La falsa crítica científica del negacionisme

No hi ha gairebé res de "científic" en el negacionisme. De fet, el negacionisme és l'anticiència. Perquè els seus mecanismes per arribar a conclusions són els oposats. Allà on el negacionisme manté una posició enrocada en les seves certeses, la ciència és tot el contrari, és permeable i dinàmica. Però alhora es construeix sobre una base molt més sòlida: la de la cooperació i l'evidència científica contrastada. El mètode científic va néixer al segle XVII i es basa en la col·laboració i una evolució constants. El seu embrió eren les reunions de les primeres societats acadèmiques, com la Royal Society britànica o l'Acadèmia de Ciències de França, en què els investigadors compartien els resultats dels seus estudis. Un estudi complementava l'anterior, i s'anaven empeltant els avenços. Tot plegat feia girar endavant la roda de la ciència. Amb proves que duien a encerts i errors. Avui, el sistema és el mateix, però les publicacions científiques, avalades per un rànquing de prestigi que els han donat anys d'experiència, han substituït aquelles reunions. I en comptes de discussions hi ha una revisió dels treballs i metodologies per part d'altres científics, el que es coneix com la "revisió per parells", una garantia que verifica o invalida la hipòtesi de l'estudi. I així anem construint, gradualment, el coneixement. "La ciència es fonamenta amb el dubte. O sigui, nosaltres dubtem, ens fem preguntes i busquem respostes. I la ciència es fonamenta també amb el canvi d'opinió. Quan tu tens més dades has de canviar d'opinió si et porten cap a un lloc que no era on estaves." Salvador Macip, investigador i doctor en genètica molecular Però com ha viscut la ciència la crisi sanitària global més important de l'últim segle? L'aparició del SARS CoV-2 ha multiplicat les investigacions i ha estressat els terminis. Un exemple: des del 2004 es publicaven una mitjana de 3.000 articles anuals sobre els diferents coronavirus. Només durant els primers cinc mesos de pandèmia, la xifra d'articles era de 3.200 mensuals. Una quantitat que ha posat en risc la qualitat i en algun cas el rigor de les investigacions. Antoni Trilla, epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina, durant la gravació del "30 minuts" "Negar la pandèmia" "Hem patit una epidèmia d'informació científica, alguna de vàlida, d'altra potser no tan vàlida, amb un volum d'informació absolutament inabastable per a la majoria dels mortals. I, al mateix temps, com diu molt bé l'Organització Mundial de la Salut, hem patit i seguim patint el que anomenen una infodèmia, una epidèmia d'informació que no és acurada, que no és ajustada, que no té una evidència científica al darrere." Antoni Trilla, epidemiòleg i degà Facultat Medicina Aquest esforç ingent de la comunitat científica també ha aconseguit fites inimaginables fins aleshores. Com la seqüència del virus que es va completar en deu dies, ja al gener de l'any passat, un període que en condicions normals hauria estat molt més llarg. O l'aparició de diferents models de vacuna en temps rècord, l'única sortida que, ara com ara, ben gestionada i distribuïda arreu del món, ens permetrà assolir la desitjada immunitat de ramat. La investigació relacionada amb la Covid s'ha anat fent en directe davant d'una societat poc acostumada als canvis de guió i a la falta de respostes úniques. I al dubte. "No et fiïs mai d'un científic que respon a totes les preguntes. En algun moment un científic ha de dir: «No ho sé», i això és una cosa que no veiem en els negacionistes. Però clar, això genera un dubte, un problema que fa molt atractiu llavors omplir aquest forat amb qualsevol cosa." Salvador Macip, investigador i doctor en genètica molecular "No hi ha veritats absolutes, gairebé cap. (...) Un exemple. Pensàvem que els nens eren supercontagiadors, però després s'ha vist que realment no, que hi ha menys contagis i que ells també agafen el virus d'una manera molt menys greu." Rocío Vidal, divulgadora científica En una societat formada en la cultura científica, adaptar-se a versions corregides sobre la gravetat de la malaltia, sobre les mascaretes o sobre el paper propagador dels nens hauria de ser fàcil. Si la base dels canvis de guió és l'evidència científica, els canvis serien la prova que el mètode i la discrepància científica funcionen. Milagros Pérez Oliva, periodista, durant la gravació del "30 minuts" "Negar la pandèmia" "La ciència té mecanismes de discussió. (...) Ja voldria jo que tots els sectors tinguessin el sistema de validació per experts equivalent que té el sistema de la comunicació científica, és el més rigorós que hi ha, diríem, no?" Milagros Pérez Oliva, periodista "Això no és ningú que surt, diu: «Això és així i us ho creieu». No, no. Tu ho publiques. Un altre diu: «A mi no m'ha sortit el mateix. A mi em surt una mica menys. Crec que aquí hi ha un problema de metodologia.» Anem afinant. I, al final, dius: «Mira, ens veurem més o menys en aquesta franja.» I això és el que acceptem com la millor evidència científica disponible." Antoni Trilla, epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina En la nostra societat, en canvi, els girs de timó de la pandèmia han contribuït a obrir una escletxa per l'aparició de les teories de la conspiració. Unes explicacions simples, que omplien de certesa qualsevol interrogant. I que s'han alimentat també d'un moment de desconfiança en governs i institucions com l'OMS i els mitjans de comunicació tradicionals. Però què anomenem negacionisme? I, sobretot, per què no entra en els canals de la discrepància científica? El negacionista per definició rebutja les proves empíriques i s'esforça a demostrar que hi ha un debat científic real i seriós sobre una qüestió sobre la qual el que hi ha és un consens científic ferm. I es posa a la contra d'aquest consens. És més, els negacionistes creuen que és necessari que l'opinió popular participi en l'evolució de la ciència. Un terreny perillós, perquè els resultats científics no poden dependre en cap cas del biaix de qui no s'ha format i s'ha guanyat l'aval de la resta de científics en una matèria. Dues persones duen màscares simulant una disfressa de coronavirus "El negacionisme sempre acaba en el punt en què hi ha algú que t'està enganyant. No que encara no hi ha prou certeses, sinó que t'estan enganyant d'una forma deliberada." Alexandre López Borrull, professor de la UOC i especialista en desinformació "Això és bastant habitual també en alguns d'aquests negacionistes, és a dir, és allò de l'autopista, eh? Tots els cotxes van en una direcció i jo vaig en una altra. Els que estan equivocats són els altres i no jo. Això acostuma a passar." Antoni Trilla, epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina "La ficció ens ha portat a creure que aquestes persones són les que fan els canvis. Però, en la ciència, en la vida real, normalment les persones que van en contra de tot normalment no l'encerten, perquè això és una feina lenta, una feina d'anar afegint capes, de treball en equip." Salvador Macip, investigador i doctor en genètica molecular El fenomen no és nou i ja ha posat contra les cordes la salut pública en altres ocasions. Al segle XX ho va fer amb la negació de la relació entre el tabaquisme i el càncer de pulmó o el VIH i la sida. I en l'actual, amb les protestes antivacunes i la negació de l'evidència de canvi climàtic provocat per l'acció de l'home. "El negacionisme per definició és negar l'evidència científica o negar teories que tenen un suport científic robust. Té 2 components molt importants: un és una gran desconfiança cap a les institucions públiques, cap al poder, i un altre és una gran desconfiança cap a la ciència i l'evidència científica." Milagros Pérez Oliva, periodista I quins són els arguments principals dels negacionistes sobre la Covid-19? Doncs tot i ser un col·lectiu molt heterogeni hi ha uns arguments que es repeteixen. Per insòlit que sembli, la majoria nega que hi hagi una pandèmia. Pensa que s'està sobrediagnosticant altres malalties i que ni mascaretes ni distància contribueixen a reduir la xifra de morts, que atribueixen a una manipulació dels números. Pancarta de grups negacionistes En el cas que reconeguin que hi ha malaltia, la relacionen amb les radiacions electromagnètiques o amb un mal estat del sistema immunitari i creuen que hi ha remeis com el diòxid de clor que serien eficients per curar-la. Sovint el que expliquen té algun coixí de realitat, però la resta no ho és. El que sí que tenen en comú gairebé tots els negacionistes és l'opinió que hi ha una mà negra que ha estat cuinant aquesta crisi amb l'objectiu de sotmetre la humanitat. Neguen morts i difonen acusacions gravíssimes contra una suposada elit. "Es un objetivo que está muy claro. ¿A dónde han ido? A por los ancianos. ¿Cuál ha sido el porcentaje más alto de población que ha fallecido? Los ancianos. ¿Por qué? Bueno, pues porque es muy caro pagar pensiones. Pues vamos a hacer una escabechina entre los ancianos y matamos dos pájaros de un tiro: quitamos una parte de la población y luego además nos ahorramos pagar las pensiones porque no es sostenible." Ana María Oliva "A veure... Jo tinc família, tinc companys de feina, tinc aquest grup... Jo no conec a ningú que hagi mort de Covid. Què pot haver-hi, un 0,01 %? Manifestant "Jo sé que volen intentar controlar el... el món a nivell humà, a nivell... supranacional, diguéssim, però realment no es pot, perquè, si no, no existiríem aquells que pensem diferent, no existiríem aquesta gent que ràpidament s'adona de tot." Marc "Donen una resposta simple per entendre una situació molt complexa. Però perquè aquesta resposta simple sigui certa necessita estar acompanyada de tota una sèrie d'accions, de conspiracions de milers de científics, de conspiracions de totes les corporacions que sovint són competitives entre elles, de la col·laboració entre governs que normalment estan barallats entre ells, és a dir, necessiten una cosa que a la realitat és molt difícil que es doni." Alexandre López Borrull, professor de la UOC i especialista en desinformació I tot això es va escampant en un entorn fatigat per la pandèmia. "Quan tu no estàs d'acord en com s'està gestionant la realitat, és més fàcil que puguis caure a escoltar per primer cop, que segurament no ho hauries fet mai, moviments clarament negacionistes." Alexandre López Borrull, professor de la UOC i especialista en desinformació La novetat que ha fet més necessari que mai parlar del fenomen negacionista i les seves teories conspiratives és la gran plataforma de difusió que han trobat en les xarxes socials, unes xarxes que sempre premien les teories més radicals. Tancats en uns canals on van rebent un bombardeig d'estímuls que només reafirmen el biaix de les seves hipòtesis. Amb enllaços a suposats estudis científics no validats i fets per suposats metges poc reputats en els cercles de virologia i epidemiologia apareguts en revistes gens reconegudes que desqualifiquen màscares, PCR, mitjans de comunicació i vacunes. "Fan el que es diu el 'cherry picking': escollir les dades que t'interessen, que també és una cosa molt habitual en aquests camps." Salvador Macip, investigador i doctor en genètica molecular Manifestants amb pancartes És a dir, que per mantenir la seva visió del món (per exemple, contrària a l'evolució tecnològica) un escèptic de la Covid donarà un pes i una força molt gran a qualsevol evidència científica que relacioni les freqüències 5G amb l'aparició de la Covid. I traurà tota la credibilitat als estudis que desacreditin aquesta teoria encara que n'hi hagi més i estiguin molt més avalats en l'entorn científic. "Igual que passa amb les sectes religioses o no religioses, el discurs és sòlid, és moltes vegades fanàtic, i la persona està absolutament convençuda del que està dient. Se sent un heroi i en una lluita gairebé còsmica amb uns quants escollits, no? S'ha de prendre seriosament, en el sentit que, més enllà dels elements... textuals puntuals, hi ha tot un embolcall que és més preocupant, i que té a veure amb la radicalització." Miguel Perlado, psiquiatre I aquesta és la pitjor notícia. Qui recull el malestar que genera aquesta desconfiança en les institucions i en la ciència acostumen a ser els moviments populistes, i en particular l'extrema dreta, que està començant a mostrar simpaties cap a algun dels postulats del negacionisme. L'amenaça és real i fa que del negacionisme se n'hagi de parlar, perquè els seus continguts arriben a tothom i poden posar en risc la salut pública ara que ja veiem la llum al final de la pandèmia. Els negacionistes no poden pretendre un debat d'igual a igual, amb l'aclaparador consens científic que hi ha sobre la Covid-19 com una de les amenaces sanitàries més greus que hem patit globalment. Si els seus arguments no es basen en evidències científiques, sinó en dogmes, per molt repetits que siguin, per emocionals que siguin, les armes per defensar els arguments no són les mateixes. I sobretot no són científiques. Però, com diu Alexandre López Borrull, el negacionisme té una opció molt fàcil per tornar a entrar, com reivindica, en el debat científic: obrir un camí però sense trampes, amb les mateixes normes de qualsevol discrepant científic. "Jo sempre penso que els negacionistes podrien publicar articles. Si l'MMS funciona, feu un article. Per què no voleu donar aquesta bona nova a la resta de la comunitat científica? Publiqueu-ho! Porteu-ho a les revistes, i si allò està ben fet, allò es publicarà. És a dir, no hi haurà, diguéssim, necessàriament, aquelles mans negres que evitaran que un contingut surti. Si una cosa és certa, avui dia és molt difícil censurar-la. I, per tant, fer servir els mateixos mecanismes. No es pot comparar un vídeo a YouTube amb un article científic." Alexandre López Borrull, professor de la UOC i especialista en desinformació

La falsa crítica científica del negacionisme

El mètode científic va néixer al segle XVII i es basa en la col·laboració i una evolució constants. En canvi el negacionisme és l'anticiència, ja que els seus mecanismes per arribar a conclusions són els oposats