Mas, Ortega, Rigau i Homs, condemnats a tornar 4,9 milions d'euros pel 9N

El tribunal considera provat que els diners van sortir de les arques públiques de la Generalitat
Mas, Ortega, Rigau i Homs, condemnats a tornar 4,9 milions d'euros pel 9N

Mas, Ortega, Rigau i Homs, condemnats a tornar 4,9 milions d'euros pel 9N

El tribunal considera provat que els diners van sortir de les arques públiques de la Generalitat
Redacció Actualitzat
Artur Mas votant amb la seva dona a la consulta del 9N (ACN)

Artur Mas votant amb la seva dona a la consulta del 9N (ACN)

Quan es compleixen quatre anys i quatre dies de la consulta del 9N, el Tribunal de Comptes ha fet pública, aquest migdia, la seva sentència. Ha condemnat Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar gairebé cinc milions d'euros.

Segons la sentència, han estat condemnades sis persones més per haver usat diner públic per a aquesta consulta. En concret, 4.946.788,16 milions d'euros.

Es consideren responsables comptables directes l'expresident i els quatre exconsellers, així com Luis Bertran Saura, Josefina Valls, Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovés, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias.

Mas, el màxim responsable

La condemna és conjunta i solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners entre tots. Amb tot, a Mas se'l fa màxim responsable dels 4,9 milions d'euros.

A diferència de l'expresident, a la resta només se'ls obliga a pagar per aquelles partides que eren competència seva. Per exemple, Homs ha de respondre per una mica més d'1,9 milions; Irene Rigau, per 2,8 milions per la compra dels 7.000 ordinadors utilitzats en les taules de votació, i Joana Ortega, per 865.600 euros.

En el cas que la resta de condemnats no puguin fer front a la seva part, Mas hauria d'assumir l'import total de la sanció.

 

300.000 euros menys del que es reclamava

La decisió es pot recórrer i suposa rebaixar a 300.000 la quantitat que els reclamava el tribunal. El Tribunal de Comptes demanava inicialment 5,2 milions d'euros, uns diners que ja s'han aportat en forma de fiances entre efectius, 2,8 milions, i la resta en forma d'avals amb immobles i propietats dels condemnats.

La sentència es pot recórrer a la Sala de Justícia del mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem.

 

La sentència d'aquest òrgan s'ha fet pública aquest migdia, després del recent judici en què es va reclamar aquests diners per fer front a les partides de diner públic destinades a la consulta.

L'expresident de la Generalitat i els exconsellers ja van ser condemnats a inhabilitació per exercir càrrecs públics per desobediència el 9N.

Els condemnats recorreran

Mas, Ortega, Homs i Rigau han fet un comunicat en què diuen que "no accepten" una condemna que consideren "aberrant" i anuncien que la recorreran.

Tots quatre es refermen en el fet que no s'ha produït "cap despesa irregular que comporti una responsabilitat comptable que justifiqui la pena imposada" i recorden que, durant el judici penal, el TSJC va desestimar el delicte de malversació.

Finalment, consideren que la sentència "és un escarment per a tots aquells que vam dur a terme el procés participatiu del 9N i, de l'altra , un avís per a navegants".

A través de Twitter, Francesc Homs ha posat en dubte, a més, la imparcialitat d'una de les ponents de la sentència, Margarita Mariscal de Gante, que va ser ministra de Justícia del govern d'Aznar.


 

 
TEMES:
9N Procés català Artur Mas

VÍDEOS RELACIONATS