El temps de la A a la Z: halo solar i halo lunar

L'halo solar és un fenomen d'òptica atmosfèrica, com també ho són les iridescències o els parhelis, que consisteixen en la formació d'un arc o una circumferència lluminosa al voltant del sol. Perquè això passi, es necessiten cristalls de gel a la troposfera.

Quan la llum solar topa amb els cristalls de gel es desvia i genera un cercle lluminós. La llum vermella es desvia menys que la d'altres colors, i per això la vora interior de l'halo té un to vermellós. La major part dels rajos solars es desvien al voltant d'un angle de 22º, que marca el radi de l'halo. Hi ha menys llum desviada cap a angles més petits, i per això l'interior de l'anell es veu més fosc.

En ocasions, també es pot observar un segon halo causat per la refracció dels cristalls de gel al voltant de l'halo principal, amb un radi de 46 ° respecte al centre del sol. De fet, amb condicions òptimes podem gaudir d'un espectacular catàleg de fenòmens òptics dintre de la família de l'halo.

Un exemple molt clar de tot aquest catàleg el trobem en aquesta piulada:

Spektakuläres #Halophänomen oberhalb von #Zermatt mit unzähligen #Halo-Arten. Sehr deutlich ist der #Horizontalkreis sichtbar dank 360° Schwenk. ^gf pic.twitter.com/j5fr1QfzhW

— SRF Meteo (@srfmeteo) December 10, 2022

També es poden veure halos provocats per la llum de la lluna. En aquest cas, és clar, parlem d'halo lunar.

I com passa amb el parheli, també podem veure falses llunes o paraselenes.
 

Els halos són freqüents en zones fredes del planeta, però es poden donar en qualsevol indret amb les condicions atmosfèriques adequades. A casa nostra en veiem sovint.

Segons l'"Assaig d'un vocabulari meteorològic català", d'Eduard Fontserè, de l'halo, també se'n diu "rotllo", "rodona" o "era", com a formes populars.

Fa més d'un segle, Gabriel Campo, primer meteoròleg oficial i membre del Servei Meteorològic de Catalunya, va publicar al 1922 l'article "Relació entre els halos i les pluges ciclòniques a Catalunya". L'estudi realitzat entre 1917 i 1922 va posar de manifest la relació entre els halos i la pluja, donant per probable, amb un 65%, que els halos observats a Barcelona anuncien pluja abans de quatre dies, i com a molt probable, en un 88%, que hi hagi puja en algun lloc de Catalunya, preferentment al nord del país properes a les vessant del Pirineu.