Els socialdemòcrates guanyen a Alemanya per la mínima i hauran de pactar per governar
El candidat socialdemòcrata Olaf Scholz, aquest diumenge celebrant els resultats (Reuters)
Alemanya

Els socialdemòcrates guanyen a Alemanya per la mínima i hauran de pactar per governar

L'SPD tindrà dues opcions: liderar una coalició amb verds i liberals o repetir la gran coalició amb la CDU de Merkel, que treu els seus pitjors resultats

Redacció Actualitzat
TEMA:
Eleccions Alemanya

Les eleccions al Bundestag preveien un frec a frec entre els dos grans partits alemanys i això s'ha acabat confirmant, finalment, amb una victòria curta però relativament clara dels socialdemòcrates.

Segons els resultats fets públics aquesta matinada de dilluns, el Partit Socialdemòcrata (SPD), d'Olaf Scholz, s'ha imposat amb un 25,7% del vot, mentre que la Unió Cristianodemòcrata (CDU), d'Armin Laschet, successor d'Angela Merkel, ha obtingut el 24,1%, un 1,6% menys.

Amb aquests resultats, encara provisionals, l'SPD ha tornat a guanyar unes eleccions federals després de 19 anys, mentre que Els Verds d'Annalena Baerbock han passat de la sisena posició de fa 4 anys a la tercera, amb el 14,8%.

Com a quarta força s'han situat els liberals de l'FDP, amb l'11,5%, cosa que molt probablement els convertirà en una peça clau per formar govern. 

 

Pel que fa a escons, l'SPD ha aconseguit 10 diputats més que la CDU, 206 contra 196, mentre que Els Verds n'han obtingut 118 i l'FDP 92. Al darrere ha quedat la xenòfoba Alternativa per Alemanya, amb 83, i els excomunistes de Die Linke, amb 39.

 

Dues opcions per a Olaf Scholz

Per tant, les millors opcions seran per al candidat de l'SPD, que tindrà dues opcions per escollir: o intentar repetir la gran coalició amb la CDU o pactar una coalició amb Els Verds i els liberals:


La Coalició Futur de la CDU

El successor d'Angela Merkel, Armin Laschet, ha reconegut que els resultats de la CDU, els pitjors en la història del partit, no han estat bons:

"En aquests moments no tenim uns resultats finals segurs, però ja podem dir que no podem estar satisfets. El resultat final no és gens clar i la nit serà llarga."

Malgrat això, el líder de la Unió Cristianodemòcrata veu encara possible formar una coalició amb els liberals i Els Verds, que segons els resultats provisionals, seria matemàticament possible

I ho ha fet la mateixa nit electoral, emplaçant aquests dos partits a pactar "contra un govern d'esquerra", i ha proposat que el resultat del pacte es digui Coalició Futur:

"Un vot a la Unió és un vot contra un govern federal d'esquerra. Per això farem tot el que estigui a les nostres mans per formar un govern federal liderat per la Unió."

Per la seva banda, els socialdemòcrates defensen que han quedat al davant en vots i en escons i que, per tant, haurien de poder liderar el govern.

El seu candidat, Olaf Scholz, ha celebrat les projeccions quan encara no s'havien confirmat amb els resultats definitius:

"Me n'alegro del resultat. Serà una nit electoral llarga, però molts ciutadans volen que canviï el govern i que el pròxim canceller es digui Olaf Sholz."

   De moment cap dels dos grans partits s'ha plantejat públicament reeditar la gran coalició entre SPD i CDU/CSU que ha dominat l'escena política del país en les últimes legislatures.

Eleccions a Alemanya: frec a frec entre l'SPD i la CDU, segons les projeccions
El líder de l'SPD, Olaf Scholz, a l'esquerra, i el successor de Merkel a la CDU, Armin Laschet, a la dreta
 

El socialdemòcrata defensa que el seu partit busca una societat amb més respecte i que es modernitzi el país.

Els Verds han reconegut els socialdemòcrates com a guanyadors, un pas significatiu per a les futures negociacions.

La candidata d'Els Verds, Annalena Baerbock, ha assegurat que esperaven uns resultats millors, però que per primer cop es presenten amb la vocació de modelar el país des del govern.

"Volíem més del que hem obtingut, però no ho hem assolit a causa dels meus errors personals. Aquest cop hem fet curt, però tenim un encàrrec per al futur".

La seu d'Els Verds amb els primers resultats (Reuters/Christian Mang)

De moment, la coalició més ben situada per governar seria l'anomenat semàfor: el vermell socialdemòcrata (SPD), el groc liberal (FDP) i el verd ecologista (Els Verds), que han anomenat "semàfor", però n'hi ha 4 més de possibles, la majoria tripartits.

Algunes d'aquestes possibles coalicions han estat batejades amb els noms dels països de les banderes que formen els colors dels partits. Curiosament, el tripartit que formarien la CDU, l'SPD i els liberals de l'FDP forma la bandera d'Alemanya.

Possibles coalicions per al govern federal d'Alemanya segons els resultats de les eleccions

Volen tenir govern abans d'acabar l'any

En tot cas, tots els partits tenen al davant mesos de negociacions per aconseguir un pacte per governar la República Federal d'Alemanya. En la nit electoral, Scholz s'ha mostrat optimista: creu que el poden tenir enllestit abans de Nadal:

"Seria absurd donar una data exacta, però hem de fer tot el possible per assegurar-nos que ho tenim llest abans de Nadal, encara que una mica abans també seria bo."

Per la seva banda, Laschet ha expressat un desig similar, ha demanat que abans d'acabar l'any ja s'hagi format "definitivament" el nou govern federal. Les converses podrien començar el 26 d'octubre.


L'última vegada, mig any per formar govern

Fa 4 anys les converses per renovar la gran coalició entre SPD i CDU van trigar 4 mesos, i Angela Merkel no va prendre possessió com a cancellera fins a mitjans de març.

El pacte va comportar la caiguda del líder del SPD de llavors, Martin Schulz, que es va veure obligat a dimitir un mes abans, pocs dies després de signat el pacte de govern.

Aquell pacte va renovar la gran coalició entre cristianodemòcrates i socialdemòcrates, després que en les eleccions del setembre del 2017 els primers aconseguissin el 33% dels vots i els segons el 20,5%.

Aquelles eleccions van suposar la gran pujada d'Alternativa per Alemanya, que va ser el tercer partit més votat, amb el 12,6%. Ara ha passat a ser cinquena força, amb el 10,3%.

El Partit Socialdemòcrata celebra els resultats dels sondejos (Reuters/Hannibal Hanschke)

 

Armin Laschet compareix a la seu de la CDU amb la presència d'Angela Merkel
Armin Laschet compareix a la seu de la CDU amb la presència d'Angela Merkel (REUTERS/Kai Pfaffenbach)

El partit xenòfob Alternativa per Alemanya (AfD) ha perdut terreny respecte a fa quatre anys, però els seus representants han dit estar satisfets de superar el percentatge del 10%.

Si el canceller acaba sent socialdemòcrata, cap dels quatre grans països de la Unió Europea --Alemanya, França, Itàlia i Espanya-- tindrà govern de la dreta tradicional del Partit Popular Europeu.


L'SPD guanya a la majoria d'estats

Pel que fa a la distribució territorial del suport electoral, l'SPD ha guanyat les eleccions a tots els estats del nord i del nord-oest del país, mentre la CDU ha aconseguit la victòria només als dos estats del sud, Baden Wurtenberg i Baviera.

En aquest últim estat la CDU forma coalició amb la Unió Social Cristiana, la CSU, mentre que l'AfD ha estat la força més votada a dos estats de l'est, Turíngia i Saxònia.

 

Participació i vot per correu

Les televisions públiques ARD i ZDF han fet públic el resultat de les seves enquestes a peu d'urna just quan s'han tancat els col·legis electorals.

Les 73.000 seus electorals han tancat a les sis de la tarda, després d'una jornada electoral que ha transcorregut sense incidències destacables.

A Berlín, però, els comicis han coincidit amb la marató de la ciutat, cosa que ha dificultat la mobilitat per la capital alemanya.

La participació ha estat al voltant del 76% segons la televisió pública. És una participació molt semblant a la del 2017, quan va arribar al 76,2%.

Fins a les dues de la tarda la participació era del 36,5%, quatre punts per sota de la registrada en les eleccions del 2017. No obstant, aquesta xifra no inclou el vot per correu, que podria superar el 40%.

Fa quatre anys, el vot per correu va ser del 28,6%. Un dels votants que ho ha fet per correu ha estat la mateixa Angela Merkel.

Prop de 60 milions i mig d'alemanys han estat cridats a les urnes, i gairebé tres milions han pogut votar per primera vegada. La gran majoria són joves de 18 anys, que representen prop del 5% de l'electorat, i que només han conegut Merkel com a cancellera.

És la primera vegada en 72 anys que entre els candidats no figura la persona que ocupa actualment la cancelleria.


Obligats a negociar

La jornada electoral es preveia llarga i el resultat incert, després d'una campanya marcada pels canvis de tendència que hi ha hagut en els sondejos.

Les enquestes ja auguraven un gir del país cap a la socialdemocràcia. L'SPD aspirava clarament a tornar a guanyar unes eleccions generals després de 19 anys, però les enquestes li havien donat un marge cada cop més petit.

El cristianodemòcrata de l'CDU Armin Laschet aquest diumenge
El cristianodemòcrata de l'CDU Armin Laschet, successor de Merkel, aquest diumenge (Reuters/Thilo Schmuelgen)

Segons els primers recomptes de vots, i tal com indicaven les previsions, el repartiment de vots obligarà els partits a iniciar una llarga negociació per compondre un nou executiu de coalició.

Aquest procés pot durar mesos, després de la nit electoral d'aquest 26 de setembre que s'augurava com la més emocionant de les últimes dècades.

El socialdemòcrata Olaf Scholz sortia com a favorit (Reuters/Hannibal Hanschke)

En la crònica següent, el corresponsal de TV3 a Berlín, Oriol Serra, explica el balanç i els pronòstics de les eleccions al 20è Bundestag de la història, amb una negociació que es pot allargar fins a finals d'any.


Els socialdemòcrates de l'SDP i els conservadors de la CDU han arribat als comicis frec a frec. Una disputa que s'ha confirmat aquest diumenge.

En les eleccions del 2017, la CDU i l'SPD es van haver d'entendre i arribar a una coalició, tot i que van necessitar cinc mesos per arribar a un acord.

Paperetes de les eleccions alemanyes (ACN/Nazaret Romero)


Eleccions excepcionals

Les eleccions que ha celebrat aquest diumenge Alemanya han estat excepcionals. Primer perquè no hi havia Angela Merkel com a protagonista després de gairebé dues dècades. En segon lloc, perquè el resultat era dels més incerts dels últims temps.

En aquestes eleccions al Bundestag s'han presentat 6.211 candidats, dels quals només 2.024 són dones. Els alemanys han pogut triar entre 54 partits, 47 dels quals ja s'havien presentat abans.

Com passa amb el sistema electoral català, els alemanys no escullen directament el canceller, sinó que són els membres del Parlament els que posteriorment elegeixen qui liderarà el govern.

Qui resulti canceller estarà al capdavant del país durant quatre anys.

Ciutadans exercint el seu dret a vot aquest diumenge a Alemanya (ACN/Nazaret Romero)
ARXIVAT A:
Eleccions Alemanya Alemanya Angela Merkel

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut