El nou Estatut promourà la reforma de set lleis orgàniques de l'Estat

El ponent d'ERC ha explicat en sortir de la reunió que la redacció actual de l'Estatut implicarà la reforma de set lleis orgàniques de l'Estat: la llei orgànica del Tribunal Constitucional, la que regula les diferents modalitats de referèndum, la del defensor del poble, la del règim electoral general, la del poder judicial, la que regula el dret de petició i la de l'estatut del ministeri fiscal. Així mateix, Ridao ha assegurat que la ponència planteja utilitzar l'article 150.2 de la Constitució (pel qual l'Estat pot traspassar competències a les comunitats) en deu ocasions, i que en sis d'aquestes hi ha un acord unànime entre els ponents, i ha afegit que una disposició addicional podria incloure el llistat d'aquestes competències pendents de transferir. Immigració, sistema penitenciari, consultes populars, servei meteorològic, telecomunicacions o bé títols acadèmics són algunes de les matèries per a les quals es planteja utilitzar aquest article de la Constitució. Acord per crear una comissió bilateral Estat-Generalitat D'altra banda, la reunió d'avui ha servit per constatar que el nou Estatut inclourà la creació de la comissió bilateral Estat-Generalitat, al marge dels organismes multilaterals que ja existeixen o que es creïn. Els grups que formen el tripartit (PSC, ERC i ICV) i CiU donen suport a aquesta proposta, mentre que el PPC la considera "raonable" però no es pronunciarà fins que en conegui les funcions, que encara no han quedat delimitades amb profusió. En qualsevol cas, PSC, ERC, ICV i CiU, malgrat mantenir encara diferències rellevants, estan d'acord que aquest organisme ha de permetre a la Generalitat tenir una posició "determinant" sobre matèries en les quals l'Estat té competències exclusives, i que els acords d'aquesta comissió no han d'"afectar" la potestat competencial ni del govern ni de la Generalitat. Així mateix, la reunió d'avui ha servit per pactar, sense l'acord del PPC, que l'Estatut inclourà un compendi de 22 drets i de 13 principis rectors, i que, posteriorment, el Parlament podrà aprovar una carta de drets i deures que "desenvolupi" aquesta matèria. D'aquesta manera, s'ha salvat una important discrepància entre PSC, ERC i ICV, d'una banda, i CiU i PPC d'una altra, ja que els primers exigien la inclusió dels drets i deures dels catalans a l'Estatut i els segons demanaven que aquesta qüestió es desenvolupés al marge de l'Estatut. Finalment, s'ha pactat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya compti amb una sala de garanties estatutàries que vetllarà pel compliment dels drets inclosos a l'Estatut, i que el Consell Consultiu passi a dir-se Consell de Garanties Estatutàries, cosa a la qual només s'oposa el PP català. En aquest sentit, Francesc Vendrell (PPC) ha dit que "no es pot pretendre arreglar en un dia i mig el que no hem pogut fer en un any i mig".