L'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, amb el seu avi, Ramon Vallverdú, regidor d'ERC el 1979
L'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, amb el seu avi, Ramon Vallverdú, regidor d'ERC el 1979
ELECCIONS MUNICIPALS 2023

Municipals a Tàrrega: El tripartit ERC-CUP-PSC busca la revàlida contra l'exalcaldessa de Junts

L'alcaldessa, Alba Pijuan (ERC), busca la revàlida defensant l'acord amb els socis de govern, davant de l'anterior alcaldessa, Rosa M. Perelló (Junts), que aspira a tornar

Xavi RossinyolActualitzat

La clau

Alba Pijuan era la número 2 d'ERC, i de la nit al dia, va ser alcaldessa de Tàrrega, per la renúncia del cap de llista. Va liderar un govern amb la CUP, primer, i després també amb el PSC, que ha deixat Junts, la força més votada, a l'oposició. Els socis asseguren que el tripartit ha funcionat bé perquè han prioritzat els punts en comú i les "polítiques d'esquerres". L'exalcaldessa de Junts, Rosa M. Perelló, aspira a recuperar la vara. La gestió de la piscina pública, ara municipalitzada, ha centrat el mandat, i de cara al futur, hi ha grans reptes, com el nou CAP i la variant de la C-14.

 

Com està ara l'Ajuntament 

Junts té 7 regidors i és la primera força del ple, però és a l'oposició. El govern està format pels 5 regidors d'ERC, els 3 de la CUP i els 2 del PSC.  


La batalla electoral

24 hores abans del ple d'investidura, Alba Pijuan no sabia que seria alcaldessa de Tàrrega. "Coses que passen", va resumir ella. Era la número 2 d'ERC i, per tant, no aspirava a l'alcaldia. Però el número 1, Òscar Amenós, va renunciar a l'acta el dia abans de ser investit al·legant "motius personals". 

Darrere de la renúncia, però, hi havia una decisió controvertida. Junts, amb l'alcaldessa sortint, Rosa M. Perelló, havia guanyat les eleccions (7 regidors). Però els tres partits de l'oposició, ERC (5), la CUP (3) i el PSC (2), sumaven una majoria alternativa.


El PSC decanta la balança

ERC va optar per intentar formar un govern de coalició només amb la CUP, però, per això, necessitava els dos vots socialistes per superar el ple d'investidura. Amenós, que havia promès que no pactaria amb el PSC, va plegar. ERC li va agrair "la tasca" i els "resultats històrics", i se'n va anar cap al ple.

La incògnita era què faria el PSC. Els socialistes havien governat amb Perelló (Junts) en el mandat anterior, fins que l'alcaldessa els va expulsar el 2017, per discrepàncies sobre el Procés independentista. I això va decantar la balança: "Hi ha una majoria d'esquerres i és el moment del canvi", va dir el portaveu del PSC, Silveri Caro, durant el debat: "L'alcaldessa ha de ser qui hagi estat capaç de bastir ponts en lloc de dinamitar-los". 


Govern tripartit ERC-CUP-PSC

I, així, Alba Pijuan va ser escollida alcaldessa de Tàrrega el 15 de juny del 2019. Primer, amb un govern d'ERC i la CUP, i de seguida, al desembre, s'hi van incorporar els dos regidors del PSC. El 28M, el tripartit se sotmet a l'escrutini de les urnes.

Pijuan és traductora i professora d'anglès i va fer la tesi doctoral sobre la faceta de traductor de Manuel de Pedrolo. Aquest mandat, com a alcaldessa, ha aconseguit comprar la casa del carrer Major on va viure Pedrolo de jove, que es convertirà en un museu.


El CAP i l'estació d'autobusos

També en l'àmbit del patrimoni, l'Ajuntament ha rehabilitat l'edifici comercial i la casa de la família de l'antiga fàbrica de Cal Trepat, que es convertirà en un alberg de pelegrins del Camí de Sant Jaume i en una residència temporal per als artistes de Fira Tàrrega.

En el tram final del mandat, l'Ajuntament ha encarrilat dos grans projectes: la remodelació i ampliació del CAP i la nova estació d'autobusos

I, per al pròxim, queden grans reptes, que sobrepassen les competències de l'Ajuntament: l'arribada d'FGC a la línia Manresa-Lleida; la variant de la C-14, llargament esperada, i un polígon nou de 20 hectàrees.

Pijuan aspira a revalidar l'acord amb els socis de govern: "Ha funcionat, hem prioritzat els punts en comú i les polítiques d'esquerra, i no hi ha hagut cap problema".


CUP: impostos progressius

La CUP ha governat per primera vegada a Tàrrega i s'ha encarregat, entre d'altres, de fer els pressupostos, a través de la regidoria de Finances. Els anticapitalistes s'aputen el mèrit d'haver fet ja més progressius els impostos municipals (IBI i IAE) i apunten a la municipalització de serveis de cara al pròxim mandat: el contracte de l'aigua s'acaba l'any que ve, i l'Ajuntament ha impulsat una xarxa municipalista per una electricitat pública.


Municipalització de la piscina

De moment, ja presenten com un èxit la municipalització de la piscina coberta, que ha estat el gran tema del mandat a Tàrrega. L'empresa que la gestionava va decidir deixar-la el 2021, i alhora, l'equipament necessitava obres per ajustar-se a la llei, que han costat gairebé 600.000 euros. Ara, el manteniment sortirà del pressupost municipal, tot i que s'hi manté una empresa externa per dinamitzar les activitats esportives. 


Dimissió d'una regidora negacionista

La CUP va fer fora el 2020 una de les seves regidores, Teresa Sala, que va qualificar d'"estafa mundial" la pandèmia de la covid-19. Sala havia organitzat una xerrada de Josep Pàmies, pagès sancionat per la divulgació de pseudoteràpies, dins de la Fira del Medi Ambient. La regidora va entregar l'acta i va qualificar l'equip de govern de "totalitari" i "insuportable"


El PSC defensa l'acord amb ERC i la CUP

El PSC presenta de nou Silveri Caro, actual regidor d'Esports, com a cap de llista. Defensa l'entesa amb els socis de govern, i projectes com els pressupostos participatius, que han permès destinar 100.000 euros a una nova pista d'atletisme. Els socialistes també han dut l'àrea d'Acció Social i Habitatge, que acaba d'estrenar unes oficines al carrer de Sant Pelegrí. 


Rosa M. Perelló (Junts) aspira a tornar-hi

Junts vol recuperar la majoria al ple, i torna a presentar l'exalcaldessa Rosa M. Perelló. Critica el govern per falta de diàleg i diu que el tripartit no té un projecte comú, sinó que cada partit s'ocupa de la seva àrea. Perelló, que també va ser presidenta de la Diputació de Lleida, promet "un projecte sòlid i definit" amb "l'horitzó del 2034". 

 
ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023
Anar al contingut