El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions als governs de Mas i Puigdemont

Aquest dimarts al matí estan citats al Tribunal de Comptes 34 exalts càrrecs de la Generalitat als quals es reclama més de 5 milions d'euros per la promoció de l'independentisme a l'estranger.

Són els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més del vicepresident Oriol Junqueras i 3 consellers: Raül Romeva, Andreu Mas-Colell, Francesc Homs.

Hi ha també 8 secretaris generals, 2 interventors generals, 12 exdelegats a l'estranger i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo.

"Liquidació provisional"

No hi han anat ells sinó que estan representats pels seus advocats, en un acte anomenat "liquidació provisional complementària", en què sabran quants diners se'ls reclama.

Segons l'acta de liquidació provisional el total reclamat puja a 5,4 milions d'euros a repartir entre tots els investigats, i que corresponen a la suma de les partides pressupostàries dels actes i viatges a l'estranger.

D'aquests diners, 2.803.615 euros corresponen a partides que es reclamen a Artur Mas, la mateixa xifra que a Andreu Mas-Colell, mentre que a Raül Romeva se li atribueixen partides per un total de 2.108.818 euros.

Segueix en la llista Carles Puigdemont amb 1.981.453 euros i Oriol Junqueras amb 1.932.323; a la resta d'investigats se li atribueixen xifres més baixes.

La xifra més alta, però, la reclama a Albert Royo, 3,6 milions, com a responsable directe de l'acció exterior de la Generalitat al capdavant del Diplocat, i immediatament després ve Francesc Homs amb 2,9 milions.

Xifres compartides

La majoria de partides pressupostàries el tribunal les atribueix a diverses persones, de manera que no es poden sumar totes les xifres, sinó que els hi reclama de manera solidària: el que no pagui un, ho haurà de pagar un altre. El total de les partides suma els 5,4 milions.

Són despeses que s'haurien fet entre el 2011 i el 2017 en viatges i actes a l'estranger i que aquest tribunal creu que només tenien com a finalitat donar a conèixer el projecte independentista.

La compareixença previsiblement serà llarga i pot estendre's a aquest dimecres, i no es fa a la seu principal del Tribunal de Comptes, perquè hi participen moltes persones i no s'hi poden complir la normativa Covid.

La mort política i la mort civil

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha comparegut aquest dimarts al migdia a Barcelona per exposar el seu punt de vista sobre el que està fent el Tribunal de Comptes.

Mas l'ha acusat de voler "la mort civil" dels líders independentistes provocant-los "la ruïna econòmica", amb un abús i una distorsió constants del marc legal:

"L'estat persegueix la mort política a través del codi penal, i la mort civil, que és la ruïna econòmica, la vol aconseguir a través del Tribunal de Comptes."

L'expresident ha qualificat d'"indefensió absoluta" el que sent davant d'aquest tribunal, perquè "primer et fan pagar i després et jutgen", com li va passar a ell en el cas del 9-N.

Ha assegurat que, malgrat que la caixa de solidaritat va ajudar-los, hi ha 5 persones que encara tenen embargat l'habitatge habitual: ell, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i Jordi Vilajoana.

També ha afegit que dos anys i mig després, el Tribunal Suprem encara no ha admès a tràmit els recursos que van presentar contra la sentència del Tribunal de Comptes.

"Em sembla escandalós"

Francesc Homs, que hi ha anat com a advocat, però que també és un dels principals investigats, s'ha queixat que hagi conegut la xifra del que li reclamen a través d'una filtració periodística al diari El País:

"Em sembla escandalós, això il·lustra la categoria d'aquest denominat tribunal, perquè no és un tribunal, perquè no forma part de la justícia, que t'assabentis a través dels mitjans de comunicació del que ens han negat sistemàticament, contínuament, de poder conèixer aquesta liquidació provisional per poder fer les corresponents al·legacions."

Un procediment "arbitrari i inconstitucional"

Segons ha denunciat Carles Puigdemont a Twitter, els advocats s'han trobat amb un informe de més de 500 pàgines que han tingut només 3 hores per llegir i estudiar, i només 10 minuts per fer al·legacions.

El seu advocat, Gonzalo Boye, al seu torn ha qualificat el procediment del tribunal d'"incoherent, arbitrari, parcial, poc rigorós, il·legal i, a més, inconstitucional":

No creo que sea necesario discutir cada cifra de las planteadas por el Tribunal de Cuentas, el cuestionamiento ha de der al conjunto del procedimiento que resulta incoherente, arbitrario, parcial, poco riguroso, ilegal y, además, inconstitucional...

— Gonzalo Boye (@boye_g) June 29, 2021

"Un càstig exemplar"

L'exresponsable del Diplocat, Albert Royo, ha denunciat que aquest tribunal està aplicant una vara de mesurar completament diferent a la que aplica a l'acció exterior de les altres autonomies:

"Justament la part de l'estatut que va quedar intacte va ser l'activitat exterior i ara un tribunal a pilota passada decideix que és il·legal."

Royo ha fet un fil a Twitter en què ha dit que van estar treballant més de 5 anys sense que mai ningú denunciés res, i que el que està fent el Tribunal de Comptes ara és "un càstig exemplar":

I ara volen un càstig exemplar, perquè a ningú més se li acudeixi de fer el mateix de nou. Es tracta de matar el missatger. Ara i per sempre. Doncs no, persistirem. Som i serem. I ens explicarem. Pesi a qui pesi.✊

— Albert Royo (@AlbertRoyo5) June 28, 2021

Engegat el desembre del 2017

Aquest procediment es va engegar el desembre del 2017 amb una denúncia de dues associacions antiindependentistes, Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución.

Aquell mateix mes, la comissió mixta del Congrés i el Senat de relacions amb el Tribunal de Comptes va impulsar la investigació i es van posar a treballar.

El primer informe el va aprovar el ple del tribunal el març del 2019, i tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat van considerar que hi havia indicis de responsabilitat comptable.

Segons filtracions a la premsa de llavors, la xifra de diners gastats hauria pujat a més de 27 milions d'euros, dedicats entre d'altres en més de 450 actes a l'estranger.

L'informe del Tribunal de Comptes

Els afectats van fer al·legacions, el procediment va continuar, i va fer un pas més a l'abril, quan el dia de Sant Jordi el tribunal va fer públic que citava els investigats per l'acte d'aquest dimarts.

A principis de juny, TV3 va tenir accés a l'informe en què es basa la liquidació provisional, i en què consten actes com la inauguració de la seu d'una empresa catalana als Estats Units el 2014.

El motiu és que el president de llavors, Artur Mas, va fer declaracions a la premsa referents al projecte independentista, i amb això sol ja considera que tot el viatge va ser il·lícit.

Un vot particular

L'informe també recull el vot particular d'un dels 12 membres del tribunal en contra d'aquest criteri, perquè considera "excessiu" qualificar d'il·lícita tota la despesa per "activitats accessòries".

Des del març, els afectats han pogut fer al·legacions, cosa que ha fet caure de la llista uns quants noms, entre els quals els exconsellers Jordi Turull i Neus Munté, aquest dimarts poden ampliar-les, i després el procediment continuarà amb les peticions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

La sentència definitiva trigarà encara més d'un any, i després es  pot recórrer a la sala contenciós-administrativa del Tribunal Suprem, que pot trigar un parell d'anys a resoldre.

Fiances milionàries

El problema és que el Tribunal de Comptes exigeix als investigats que aportin els diners en concepte de fiança en un termini de 15 dies, i això ha aixecat una onada d'indignació en el moviment independentista.

El cas que ha rebut més atenció mediàtica ha estat el d'Andreu Mas-Colell: després que el seu fill ho denunciés a Twitter, s'ha engegat una campanya internacional en favor seu.

Fa una setmana, una trentena de Premis Nobel d'Economia van publicar una carta en defensa seva, en què denuncien que el procediment busca deixar-los, a ell i als altres investigats, sense patrimoni.

En cas de mort, ho paguen els hereus

Són diners que no han de pagar ara, sinó consignar, és a dir demostrar que tenen patrimoni suficient per cobrir-los, però no podran tocar res fins que no s'hagi fet el judici.

És una fiança que no és personal, sinó familiar, perquè s'hereta: és el cas de l'exdelegada de la Generalitat a França, Maryse Olivé, que va morir el 2017.

Malgrat això el Tribunal l'ha citada aquest dimarts i ara reclama la fiança, de més de 22.000 euros, a la seva filla, Chantal Olivé.

A banda de tot això, aquest últim informe del Tribunal de Comptes ha servit de base a la Fiscalia per obrir un nou procediment judicial per suposada prevaricació i malversació, que instrueix el jutjat 18 de Barcelona.

El 9-N i l'1-O també

El Tribunal de Comptes ja va condemnar el novembre del 2018 a Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar gairebé 5 milions d'euros per l'organització de la consulta del 9-N del 2014.

Aquests diners no els van haver de treure de la seva butxaca, sinó que els va sufragar la caixa de solidaritat independentista, creada el 2017 per Òmnium i l'ANC, però malgrat això tenen els habitatges embargats.

Aquest tribunal també té un procediment contra els governs independentistes per l'organització del referèndum de l'1-O, en el que els reclama 4,1 milions d'euros.

En aquest cas, però, no van haver d'avançar els diners, perquè el tribunal va donar per bones les fiances aportades prèviament pels judicis al Tribunal Suprem i el jutjat 13 de Barcelona.

Un tribunal "constitucional"

El Tribunal de Comptes és un organisme creat per la Constitució per fiscalitzar els diners públics, és autònom i està fora del sistema judicial, amb procediments propis i específics.

Està governat per 12 Consellers de Comptes, 6 nomenats pel Congrés i 6 pel Senat, escollits amb una majoria de 3/5 parts de cada cambra per un mandat de 9 anys.

La composició actual és del juliol del 2012, i per tant acaben mandat d'aquí a poques setmanes, però hauran de continuar perquè el PP es resisteix a pactar una nova composició.

Crítiques de politització

Com que no és un òrgan judicial, la seva composició no està limitada a magistrats, sinó que també hi ha advocats, comptables, economistes i funcionaris.

És un tribunal molt qüestionat pel perfil dels seus consellers, molt pròxims als dos grans partits espanyols, el PSOE però sobretot al PP, que hi ha situat exalts càrrecs.

Per exemple, la persona que s'encarregarà de la sentència d'aquest cas és Margarita Mariscal de Gante, ministra de Justícia del primer govern de José María Aznar.

Decisions polèmiques

Precisament entre els 12 Consellers actuals hi ha un germà d'Aznar, Manuel Aznar, i hi ha hagut decisions polèmiques favorables al seu partit i a persones pròximes.

Per exemple, fa 2 anys aquest tribunal va anular una condemna a la dona d'Aznar i exalcaldessa de Madrid, Ana Botella, per haver venut pisos socials a baix cost a un fons voltor.

També s'ha denunciat que en el perfil de la seva plantilla hi ha molt de nepotisme: dels seus 700 treballadors, un centenar són familiars de consellers o d'alts càrrecs polítics.