Montilla expressa el suport del PSC a la data de les eleccions que triï Maragall i els grups demanen que s'anunciï oficialment
La voluntat del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, de fer les eleccions l'1 de novembre ha agafat totes les forces polítiques a contrapeu. Per començar, al Partit dels Socialistes, els ha sorprès la manera com s'ha fet públic, però asseguren que donen suport a la data que triï el president. Davant d'aquesta contradicció, la resta de partits demanen al PSC i al president que es posin d'acord. Tot i això, asseguren estar preparats per a la batalla electoral.
El PSC ha trigat poques hores a tancar la polèmica per la data de les eleccions. A través d'un comunicat per escrit, el primer secretari i futur candidat, José Montilla, ha expressat el suport del partit sigui quina sigui la data escollida. Ha afegit que aquesta és una potestat del president i que el PSC està en condicions d'afrontar amb garanties d'èxit les eleccions el dia que Maragall decideixi. Montilla, que visitava la nova torre de control de l'aeroport de Barcelona, ha preferit no fer declaracions, com tampoc n'ha fet cap altre dels responsables del partit.
Fonts del PSC han explicat que desconeixien la decisió del president, han negat que preferissin un dia laborable i que només els preocupava que hi hagués el pont del 12 d'octubre en plena campanya.
Al Parlament, abans de conèixer el suport del PSC, tots els grups han demanat respecte dels socialistes a la decisió del president i han demanat a Maragall que avui faci oficial l'anunci. Sobre la data, Esquerra i Iniciativa s'hi han mostrat d'acord, mentre que el PP i Convergència i Unió consideren que fer-les entre setmana és per interès partidista i que les haurien preferit en diumenge. CiU i PPC han coincidit també a criticar que seria fer perdre autoritat a Maragall si el PSC li fes canviar la data.
Donant a conèixer la data de les eleccions, el president segurament buscava que l'interrorgant sobre la convocatòria a les urnes no acaparés l'atenció en la seva intervenció de balanç i de comiat al Parlament. La controvèrsia i la polèmica per la data escollida, però, són patents fins a última hora.
El calendari
I és que tot i les nombroses especulacions de les últimes setmanes, el dia 1 de novembre no apareixia en cap travessa. Amb aquesta data, Pasqual Maragall vol evitar que el pont de la Hispanitat interfereixi en la campanya electoral. Això és el que passaria si es convoquessin les eleccions, per exemple, el 22 d'octubre, com s'havia insinuat, o el 29. En canvi, triant el dia de Tots Sants, el tret de sortida de la campanya es donarà la matinada del 15 al 16. La jornada de reflexió seria el 31 d'octubre, un dimarts. I finalment, el dia 1 de novembre hi hauria la cita amb les urnes. Seria la segona vegada que unes eleccions catalanes se celebrarien en un dia intersetmanal, com ja va passar el 1980, tot i que en aquella ocasió es tractava d'un dia laborable i no festiu.
