Maragall confirma al Parlament que les eleccions se celebraran l'1 de novembre

S'ha desvelat el misteri. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha confirmat al Parlament que les eleccions catalanes se celebraran el pròxim 1 de novembre i ha dit que ja ho ha comunicat avui mateix al rei. No hi ha hagut més explicacions. Pasqual Maragall ha aprofitat el que havia de ser l'última sessió de control del govern al Parlament per fer balanç d'aquesta legislatura i de la seva activitat com a president de la Generalitat. Maragall ha destacat que en aquests 1.000 dies els parlamentaris catalans "han canviat Catalunya" amb la primera experiència d'alternança política i el nou Estatut.
Maragall confirma al Parlament que les eleccions se celebraran l'1 de novembre
Barcelona

Maragall confirma al Parlament que les eleccions se celebraran l'1 de novembre

S'ha desvelat el misteri. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha confirmat al Parlament que les eleccions catalanes se celebraran el pròxim 1 de novembre i ha dit que ja ho ha comunicat avui mateix al rei. No hi ha hagut més explicacions. Pasqual Maragall ha aprofitat el que havia de ser l'última sessió de control del govern al Parlament per fer balanç d'aquesta legislatura i de la seva activitat com a president de la Generalitat. Maragall ha destacat que en aquests 1.000 dies els parlamentaris catalans "han canviat Catalunya" amb la primera experiència d'alternança política i el nou Estatut.
Actualitzat

En el seu balanç institucional de la legislatura, el president de la Generalitat ha afirmat que l'autogovern de Catalunya és avui més fort, madur i està més protegit legalment que fa tres anys. Segons Maragall, això és així perquè ha funcionat l'alternança política, l'oposició ha fet el seu paper de contrapunt democràtic, s'han millorat les institucions, s'ha ampliat la presència de les institucions i la realitat catalanes a Espanya i a Europa i s'ha reformat a fons l'Estatut. La reforma de l'Estatut -ha dit- ha concentrat els esforços del govern i les forces polítiques. Maragall ha definit amb un "feina feta" el resultat. Pel president de la Generalitat, "més d'hora que tard" veurem que el nou Estatut "ha suposat i suposarà un avenç substancial". Maragall ha assegurat que en aquesta legislatura s'han fet dues coses que no s'havien fet en 20 anys: definir Catalunya en el marc de la Constitució espanyola i posar fi a la "no-implicació" en la política espanyola perquè es pensava "que no hi havia res a fer".


El president de la Generalitat no ha afegit res al que ja se sabia de la seva decisió de no tornar a presentar-se de candidat. S'ha limitat a dir que era una decisió personal presa feia mesos, però que pensava "seguir treballant pel país allà on em toqui".

Aplicar l'Estatut


Maragall ha afegit que ara cal convertir l'Estatut en acció parlamentària i ser-ne exigents en l'aplicació "amb nosaltres i amb l'Estat" en aquesta nova etapa de "majoria d'edat de l'autogovern de Catalunya". El president de la Generalitat ha recordat que la reacció a l'aprovació de l'Estatut ha posat a prova les institucions i la mateixa convivència dels pobles d'Espanya. "Hi ha hagut moments -ha dit- que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia voluntat de posar a prova fins al límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit." Maragall s'ha felicitat perquè, tot i les discrepàncies, s'ha aconseguit mantenir aquesta convivència i el respecte institucional.

Ha canviat Catalunya

Maragall també ha obert un llarg capítol d'agraïments en el seu discurs. Agraïments que ha encapçalat amb la tasca dels portaveus i presidents dels grups parlamentaris que li han donat suport: Manuela de Madre, Joan Saura, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta. També ha agraït el paper de caps de l'oposició d'Artur Mas i Josep Piqué, després de valorar positivament el clima i l'actitud dels consellers que han format part del seu govern. Finalment Maragall ha conclòs que en aquests mil dies els parlamentaris catalans "han canviat Catalunya" amb la primera experiència d'alternança política i el nou Estatut.

NOTÍCIES RELACIONADES