Avió generant deixants de condensació sobre Altet

Ens estan fumigant? La veritat sobre els "chemtrails"

Redacció meteoActualitzat

La teoria dels anomenats "chemtrails", els rastres dels avions que suposadament fumiguen substàncies tòxiques i desfan la pluja, no és nova, però en els últims temps té molta visibilitat i serveix als seus partidaris per posar en dubte les causes, avalades per les dades i el consens gairebé absolut de la comunitat científica, de l'escalfament global antropogènic.

L'origen de tota la controvèrsia són els rastres que deixen els avions, els anomenats oficialment "contrails", una paraula que contrau els conceptes anglesos "condensation" i "trail", i que en català traduïm com deixants de condensació.

El terme "chemtrail"

La paraula "chemtrail" es forma a partir de la idea de "chemical trail", que podem traduir com estela química o deixant químic, i es refereix a un presumpte vessament premeditat massiu de substàncies químiques des dels avions, amb finalitats diverses, com ara el control del clima, la difusió de malalties, el control de la població, etc...

Què és un deixant de condensació?

Com a resultat de la combustió de combustibles fòssils, els avions a reacció expulsen dels seus motors aire calent, vapor d'aigua, partícules sòlides (aerosols) i gasos diversos. Quan aquest aire interacciona amb l'atmosfera, ho pot fer de diverses maneres, en funció del tipus de motor, del seu rendiment i de les condicions meteorològiques de l'aire per on passa l'avió, fonamentalment la temperatura i la humitat.


El deixant de condensació es forma quan les partícules emeses per l'avió o les partícules presents a l'atmosfera serveixen de nucli de condensació per formar gotes d'aigua, que es congelen ràpidament per les temperatures dominants (d'uns -40 ºC) a l'altura a què circulen els avions, normalment per damunt dels 8.000 metres.

El resultat són núvols formats per cristalls de gel, de tipus cirrus, que pel seu origen en l'activitat humana estan catalogats a l'Atles Internacional de Núvols de l'Organització Meteorològica Mundial com a cirrus homogenitus.


Per què alguns avions deixen rastre i d'altres no?

Les condicions atmosfèriques en el nivell de vol són clau per a la formació dels deixants, però també per a la seva evolució al cel amb el pas de les hores. No és el mateix una atmosfera humida que una atmosfera seca, o una atmosfera amb vent o sense. Molts dels qui parlen de "chemtrails" obvien aquesta qüestió determinant i ben estudiada per la ciència des de fa molts anys.

Els estudis més seriosos sobre els deixants van començar a partir de la Segona Guerra Mundial, per interessos militars. D'aquells anys prové, per exemple, el mètode de Schmidt-Appleman per determinar quan es formen.

Pel que fa a les condicions atmosfèriques, en condicions de baixa humitat i temperatures sota zero, però no suficientment baixes, no es formen deixants de condensació. Quan l'aire és força humit i molt fred, sí que se'n formen.

En condicions normals, els deixants es dissipen fàcilment. Però quan les humitats són altes, el deixant pot persistir durant hores. Finalment, quan la humitat està molt pròxima al nivell de condensació, el deixant es pot estendre i formar el típic vel que deixa el cel enterbolit, amb unes formes i un desplaçament que dependran dels vents i les turbulències. Trobareu informació molt més tècnica i detallada sobre aquests processos físics complicats en aquesta Carta d'identificació i Guia de Formació de deixants de condensació de la NASA.

També hi tenen a veure els diferents tipus de motors i combustibles. Fins i tot, un mateix avió pot deixar una estela en un únic motor si funciona amb un règim de potència diferent.

Tot aquest espectre de variables contribueix a la formació i la persistència dels deixants de condensació.

Contribució dels avions a la contaminació

No cal dir que els avions, encara que no vessin substàncies tòxiques de manera premeditada i amb fins obscurs, són una font important de contaminació. Entre els contaminants emesos hi ha diòxid de carboni, òxids de nitrogen, hidrocarburs, monòxid de carboni o gasos de sofre, a banda de partícules de metall i sutge.

Els avions són una part determinant implicada en l'escalfament global associat a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH). Al portal Climate Trace podeu trobar informació sobre les emissions per sectors. El transport aeri suposa gairebé un 7% de les emissions associades al transport global.

Emissions mundials del transport (Climate trace)

A banda de les emissions de GEH, cal comptar una altra contribució dels avions a l'escalfament global, a causa precisament dels deixants de condensació: són núvols i, com tots els núvols, tenen una influència en el balanç radiatiu de la Terra. En aquest cas, s'estima que els deixants contribueixen a l'escalfament. Ho fan amb un percentatge petit, però que és objecte d'estudi per part de la comunitat científica.

La teoria dels deixants químics

Com dèiem a l'inici, durant els últims mesos, aquesta teoria s'ha visibilitzat més, alimentada oportunament per la pandèmia de la covid-19 i la problemàtica de la sequera. Només cal que consulteu les publicacions que fan les seccions de meteorologia dels mitjans de comunicació, o les dels organismes meteorològics oficials, a les xarxes socials: veureu molts comentaris sobre el tema, que van des de les preguntes fetes amb tota la bona fe als insults i, fins i tot, a les amenaces.

La fiscalització i la crítica a les autoritats i als mitjans de comunicació és sana i necessària, sempre que es faci amb fonaments, i més quan hi ha una realitat analitzada per la ciència i que, en tot cas, s'hauria de rebatre també amb la ciència.

Es fa difícil prendre's seriosament una denúncia que, gairebé sempre, es fa amb arguments que contenen errors conceptuals, que es basen en observacions que tenen explicació des de fa molts anys, en imatges o declaracions tretes de context i sense cap tipus de verificació, i en supòsits que no tenen cap tipus d'aval científic seriós.

Per exemple, l'afirmació que es veuen deixants quan hi ha fumigacions i que es veuen cels nets quan no n'hi ha, no té cap fonament científic. Ja hem vist abans com són les condicions meteorològiques les que determinen la formació i la persistència dels deixants, i no a l'inrevés.

Un altre dels arguments que es fan servir per defensar la idea de la fumigació és que sovint veiem dibuixats patrons ordenats, malles de deixants al cel, com si fos una maniobra organitzada i premeditada per fumigar una determinada zona. El cel de la ciutat de Barcelona es pren moltes vegades com a mostra.

Deixants de condensació sobre Barcelona, el 4 de maig del 2023 (Alfons Puertas)

Certament, hi ha una geometria ordenada, perquè els avions volen seguint autopistes invisibles estipulades a diferents altures. I volen milers i milers d'avions al dia pel món. Per posar una dada concreta, durant el mes de març del 2023 van sortir o arribar a Barcelona una mitjana diària de 805 avions. Són les condicions atmosfèriques particulars de cada dia les que fan visibles o no els deixants.

Podeu fer un seguiment en temps real al portal flightradar24: hi trobareu el nombre d'avions que volen, quins són, d'on venen i cap on van, entre molta altra informació.

També s'associen amb els presumptes "chemtrails" fenòmens d'òptica atmosfèrica que estan perfectament explicats per la física, com ara els halos solars o lunars i la seva família, els parhelis, les iridescències, les corones o els diferents tipus d'arcs de Sant Martí, com el circumzenital o el circumhoritzontal. Tots són fenòmens associats a la presència de cristalls de gel a l'atmosfera.

Modificació artificial del temps

L'existència de programes de modificació artificial del temps és un altre dels arguments utilitzats per avalar la teoria dels "chemtrails". Un exemple és la tècnica del sembrat de núvols, mitjançant avionetes o coets, per evitar les calamarsades, un tema que vam tractar en aquest article de la col·lecció "El Temps de la A a la Z":

En aquest sentit, més de mig centenar de països duen a terme activitats relacionades amb la modificació artificial del temps, encaminats a reduir els efectes de les calamarsades, a incrementar la precipitació en zones afectades per sequeres, o a aixecar boires locals que poden dificultar la visibilitat en aeroports. La Xina, els Estats Units i l'Índia en són els més destacats.

Aquestes activitats es recullen en informes periòdics realitzats del Comitè d'Experts de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). L'ús militar o hostil de qualsevol tècnica de modificació ambiental està prohibit pel tractat de la Convenció de Modificació Ambiental (ENMOD), signat a Ginebra el 18 de maig del 1977.

En el cas d'Espanya, els procediments, controls i autoritzacions necessàries per a la modificació artificial del temps estan regulats en l'article 3 del Reial Decret 849/1986.

Geoenginyeria

El concepte de la geoenginyeria també surt a la llum associat a les teories relacionades amb els suposats "chemtrails". Es tracta de les tècniques a gran escala proposades per modificar el clima terrestre per combatre l'escalfament global, tant mitjançant el control de la radiació solar com la captació del CO2 per reduir-ne la concentració a l'atmosfera. Una concentració que, per cert, continua pujant sense aturador.

Hi ha programes d'investigació dedicats a la matèria, o propostes molt conegudes, com la de simular l'efecte de refredament que provoquen les erupcions volcàniques.

Aquestes tècniques no ataquen directament l'arrel del problema, que són les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Haurien de ser, en tot cas, eines complementàries per mitigar l'escalfament. Però són propostes controvertides i presenten conflictes ètics i riscos col·laterals, com avisaven els experts del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC). És un tema que mereix un article a part.

Conclusions

L'experimentació per modificar el temps i el clima existeix, però no ens estan fumigant massivament amb compostos químics. Trobareu molta literatura científica sobre el tema.

Per exemple aquest article, dels científics Jordi Mazon, Marcel Costa i David Pino, que conclou que els anomenats "chemtrails" defensats per la pseudociència no són més que els deixants de condensació descrits per la ciència. O aquest altre estudi, segons el qual el 98,7 % dels científics participants (76 dels 77) no van trobar proves dels suposats deixants químics.

La proliferació d'aquesta teoria de la conspiració no tindria més importància si no fos per l'angoixa que pot generar i perquè sembla dirigir-se a contribuir al negacionisme envers el canvi climàtic provocat per les emissions de GEH derivades de les activitats humanes quotidianes.

L'escalfament global planetari per l'acció dels GEH ja va ser apuntat pels científics del segle XIX. Després de molts anys d'investigació i d'anàlisi de dades, amb molts esforços, els milers de científics climàtics del món, amb el suport de l'activisme, han aconseguit posar aquesta problemàtica global a la primera plana de l'actualitat i a les agendes polítiques, de moment amb pocs èxits pel que fa a accions reals a la velocitat que necessitem.

És un problema que hi hagi encara moviments i teories sense cap fonament que posin pals a les rodes sobre aquesta qüestió. Cap teoria conspirativa supera el fet que el nostre sistema de vida actual porta al col·lapse.

Per elaborar aquest article, a banda dels estudis citats, hem consultat les entrades sobre el tema del Servei Meteorològic de Catalunya, l'Agència Estatal de Meteorologia o l'agència NASA, entre d'altres.

Ansietat?

Les guies mèdiques defineixen d'aquesta manera le situacions d'angoixa o d'ansietat:

"Sentir ansietat de manera ocasional és una part normal de la vida. Tot i això, les persones amb trastorns d'ansietat sovint tenen preocupacions i pors intenses, excessives i persistents sobre situacions diàries. Amb freqüència, en els trastorns d'ansietat es donen episodis repetits de sentiments sobtats d'ansietat intensa i por o terror que arriben a un màxim en una qüestió de minuts (atacs de pànic).

Aquests sentiments d'ansietat i pànic interfereixen amb les activitats diàries, són difícils de controlar, són desproporcionats en comparació del perill real i poden durar molt de temps. Amb el propòsit de prevenir aquests sentiments, pot passar que evitis certs llocs o situacions. Els símptomes poden començar a la infància o l'adolescència i continuar fins a l'edat adulta.

Alguns exemples del trastorn d'ansietat són: trastorn d'ansietat generalitzada, trastorn d'ansietat social (fòbia social), fòbies específiques i trastorn d'ansietat per separació. Podeu tenir més d'un trastorn d'ansietat. De vegades, l'ansietat sorgeix d'una malaltia que requereix tractament.

Qualsevol que sigui el tipus d'ansietat que es pateixi, pot ajudar un tractament portat a terme per especialistes."

(Clinica Mayo)

ARXIVAT A:
MeteorologiaEl temps de la A a la Z
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut