La setena legislatura al Parlament es tanca amb una cinquantena de lleis aprovades, deu menys de les previstes

La polèmica que ha provocat la data escollida pel president Maragall per celebrar les eleccions ha centrat tots els comentaris al Parlament, però la veritat és que a la cambra catalana hi havia molta feina per fer en el que ha estat l'últim ple de la legislatura. I és que és, per tant, també l'última oportunitat per aprovar algunes lleis. N'hi ha que ja han quedat pendents, com la de serveis socials o la del dret a la vivenda, i se n'han aconseguit aprovar quatre de les sis que es preveien. Una de les més destacades és la de prestacions socials, que garantirà uns ingressos mínims per a les pensions més baixes. La legislatura es tanca finalment amb 49 lleis aprovades, una desena menys de les previstes al pacte del Tinell.

A les quatre de la tarda el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, feia la seva última intervenció a l'hemicicle en una sessió ordinària aquesta legislatura. Maragall ha resolt oficialment l'única incògnita, desvelada el dia abans per TV3, sobre la data de les pròximes eleccions, que es faran el dimecres 1 de novembre, per Tots Sants. En el seu discurs, Maragall ha parlat en to institucional i ha fet balanç, no de govern, sinó de la feina del Parlament. El president ha destacat l'activitat legislativa de l'hemicicle de la Ciutadella en grans temes com el nou Estatut, la reforma del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, o del nou Reglament de la Cambra Catalana. Abans però, al Parlament s'han aprovat les últimes lleis d'aquest període polític.

Feina legislativa

L'últim ple d'aquesta setena legislatura ha tingut un ordre del dia atapeït perquè el govern ha intentat fins a l'últim moment l'aprovació del màxim de lleis que tenia en cartera per presentar-se així amb un millor compte de resultats.

Com que el govern no té majoria parlamentària, ha hagut de consensuar algunes d'aquestes lleis amb CiU i ERC perquè arribessin a bon port. Ha estat el cas de la de prestacions d'assistència social, que al ple comptava amb l'assistència dels sectors directament implicats. També han tirat endavant la de mesures en matèria de medi ambient, amb la protecció dels animals i dels espais naturals, i la modificació de la Carta Municipal de Barcelona i la reforma de la llei de caixes.

A última hora han caigut, per informes que Convergència i Unió ha demanat al consell consultiu, la llei de protecció de la salut i la de creació del consell de relacions laborals, que el conseller de Treball ja tenia coll avall, i per això es queixava als passadissos.

Pel camí d'aquest esprint final de legislatura i a causa del desacord entre els grups s'han quedat projectes de fort contingut social com la llei de serveis socials que fa uns dies encara reclamaven els pensionistes a les portes del Parlament i la del dret a l'habitatge. Tampoc no veuran la llum la llei de la memòria històrica amb l'objectiu de rehabilitar els perdedors de la Guerra Civil ni la de la corporació catalana de mitjans audiovisuals.

Aquesta ha estat, sens dubte, la legislatura de l'Estatut que molts cops ha deixat en segon terme l'activitat legislativa de la cambra catalana. No obstant, una cinquantena de lleis han sortit d'aquest Parlament tot i que el Pacte del Tinell en preveia seixanta. Això sí, en la legislatura anterior se'n van aprovar més d'un centenar.