Kadirov dona un discurs a la capital txetxena, Grozny, el passat febrer
Ramzan Kadírov en una imatge del 25 de febrer a Grozni (Reuters/Chingis Kondarov)

Qui és Ramzan Kadírov, l'home fort de Putin a Txetxènia que diu que és a Ucraïna

El president txetxè afirma que ha estat a Ucraïna fent costat als seus soldats, que combaten amb les tropes russes

Actualitzat

El president de la República de Txetxènia, Ramzan Kadírov, protegit del president Vladímir Putin, va assegurar diumenge que era a Ucraïna. El líder txetxè afirmava que hi havia anat per trobar-se amb els seus milers de soldats que -suposadament- estarien ajudant les tropes russes en la seva preparació per atacar Kíiv.

Kadírov va publicar un vídeo a Telegram on se'l veu amb uniforme militar observant plànols al voltant d'una taula amb alguns soldats i deixant anar missatges amenaçadors:

"Rendiu-vos o acabarem amb vosaltres".


Guerra psicològica

Segons ell mateix explica, aquest vídeo es va gravar a Hostómel, un camp d'aviació a pocs quilòmetres al nord de Kíiv controlat per les tropes russes des dels primers dies de l'ofensiva.

Tot i això, tant aquesta informació com les imatges no han pogut ser verificades i podrien formar part de la guerra psicològica de Moscou. Com tampoc s'han pogut verificar els rumors que vinculen les seves milícies amb els suposats plans russos per matar el president Zelenski.

Kadírov, a la capital txetxena, Grozni, el febrer (Reuters / Chingis Kondarov)

Al principi de l'ofensiva russa, Kadírov va encapçalar un míting al seu país amb centenars de milicians, tota una posada en escena per anunciar que enviaria 10.000 dels seus homes a Ucraïna. Poc després, es van publicar també imatges d'una columna de soldats txetxens en territori ucraïnès.


Qui és Kadírov?

Kadírov és l'home fort de Putin a Txetxènia. Dirigeix i controla amb total impunitat aquest antic territori rebel, actualment una república integrada a la Federació Russa. L'any 2004 va iniciar el seu ascens, després de la mort del seu pare, Akhmad Kadírov, en un atemptat a Grozni.

Amb 27 anys i sense tenir encara l'edat mínima requerida per substituir el pare, va esdevenir viceprimer ministre i posteriorment, primer ministre. Finalment, el 2007 Putin el va designar president de Txetxènia.

Es defineix a si mateix com a practicant de l'islam tradicional i promou el seguiment estricte d'aquesta religió. Fins al punt que alguns dels objectius del seu govern han estat, per exemple, acabar amb els divorcis amb l'argument que "els fills de parelles divorciades tenen més probabilitats de ser reclutats per grups radicals".

També se l'ha acusat d'homòfob i, de fet, són nombroses les denúncies per haver fet nombroses ràtzies contra homosexuals, amb detencions en presons secretes que alguns testimonis han qualificat d'"autèntics camps de concentració". Kadírov sempre ho ha negat tot, sense estalviar-se ni un gram de prepotència. Com a exemple, la resposta del seu portaveu davant les acusacions de perseguir homosexuals:

"Són mentides. A Txetxènia no hi ha homosexuals".

Compta amb un exèrcit privat, una força militar d'uns 5.000 efectius. Segons organitzacions en defensa dels drets humans, els anomenats "kadirovtskis" han sistematitzat l'assetjament, les detencions, les tortures i els assassinats d'activistes, periodistes o opositors al règim -inclosos també els seus familiars.

La portaveu d'Exteriors del Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE), Nabila Massrali, va denunciar fa tot just 2 mesos aquesta situació:

"Els informes creïbles de continues violacions dels drets humans a Txetxènia, la inacció de les autoritats federals a Moscou i la impunitat dels responsables d'accions il·legals contra els defensors dels drets humans txetxens i els seus familiars són motiu de preocupació".

Kadírov va ser reelegit, al setembre de 2021, president de la República de Txetxènia en unes eleccions que va "guanyar" amb el 99,7% dels vots.

Kadírov ha rebut contínues denúncies per violació dels drets humans (Reuters/Chingis Kondarov)


Txetxènia, territori convuls

La història recent de Txetxènia és molt convulsa i està farcida de guerres i atrocitats. Amb la dissolució de la Unió Soviètica, el 1991, va obtenir la independència. El govern rus, però, en va recuperar el control després de les guerres txetxenes de 1994-96 i 1999-2009.

La clau va ser el paper d'Akhmad Kadírov, pare de l'actual president i llavors líder de les forces independentistes txetxenes. Moscou va "comprar-lo", aconseguint que canviés de bàndol i s'erigís en el president fidel al projecte de reunificació rus, això sí, a canvi del suport polític i militar total del Kremlin.

Aquest pacte de lleialtat i estabilitat a la regió no preveia cap mena de control dels mètodes dels nous dirigents del país per aconseguir-ho. Davant dels nombrosos delictes de lesa humanitat, Rússia sempre ha mirat cap a un altre costat.

ARXIVAT A:
RússiaUcraïna
Anar al contingut