Els milions que reclama el Tribunal de Comptes per promocionar el procés a l'estranger

TV3 ha tingut accés a l'informe del tribunal que servirà per demanar més milions d'euros a líders del procés com Mas, Puigdemont, Junqueras o Romeva

Carles Costa OsésActualitzat

Pot declarar-se il·legal tota la despesa d'un viatge de feina a l'estranger d'un president de la Generalitat si hi va fer alguna referència al procés independentista? Sí, segons el Tribunal de Comptes. I pot, ara, reclamar que tornin tots aquests diners les persones dels governs de Mas i Puigdemont que considera que els van gastar? També, segons el mateix tribunal. I atenció, perquè podria demanar més de cinc milions d'euros a la trentena de persones investigades per suposada responsabilitat comptable.

Així queda reflectit en l'informe en què el tribunal fiscalitza tota la despesa pública de la Generalitat en polítiques a l'estranger entre el 2011 i el 2017. Més de 416 milions d'euros. Si es van fer servir per a "la projecció de Catalunya o la promoció dels interessos del conjunt de Catalunya a l'exterior" és despesa legal, segons el Tribunal de Comptes, perquè queda dins de les competències de la Generalitat.

Però, en canvi, els diners públics utilitzats per "promocionar, publicitar, justificar, promoure o impulsar el procés sobiranista", segons el tribunal, no estan justificats, perquè queden fora de les competències del govern.

La fiscalització que ara detallem s'ha aprovat amb un vot en contra dins del mateix tribunal. Una de les conselleres considera que s'ha fet massa ràpid i que, en alguns casos, resulta "excessiva".

 


479.633,38 euros: 45 viatges d'expresidents i d'exconsellers

16 de juny del 2014. L'expresident Artur Mas i diversos consellers fan un viatge als Estats Units. En l'agenda, hi figura la inauguració d'una nova planta d'una multinacional catalana a Clayton, a Carolina del Nord, i actes per promocionar l'economia i la cultura.

Però en declaracions als periodistes, Mas va dir això:

"Si se'ns nega el dret a votar, hi haurà conflicte. Un conflicte civilitzat en el qual tots haurem d'expressar-nos amb respecte i consideració."

Aquestes declaracions són recollides, textualment, en l'informe del Tribunal de Comptes. I a partir d'aquestes paraules, el tribunal qualifica tota la despesa del viatge, 75.613,25 euros, de no justificada perquè, al seu parer, va servir per promocionar el procés.

I el mateix fa amb 44 viatges més. Cost total: 479.633,38 euros. El tribunal insisteix: "aquests viatges tenien l'objectiu d'obtenir el suport i el reconeixement internacionals, violant la lleialtat institucional" amb l'estat espanyol. Per tant, considera tota aquesta despesa il·legal.

El viatge de Mas a Califòrnia:

 

Una fiscalització sense unanimitat

És, precisament, aquesta manera de fiscalitzar la que ha comportat un vot en contra dins del mateix tribunal. La consellera de comptes María Dolores Genaro manifesta això:

"Es fa referència a la realització d'activitats que semblen excedir l'àmbit competencial però que, per la seva durada, característiques o altres factors, semblen clarament accessòries a una activitat principal desenvolupada dins l'àmbit competencial autonòmic, motiu pel qual qualificar d'il·legal la totalitat de l'acció sembla excessiu."

Un argument que comparteix Rafael Entrena, advocat especialista en responsabilitat comptable. Ell ha defensat alguns dels casos dels líders del procés davant del Tribunal de Comptes des del 9N. I creu que l'acció d'aquest tribunal s'ha anat estenent "com una taca d'oli".

"Una cosa és que es pugui entendre que hi ha actuacions que, pel seu objecte, estan molt vinculades al procés i que es pugui plantejar la seva irregularitat. I una altra és que tot allò que soni o es vinculi a l'autodeterminació, al sobiranisme o al procés esborri d'arrel la legalitat de tota una despesa vinculada a un exercici evident de competències pròpies de la Generalitat que, fins ara, no havia estat qüestionat."


382.628,14 euros: 72 actes de "diplomàcia acadèmica"

El Tribunal de Comptes qualifica de "diplomàcia acadèmica" activitats que tenien l'objectiu, al seu parer, de "donar prestigi al procés sobiranista entre la comunitat científica i animar els principals experts internacionals a estudiar i a publicar sobre Catalunya".

Amb aquest criteri, considera il·legal la despesa destinada a 72 actes, per un valor total de 382.628,14 euros. Entre aquestes activitats, hi ha jornades organitzades en diferents universitats de prestigi d'Europa i dels Estats Units, amb la presència d'acadèmics i estudiants. Per exemple, la xerrada "El dret al servei dels pobles: el dret a decidir a Catalunya", a l'Institut de Ciències Polítiques (Sciences Po) de París el 7 de juny del 2013 (3.263,98 euros).

La conferència a París:

 

O el col·loqui, també universitari, al University College de Londres el 25 d'octubre del 2013 (4.978,73 euros):


112.237,04 euros: 25 reunions de "diplomàcia parlamentària"

En l'apartat de "diplomàcia parlamentària", el Tribunal de Comptes inclou reunions i actes que, des de la Generalitat, es van organitzar amb representants de parlaments tant europeus com americans. Per exemple, el debat a la cambra de Dinamarca sobre Catalunya i l'autodeterminació, del 12 de maig del 2015. 3.171,65 euros que el tribunal considera il·legals.

El debat a Dinamarca:

 

I el mateix amb un total de 25 activitats, que van costar 112.237,04 euros. L'argument del tribunal: que els actes "han tingut com a finalitat explicar i actualitzar puntualment la informació del procés".

460.986,44 euros en 23 visites internacionals

El Diplocat és el consorci publicoprivat que, des del 2012, treballa per projectar els valors i els actius de Catalunya a l'exterior. Entre les seves activitats hi ha l'organització de visites a Catalunya de líders d'opinió internacionals. Per al Tribunal de Comptes, amb això "s'ha donat a conèixer de primera mà el procés sobiranista" al món. Per tant, qualifica d'il·legal la despesa de 23 d'aquestes visites (460.986,44 euros).


308.530,29 euros en estudis

El Tribunal de Comptes també considera que el Diplocat ha encarregat documents que "tenen per objectiu oferir informació sobre diferents aspectes relacionats amb la dimensió internacional del procés". De nou, creu que tota aquesta despesa és il·legal perquè queda fora de les competències de la Generalitat: 308.530,29 euros.


I ara què? Ho sabrem el 29 de juny

El Tribunal de Comptes ha citat el 29 de juny la trentena de persones investigades per suposada responsabilitat comptable. Ja han pogut presentar al·legacions i, a partir d'aquell dia, sabrem la quantitat exacta que se'ls reclama. Són diners que hauran de garantir amb fiances. I que, després, no podran tocar fins que no hi hagi judici i sentència.

Hi estan citats: els presidents Mas i Puigdemont; 6 consellers de Presidència, Economia i Acció Exterior (Homs, Munté, Turull, Mas-Colell, Junqueras, Romeva); 9 secretaris generals (Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Lluís Bertran, Albert Carreras, David Mascort, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro, Pau Villoria); 2 interventores generals de la Generalitat (Maria Vidal Ortí  i Rosa Vidal); 4 interventors delegats (Jordi Serra, Javier Acín, Virgínia Astigarra, Francesc Cubel); l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo i els 12 exdelegats de la Generalitat a l'estranger.

Un dels advocats, Rafael Entrena, considera que tots aquests procediments del Tribunal de Comptes previs al judici generen indefensió.

  "Pot haver un procés de fiscalització de 4, 5 o 6 anys i que la persona afectada no en sàpiga res fins que, pràcticament, la citen. Llavors poden fer al·legacions però a cegues. I el problema és que, d'un dia per l'altre, han de garantir 4 o 5 milions d'euros. I això, per a la majoria dels ciutadans, és absolutament inassumible. Encara que no suposi un pagament immediat, s'han de presentar unes garanties que determinaran l'embargament del propi domicili o la retenció dels ingressos. I això és un cop duríssim."


El canvi de doctrina des del 9N

Rafael Entrena ha defensat casos davant del Tribunal de Comptes des del 9N. I parla d'un canvi de doctrina. "Amb el 9N, el Tribunal de Comptes diu: en aquest cas, no hem d'anar a concretar específicament si hi ha hagut una infracció pressupostària o comptable, com sempe s'havia fet. Ara explica: vostès han fet despeses i encàrrecs vinculats a unes competències que no tenen. Per tant, tota aquesta despesa és il·legal. Com que és il·legal, és irregular. I com que és irregular, ha generat un perjudici a les arques públiques que, ara, han d'indemnitzar".

Pel 9N, el Tribunal de Comptes va condemnar responsables del govern de Mas a pagar 4,9 milions d'euros. I pels preparatius de l'1-O, ha demanat 4,1 milions d'euros a càrrecs de l'executiu de Puigdemont. A tot això s'ha de sumar la nova quantitat que el tribunal exigirà per la política exterior de la Generalitat. La coneixerem a partir del 29 de juny, quan els suposats responsables comptables estan citats per fer la liquidació provisional.


Crides a la caixa de solidaritat

Un dels citats és Albert Royo, exsecretari general del Diplocat entre el 2013 i el 2017. El 5 de maig, anunciava a través de les xarxes socials que el Tribunal de Comptes li reclama uns 4,5 milions d'euros i feia una crida a la caixa de solidaritat.

 

El 26 de maig, va ser l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé qui va anunciar que també havia rebut la citació del Tribunal de Comptes.

Solé va rebre el suport d'un altre dels citats, l'exconseller de la Presidència Jordi Turull, ara a la presó condemnat per sedició i malversació.


Paral·lelament, s'ha obert una investigació per malversació

A partir de l'informe del Tribunal de Comptes, la Fiscalia presenta una denúncia perquè hi veu indicis de diversos delictes. És per això que el jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona obre una investigació per suposada prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental.

El jutge investiga 10 persones, també relacionades amb les polítiques a l'estranger de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Per exemple, Raül Romeva (exconseller d'Acció Exterior), Albert Royo (exsecretari general del Diplocat) i Roger Albinyana (exsecretari d'Afers Exteriors de la Generalitat).

En l'informe del Tribunal de Comptes han detectat suposades fragmentacions de contractes per evitar concursos públics, subvencions que s'haurien adjudicat a dit i informes d'assessoria que s'haurien encarregat per temes que quedarien fora de les competències de la Generalitat perquè estarien relacionats amb el procés.

ARXIVAT A:
Procés catalàArtur MasCarles PuigdemontOriol JunquerasRaül Romeva
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut