El col·lapse del sistema d'acollida de menors estrangers a Catalunya: I ara, què?

Després d'un 2018 de rècord d'arribades de menors, caldrà gestionar la seva escolarització, la possibilitat que obtinguin permisos de treball i que joves i professionals disposin d'assessorament jurídic
El col·lapse del sistema d'acollida de menors estrangers a Catalunya: I ara, què?

El col·lapse del sistema d'acollida de menors estrangers a Catalunya: I ara, què?

Després d'un 2018 de rècord d'arribades de menors, caldrà gestionar la seva escolarització, la possibilitat que obtinguin permisos de treball i que joves i professionals disposin d'assessorament jurídic
Ferran Moreno Actualitzat
TEMA:
Migracions
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Des de principis d'any han arribat a Catalunya 3.456 menors estrangers no acompanyats. És el doble de la xifra registrada l'any passat. Com ho han viscut els professionals durant aquests mesos des dels centres de protecció? Han comptat amb plans educatius? Els nois han estat assessorats jurídicament? Ara podran ser escolaritzats? Podran treballar? I, en definitiva, què ha de fer a partir d'ara la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA)?

 

 

Resposta d'urgència: els centres d'emergència

A finals d'estiu, davant el col·lapse del sistema d'acollida, molts dels joves que arribaven a Catalunya passaven diverses nits en comissaries dels Mossos d'Esquadra. Hi va haver dies que se n'acumulaven més d'una vintena en una mateixa comissaria. Aquella situació, repetida durant setmanes, va provocar l'enfrontament directe entre el Departament d'Afers Socials i el d'Interior.

 

Notícia relacionada: Com és la vida dels menors estrangers que arriben sols a Catalunya

 

Des d'aleshores, i per evitar aquelles fotografies, la DGAIA ha posat en marxa sis centres d'emergència arreu del territori. Són centres on els nois s'haurien d'estar, com a màxim, dues setmanes, per després incorporar-se al sistema de centres d'acollida ordinaris.

Lluís Vila, vicepresident del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya:

"Els centres estan mal dotats. I quan a sobre s'augmenten les ràtios, i les lliteres, i que els nanos dormin a terra, i amb el mateix personal educatiu... Això està passant. I amb la celeritat i urgència amb què s'han obert, no hi ha un projecte educatiu rigorós, seriós i ben estructurat."

Georgina Oliva, secretària d'Infància"

"Estem treballant en la planificació de l'any que ve. Aquest any, i això experts m'ho han reconegut, ningú podia preveure que acabaríem l'any amb 3.000 arribades. Hem defugit del model de crear quatre megacentres amb 500 o 600 menors. Hem apostat per un model de capil·laritat territorial, amb centres d'entre 20 i 50 nanos."

 

 

Dificultats amb els permisos de treball

Tots els menors estrangers que arriben a Catalunya i que queden emparats pel sistema de protecció tenen, automàticament, el permís de residència. Però això no és així amb el permís de treball, de manera que, d'entrada, aquests joves no es poden incorporar al mercat de treball.

Rosa Cendón, coordinadora del projecte SICAR de l'entitat Adoratrius:

"En molts casos, si els menors no acompanyats haguessin accedit als permisos de treball, el procés d'integració en el marc del sistema de protecció de la infància hagués estat molt més fàcil"

 

Notícia relacionada: L'Estat destina 2 dels 38 milions dels MENA a Catalunya i 25,5 a Andalusia

 

Des del Departament d'Afers Socials s'assenyala que el permís de treball l'ha d'autoritzar el govern central. Així, cal que la DGAIA faci la petició cas per cas a la delegació del govern espanyol i esperar que s'autoritzi el menor a poder treballar.

Cheima El Jebary, treballadora social exercint com a educadora en un centre d'emergència:

"És una trava burocràtica que acaba generant desesperació en el nois. Ells, d'entrada, venen amb uns objectius clars. Però es troben que, si bé se suposa que són ciutadans en igualtat de condicions, ells no poden treballar"

 


L'escolarització dels menors

Si bé l'entrada al mercat laboral està resultant molt complicada, l'escolarització dels menors estrangers de 16 anys hauria de ser una realitat, tal com recorda Lluís Vila:

"La llei en aquest país diu que dels 6 als 16 anys l'ensenyament és obligatori. Quants d'aquests menors tenen plaça en el sistema educatiu? Pregunteu-ho, no n'hi ha."

Georgina Oliva es compromet que si tenen aquesta edat "seran escolaritzats".

"Farem un major acompanyament, activarem aules d'acollida allà on faci falta, vetllarem que els nanos vagin a les escoles on puguin estar més ben acompanyats. Si són menors de 16 anys, seran escolaritzats."

 

Notícia relacionada: "No tinc la família, però tinc gent que m'anima a fer coses": parla un menor migrant sol


Assessorament jurídic, tant als menors com als educadors

El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona va activar, fa anys, un torn d'ofici d'advocats específic per atendre els menors estrangers no acompanyats. Aquest any ja n'han assessorat més de 560. Però advocats d'aquest mateix servei com Albert Parés posen de relleu la manca d'informació que han tingut els menors estrangers a les comissaries i als centres. I també la falta de formació dels educadors i treballadors socials en qüestions jurídiques.

"Jo no conec cap menor que hagi entrat en un centre de protecció de menors i hagi trucat al seu advocat d'ofici. Hi ha una manca d'informació total perquè aquest nano entengui que té un advocat d'ofici i que en qualsevol moment li pot trucar"

Rosa Cendón reclama més recursos i un sistema centralitzat de juristes:

"La competència és de la DGAIA. S'haurien de destinar més recursos perquè els centres tinguin un sistema centralitzat de juristes, a l'abast de qualsevol dubte que pugui tenir qualsevol educador."

Des de la secretaria de la Infància, Georgi Oliva assegura que preparen un decàleg:

"Estem elaborant un decàleg, un fullet informatiu, per poder dir als nois: aquests són els teus drets, aquests són els teus deures, aquestes són les teves obligacions..."

 


Replantejament general

"La urgència se'ns menja, i això passa factura. No es pot atendre l'individu i es fa un tracte generalitzat i grupal que està condemnat al fracàs", explica Helena de la Torre, educadora social que ha passat per quatre centres d'acollida. Hi està d'acord Cheima El Jebary:

"Sincerament, no sabria dir quin és el nostre rol. Em falta tenir un espai per poder replantejar la nostra intervenció i veure en tot moment què és el que estem fent i cap a on volem anar".

Des del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) s'alerta que les places d'educadors en els centres d'emergència s'estan cobrint amb professionals que acaben de sortir de la universitat, "quan, per aquest tipus de centres, caldrien uns educadors molt més especialitzats, formats i retribuïts", assenyala el vicepresident del CEESC, Lluís Vila.

Cheima El Jebary, treballadora social:

"En el meu equip som tres o quatre que ens acabem de titular o bé que fa dos o tres anys"

Helena de la Torre, educadora social:

"Molt de temps no s'aguanta en segons quins casos i circumstàncies. Ara, per què no s'aguanta? Potser perquè el projecte educatiu no t'està abraçant suficient."

Per a Lluís Vila, la conclusió és clara:

"O ens asseiem d'una vegada per totes a repensar tot el sistema de protecció a la infància, no només l'atenció als menors sense referents familiars, o no ens en sortirem"

 

"30 minuts": Mirar als ulls dels menors estrangers no acompanyats

ARXIVAT A:
Migracions Menors

VÍDEOS RELACIONATS