Casado al passadís del Congrés
Casado s'ha envoltat del grup parlamentari en el seu comiat del Congrés (TV3/Josep Capella)

El dia que Casado va evitar l'harakiri públic a la recerca d'un final digne

L'encara líder del PP ha evitat el que alguns temien que fos un harakiri amb públic i en un escenari excepcional: l'hemicicle del Congrés

Actualitzat

El calendari té aquestes coses. A Pablo Casado li ha tocat tot just acomiadar-se com a líder de l'oposició al Congrés un dia d'infausta memòria: un 23 de febrer.

Anys després que un eixelebrat militar amb bigoti i tricorni assaltés, pistola en mà, la tan sovint entronitzada com a seu de la "soberania nacional", aquest dimecres, Pablo Casado (que ha passat per unes primàries al PP i per les urnes) hi ha aparegut per llençar la tovallola.

Hi ha hagut dubtes fins a última hora sobre si se sotmetria a l'última sessió de control, o bé buscaria algun argument poc creïble per evitar aquest últim pas.

Però no. Casado, expliquen els seus, vol fer una retirada "digna", si és que encara és possible una sortida que pugui respondre a aquestes característiques.

Feia temps que la vida parlamentària no passava per un moments de tanta expectació. Recentment, la moció de censura contra Rajoy. I abans, el "no és no" de Sánchez i la seva caiguda el 2016, amb força paral·lelismes amb la situació actual.

Aleshores, des de fora, unes indeterminades cúpules i poders interns, destronaven el secretari general el PSOE. Avui són un barons territorials, uns líders regionals i la vella guàrdia conservadora els que es carreguen al president de la principal força de la dreta, el PP.

Casdo intervenint al ple
Casado s'ha dirigit directament a Pedro Sánchez en el seu comiat de l'hemicicle (REUTERS/Juan Medina)

Casado aguanta fins a l'últim minut, vestit amb un vestit d'home d'estat, i ha acudit al Congrés encara amb el seu seguici habitual, l'staff que tenia a la cambra i que l'han abandonat les últimes hores.

Silenci absolut a l'hemicicle perquè l'encara líder de l'oposició llegís (sempre improvisa) el seu testament polític. Un document que no passarà a la història dels discursos polítics i que deixa aquest llegat:

"Entenc la política des de la defensa dels més nobles principis i valors, des del respecte als adversaris i l'entrega als companys. Tot per servir Espanya i la causa de la llibertat. Perquè aquest és el futur que mereixen els nostres fills i que hem de construir tots junts. Moltes gràcies."

Li han sobrat trenta-set segons, que ni ha aprofitat per fer una última rèplica. Segurament sorprès pels últims aplaudiment dels seus diputats, aquells que l'han abandonat en massa les últimes hores, s'ha tret la mascareta, ha fet un últim somriure, s'ha aixecat i ha marxat.

Al final del discurs, Casado s'ha girat per agrair l'aplaudiment del grup parlamentari (REUTERS/Juan Medina)

Ho ha fet sol, tot i que al final s'hi han apuntat tres fidels. El més conegut, el diputat i periodista Pablo Montesinos, que no ha parat de plorar. I d'aquí, cap a l'incert futur... que decidirà el que passi les pròximes hores.

Un comiat que alguns dels seus parlamentaris han qualificat com un ploricó, celebrant que hagi evitat el que alguns temien que fos un harakiri en públic i en un escenari excepcional: l'hemicicle de la Carrera de San Jerónimo.

Ja hi va haver prou sainet fa quaranta un anys. Ara bé, i ja que estem en ple Carnaval, no han faltat referències a la "chirigota" popular.

Ell, però sobretot el partit, marxen tranquils amb l'elegant comiat del president del govern central. Pedro Sánchez ha acomiadat amb guant de seda el que ha estat el seu martell els últims anys i ha volgut descartar que tingui cap voluntat d'aprofitar-se  de la situació de debilitat del PP per convocar eleccions.


La legislatura s'esgotarà entre altres coses perquè als socialistes tampoc els interessa que s'engreixi Vox. I també, ho confessaven alguns dirigents del PSOE en els ‘corrillos' al pati del Congrés, perquè el futur líder del PP, el gallec Alberto Nuñez Feijóo, no ho tindrà fácil al no ser diputat i no tenir aquesta plataforma de projecció.

Avui, el Bar Manolo estava més buit del que és habitual els dimecres, i és que els cercles informals al pati no paraven i hi havia poc temps per al cafè. Cayetana Álvarez de Toledo, després d'un tímid i suau aplaudiment a Casado, intenta recuperar el terreny perdut després que García Egea i Casado la defenestressin. Aixeca el braç i demana joc.

I en un altre racó de l'espectre polític i del patí, Yolanda Díaz s'esgargamella explicant que ha fet el pas i que busca forat polític. I és que la nova lideressa de l'esquerra-esquerra va anunciar aquest dimarts que a la primavera posarà en marxa la seva plataforma a nivell estatal. Que recorrerà Espanya durant sis mesos i després ja decidirà sobre una futura candidatura.

Mal dia i mal moment per fer-ho públic, quan la classe política i l'opinió pública estaven escoltant el comiat televisiu de Teodoro García Egea, a la Sexta, amb unes esperpèntiques explicacions sobre per què plega.

Un adeu poc elegant, expliquen els seus companys, que no aclareix res i escampa dubtes sobre el comportament d'Ayuso i de l'alcalde de Madrid. García Egea ja no ha anat al Congrés al comiat de Casado, tot i que manté el seu escó per Múrcia i ha aparegut una estona per buidar el seu despatx de 'jefe' i passar a l'altre, de soldat ras.

Ja més relaxat ha dinat en un local a tocar del Congrés amb la seva esposa, on s'ha trobat amb diversos compnays del PP que l'han saludat afectuosament. També amb aquest cronista, a qui no ha explicat cap exclusiva, sinó que han estat dies durs i complicats (també ho han estat per a nosaltres) i que ara li toca descansar i dedicar-se a la família.

Avui, els veterans de la cosa parlamentària --en queden pocs realment a les files dels diputats, i encara alguns alguns a les files periodístiques-- tiraven i tiràvem la mirada enrere repassant les situacions dramàtiques per les quals ha passat la dreta espanyola.

N'hi ha hagut diverses, com el trist pas d'un tal Antonio Hernández Mancha, que va passar sense pena ni glòria i que va obligar el vell patró Manuel Fraga a reprendre les regnes del partit fins que va trobar el seu delfí en terres de Castella i Lleó: José María Aznar López.

El primer president del PP a Espanya, que després va pasar el testimoni al segon, Mariano Rajoy. I fins ara, que Pablo Casado ha ocupat la representació del partit principal de la dreta espanyola.

Pel que sembla, vol acabar el que ell considera de forma correcta. Dirigir-se dimarts a junta directiva i, un cop ho hagi fet, fer un pas al costat i que els òrgans oportuns organitzin el congrés extraodrinari per entronitzar el relleu en la figura d'un altre gallec, Alberto Nuñez Feijóo.

 

ARXIVAT A:
PPPablo Casado
Anar al contingut