casa com a l'institut.
Capítol 2
La decisió d'en Max de viure com a Maxine i d'anar a l'institut com una noia tensa la relació entre la Vicky i l'Stephen. Després de mesos d'espera, els donen hora en una clínica de gènere, però les especialistes descarten un tractament mèdic per retardar la pubertat a la Maxine. Quan l'Stephen reconeix que no ha acceptat plenament el canvi de la Maxine, la Vicky, desesperada, decideix viatjar als EUA per visitar un especialista de Boston que li ha recomanat l'Alice, sense parlar-ne primer amb el seu marit.
Capítol 3
La Vicky s'emporta la Maxine a Boston per començar el tractament amb els bloquejadors de la pubertat, sense avisar l'Stephen i amb els diners que la Barbara li ha donat per muntar el negoci. L'Stephen decideix denunciar-la i la policia deté la Vicky a l'aeroport quan torna dels EUA amb la Maxine. Enmig d'un intercanvi de retrets, els Serveis Socials decideixen sol·licitar una ordre de tutela provisional perquè una assistenta social entrevisti tota la família i presenti un informe al tribunal.
Repartiment artístic
Vicky (Anna Friel, "Marcella", "Pushing Daisies"), Stephen (Emmett J Scanlon, "The Fall", "Hollyoaks"), Barbara (Alison Steadman, "Life is Sweet", "Gavin & Stacey"), Gemma (Amy Huberman, "Cold Feet", "Striking Out"), Paula (Lorraine Burroughs, "Hard Sun", "Top Boy"), Peter (Sean Mcginley, "Braveheart", "The Wind that Shakes the Barley") i Lily (Millie Gibson i Max/Maxine "Callum Booth-Ford").
Fitxa tècnica
Creada per Tony Marchant
Direcció: Anthony Byrne
Guió: Tony Marchant
Producció: Caroline Hollick, Adam Kemp, Sarah Lewis, Tony Marchant, Nicola Shindler i Louise Sutton
Música: Kyle Dixon i Michael Stein
Fotografia: Si Bell
