El català es podria fer servir al Parlament Europeu

Espanya estaria disposada a pagar el cost de l'oficialitat del català a Europa

De moment, Suècia i Finlàndia han expressat reticències a reconèixer l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec per la "càrrega financera i administrativa" que suposaria

RedaccióActualitzat

S'intensifiquen les negociacions per aconseguir l'oficialitat del català a Europa. El govern espanyol s'ha ofert a sufragar el cost que pugui suposar l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec, davant la reticència d'alguns països. L'últim: Finlàndia, que, com Suècia, hi està en contra pel cost.

La Generalitat afirma que els dubtes que expressen els països entren dins dels escenaris previstos, i prefereix que el procés es faci bé i sense presses.

Des del Departament d'Acció Exterior s'ha exigit al govern de l'Estat --que ostenta la presidència rotatòria del Consell--, que faci tots els esforços perquè la negociació per a l'oficialitat plena del català no descarrili.

Per tal que el català sigui oficial a la UE cal l'aprovació per unanimitat de tots els estats membres. De moment, Suècia i Finlàndia han expressat reticències per la "càrrega financera i administrativa" que suposaria.

Segons el govern finlandès, "probablement també alentiria les decisions i l'entrada en vigor de regulacions europees". 

Més enllà dels dos països escandinaus, bona part dels socis europeus també han demanat més concrecions a l'executiu espanyol en relació amb l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE.

Si bé la gran majoria reconeixen que estan "oberts" a la negociació, alguns consideren que falta informació i afegeixen que no volen tractar la petició "amb pressa".
 

El govern creu que se superaran els obstacles

Des del govern asseguren davant els dubtes d'alguns països de la Unió Europea que són conscients que hi haurà obstacles, però es mostren convençuts que es poden superar. Fonts del govern diuen que l'exigència al govern espanyol per aconseguir que el català sigui oficial a Europa es manté intacta i esperen que es facin tots els esforços.

En aquest sentit, valoren positivament propostes i mesures com l'oferiment de fer-se càrrec del finançament. També veuen bé preveure mesures transitòries o temporals, sempre que no alterin la plena oficialitat del català a Europa.

Sobre la possibilitat d'un ajornament o un debat llarg, fonts del govern consideren que la prioritat és que no descarrili i que es faci bé. 

Precisament, Plataforma per la Llengua continua amb la campanya en suport del català com a llengua oficial de la Unió Europea.

Aquest divendres han llançat la campanya "Say yes", per demanar als ciutadans i polítics dels estats membres que votin afirmativament al català dimarts de la setmana que ve. L'ONG del català també inserirà publicitat en diversos mitjans europeus per donar a conèixer la petició, i continuaran fent contactes diplomàtics els pròxims dies.

La campanya reivindica que la petició de l'oficialitat és "legal, inclusiva i justa, i serveix per protegir una de les llengües autòctones del continent, és a dir, el patrimoni comú de tots els europeus". 

La petició d'Espanya que el català, l'euskera i el gallec es reconeguin com a llengües oficials a Europa es discutirà, per primera vegada, al Consell de Ministres d'Assumptes Generals de la Unió Europea la setmana vinent. 

 

 

ARXIVAT A:
JuntsUnió EuropeaPSOEConsell d'EuropaEleccions Generals 2023 - 23J
Anar al contingut