Municipals a Olot: Pep Berga (Junts) posa a prova la sòlida majoria absoluta davant del nou candidat d'ERC  

La clau

Pep Berga va arrasar el 2019 a Olot amb una candidatura de Junts molt renovada. Ara aspira a revalidar la majoria en el seu segon (i promet que últim) mandat com a alcalde. Aposta per una piscina coberta, un segon CAP i l'impuls de la nova variant. Per ERC, s'estrena el gestor cultural Josep Quintana, i el PSC confirma l'històric Josep Guix, que advoca per un canvi polític i una aliança d'esquerres. 

Com està ara l'Ajuntament 

Junts té 11 regidors, la majoria absoluta. A l'oposició hi ha ERC (5), el PSC (3) i la CUP (2). 

La batalla electoral

Diu l'alcalde d'Olot, Pep Berga, que li agradava més governar sense majoria absoluta. "Preferia quan havíem d'arribar a determinats acords, quan en un tema punxegut s'havia de cedir per un lloc o per un altre i calia construir entre tots", confessa en una entrevista a El Punt Avui. 

Llicenciat en Filosofia, Berga és regidor a l'Ajuntament d'Olot des de fa vint anys, i ha anunciat que el pròxim serà el seu últim mandat. El 2019 es va presentar per primer cop com a número 1 de Junts, amb una llista completament renovada, i va arrasar: va sumar 11 dels 21 regidors de l'Ajuntament, dos més dels que tenia Josep M. Corominas.

Combatre l'exclusió i impulsar el barri vell 

D'aquest mandat, marcat per la covid, destaquen projectes socials, com l'Escola de Noves Oportunitats, pensada per combatre l'exclusió, o idees per revitalitzar el barri vell, com els tallers per a artesans en locals buits del carrer dels Sastres. La gran obra dels últims quatre anys és l'Espai Cràter, un equipament per immergir-se dins dels volcans, que ja s'ha convertit en un atractiu turístic per a Olot. 

El final del mandat ha estat marcat per la polèmica que ha generat la pujada dels impostos municipals: l'IBI s'enfila un 3% i la taxa d'escombraries, un 6%. Davant d'això, un grup de ciutadans va promoure una recollida de signatures i en va obtenir més de 2.000. 

Els veïns i els comerciants també han recollit firmes per exigir una solució definitiva per a la plaça del Mig, que té un paviment que rellisca des del 2018.

Piscina coberta

Per al pròxim mandat, Berga fixa com a objectius prioritaris la construcció d'una piscina coberta municipal, prevista per al 2024; la promoció d'habitatge públic "més gran de la ciutat", amb 90 pisos, a la zona de Sant Cristòfol, i el segon CAP, al barri de Sant Miquel. A l'hospital, el repte és resoldre els problemes de personal, que han dut els treballadors a manifestar-se.

En infraestructures, l'obra pendent a Olot és la variant que haurà de permetre desviar el trànsit, sobretot de camions, que ara passa pel vial Sant Jordi. El pressupost de la Generalitat per al 2023 ja inclou una primera partida per començar a treballar-hi. L'obra ha estat llargament reivindicada per l'Ajuntament i l'empresariat, però també té detractors entre els pagesos i els ecologistes. 

Llista amb postconvergents i l'extrema dreta

A banda de la candidatura de Berga, hi ha dues llistes més amb membres postconvergents. Una és la d'Olot+, formada per un partit de nova creació, el Bloc Nacionalista Català, i porta de número 2 el portaveu local de la xenòfoba i d'extrema dreta Front Nacional de Catalunya. La llista, la lidera David Coromina Juncà, que va ser president del PDeCAT a la Garrotxa i número 6 de Carles Puigdemont a les eleccions europees del 2019. La candidatura es presenta amb el paraigua del PDeCAT, Ara Pacte Local.

Candidatura independent amb Jordi Rubio

També de l'òrbita postconvergent, sorgeix l'agrupació d'electors Activem Olot, liderada per Jordi Rubio Estartús, que, des del 2018, és assessor de Marta Madrenas a l'Ajuntament de Girona. Abans, Rubio va ser militant d'Unió Democràtica de Catalunya i coordinador d'Unió de Joves a les comarques gironines i, posteriorment, es va afiliar a Demòcrates.  

Josep Quintana, nou candidat d'ERC

El principal partit de l'oposició, ERC (5 regidors), canvia de candidat. La portaveu actual, Anna Barnadas, deixa l'Ajuntament per dedicar-se al 100% a la feina de secretària de Medi Ambient de la Generalitat. Li agafa el relleu el publicista i gestor cultural Josep Quintana, que va ser senador d'ERC. Presenta com a prioritats l'accés a l'habitatge, la mobilitat i la transició energètica, i lamenta la manera com ha governat Junts en els últims quatre anys: "Les majories absolutes mai són bones i Olot se n'ha ressentit, hem perdut pistonada i empenta en molts àmbits", diu.

Josep Guix repeteix al PSC

Per al PSC (3 regidors), repeteix l'enginyer agrícola Josep Guix. És la quarta vegada que es presenta. En l'últim any, ha lluitat contra la reforma de la plaça Major, advertint que els 500.000 euros que costa es podrien destinar a millorar el manteniment de l'espai públic. Guix suggereix una aliança després de les eleccions amb ERC i En Comú Podem per desbancar Junts de l'alcaldia.
 

El regidor Jordi Gasulla, candidat de la CUP

La CUP (2 regidors) ha triat el metre de primària Jordi Gasulla, actual regidor a l'Ajuntament, com a cap de llista. Fa quatre anys, els cupaires van perdre un regidor, i ara aspiren a recuperar-lo. Els anticapitalistes promouen la recuperació de la gestió pública de l'aigua, ara a mans d'Agbar, i han llançat un crit d'alerta sobre la degradació del barri vell: hi ha 593 pisos buits, gairebé la meitat, i si s'hi pogués viure, es podria alleugerir el problema d'accés a l'habitatge que té la ciutat.

En Comú Podem tria Raül Valls

En Comú Podem va perdre la representació al ple en les eleccions del 2019. Ara hi volen tornar, amb el filòsof i sindicalista Raül Valls. Els comuns defensen el tren-tramvia entre Olot, Banyoles i Girona, que estudia FGC, i demanen que la variant no sigui "la primera i única solució" per reduir el trànsit a l'interior de la ciutat. Per això, proposen un pla de mobilitat que pacifiqui el centre i més oferta de transport públic.