Artur Mas arriba a La Moncloa amb la voluntat de "trobar solucions" als problemes de finançament
El president català, Artur Mas, s'ha reunit a La Moncloa durant dues hores i mitja amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Mas pretenia amb aquesta trobada fixar les bases de la seva relació institucional amb Madrid i també posar damunt la taula la petició de la Generalitat per emetre més deute. Un altre punt important ha estat el compliment de l'Estatut. El president de la Generalitat ha reclamat a Zapatero més de 2.000 milions d'euros d'inversions pendents i les competències que falten per traspassar.
Abans de la trobada, Artur Mas va assegurar que anava a La Moncloa amb la voluntat de col·laborar, de no queixar-se, i de "trobar solucions" satisfactòries per a totes dues parts.
El president del govern espanyol esperava a les portes de La Moncloa el cotxe d'Artur Mas, que ha arribat a quarts de sis de la tarda. José Luis Rodríguez Zapatero ha baixat les escales i ha saludat Mas a la sortida del vehicle. Que el president del govern espanyol baixi o no les escales de La Moncloa per saludar "un convidat" és interpretat com una mena de baròmetre de la cordialitat de la visita. Tots dos han pujat les escales, a certa distància l'un de l'altre. Un cop a dalt, Zapatero ha ofert la mà a Artur Mas per posar davant dels mitjans. El president del govern espanyol estava somrient, mentre que Mas estava més seriós.
Aquesta reunió era la primera entre tots dos presidents des de fa cinc anys. L'última vegada que Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero es van reunir va ser el 23 de gener del 2006. D'això ja en fa cinc anys i des de llavors ha plogut molt. En aquesta ocasió, Artur Mas ha visitat La Moncloa com a nou president de la Generalitat i amb el difícil repte d'aconseguir desencallar les negociacions que permetin a la Generalitat emetre més deute per fer front al dèficit econòmic.
Per mirar d'aconseguir-ho, Mas ha defensat el seu pla d'austeritat i ha insistit en la necessitat de no "estrangular el finançament català". A més, aquesta "complicada" trobada, en paraules del mateix Mas, ha de servir també per fer efectiu el traspàs d'algunes competències, per revisar l'Estatut i per marcar les bases de la que serà a partir d'ara la seva relació institucional.
Zapatero, disposat a acostar posicions
Per la seva banda, l'executiu espanyol ha mostrat la voluntat d'aconseguir que aquesta primera reunió serveixi per impulsar la relació entre totes dues administracions i per sumar forces per sortir de la crisi i crear ocupació. Zapatero, a més, aspira a rebre el suport de CiU al Congrés dels Diputats no només en la reforma de les pensions, sinó en el conjunt del pacte social assolit la setmana passada amb els sindicats i els agents socials, i aquesta serà una bona oportunitat per convèncer-lo en aquest sentit.
En els últims dies, el president del govern espanyol s'ha mostrat receptiu davant la idea que Catalunya pugui emetre nous bons i tingui un finançament raonable, però ha advertit que hi ha d'haver una coresponsabilitat de la Generalitat i uns compromisos concrets i estrictes en la reducció del dèficit.
Vint-i-nou traspassos pendents
Pel que fa als traspassos, Mas ha reclamat a Zapatero que desbloquegi els vint-i-nou que encara estan pendents des que es va aprovar l'Estatut. En concret, ha demanat el traspàs de la competència en beques per a estudis universitaris i no universitaris; l'avaluació de la qualitat de les universitats; l'ampliació de funcions, mitjans personals i materials en justícia; la formació sanitària especialitzada; l'autorització de laboratoris farmacèutics; la protecció de dades de caràcter personal; Protecció Civil; Salvament Marítim, i funcions i serveis de la Seguretat Social.
També ha posat sobre la taula sis traspassos que vol revisar, entre els quals sobresurt el de Rodalies i Regionals, aconseguit pel tripartit. CiU sempre va qualificar d'insuficient aquest traspàs perquè considera que es va fer sense la titularitat de trens, vies i estacions.
Mas també vol revisar el traspàs de funcions i serveis d'immigració; la declaració d'utilitat pública d'associacions i aplicació dels beneficis fiscals a associacions i fundacions; l'ordenació i gestió del litoral; comunicacions electròniques i inspecció de telecomunicacions, i l'Hospital Clínic.
Una relació "complicada"
La relació entre Mas i Zapatero en els últims anys no ha estat precisament fàcil. Després que els acords sobre l'Estatut de Catalunya que es van pactar durant la seva última trobada d'ara fa cinc anys no es van acabar de fer mai efectius, el convergent es va considerar traït pel president espanyol.
Segons Mas, Zapatero no va respectar l'acord no escrit que estipulava que a Catalunya governaria la força política més votada i això va fer que Montilla tornés a convertir-se en president amb l'ajuda del tripartit, una situació que no va agradar gens al líder de CiU.
El dèficit de les autonomies
La reunió entre Mas i Zapatero ha arribat després de dues setmanes en què el PSOE i el PP han posat l'estat autonòmic al centre del debat públic. Finalment totes dues formacions l'han acabat defensant com a eix del progrés d'Espanya en aquests últims anys -tot i els missatges d'Aznar- i han demanat que s'impulsi la col·laboració entre territoris de forma "voluntària".
El PSOE va incloure al manifest de la Convenció Autonòmica de Saragossa un punt que assenyalava que els seus territoris es fixaran un sostre de despesa i Zapatero va proposar divendres des de Brussel·les una llei per limitar el dèficit públic, inclòs l'autonòmic.
El president del govern espanyol esperava a les portes de La Moncloa el cotxe d'Artur Mas, que ha arribat a quarts de sis de la tarda. José Luis Rodríguez Zapatero ha baixat les escales i ha saludat Mas a la sortida del vehicle. Que el president del govern espanyol baixi o no les escales de La Moncloa per saludar "un convidat" és interpretat com una mena de baròmetre de la cordialitat de la visita. Tots dos han pujat les escales, a certa distància l'un de l'altre. Un cop a dalt, Zapatero ha ofert la mà a Artur Mas per posar davant dels mitjans. El president del govern espanyol estava somrient, mentre que Mas estava més seriós.
Aquesta reunió era la primera entre tots dos presidents des de fa cinc anys. L'última vegada que Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero es van reunir va ser el 23 de gener del 2006. D'això ja en fa cinc anys i des de llavors ha plogut molt. En aquesta ocasió, Artur Mas ha visitat La Moncloa com a nou president de la Generalitat i amb el difícil repte d'aconseguir desencallar les negociacions que permetin a la Generalitat emetre més deute per fer front al dèficit econòmic.
Per mirar d'aconseguir-ho, Mas ha defensat el seu pla d'austeritat i ha insistit en la necessitat de no "estrangular el finançament català". A més, aquesta "complicada" trobada, en paraules del mateix Mas, ha de servir també per fer efectiu el traspàs d'algunes competències, per revisar l'Estatut i per marcar les bases de la que serà a partir d'ara la seva relació institucional.
Zapatero, disposat a acostar posicions
Per la seva banda, l'executiu espanyol ha mostrat la voluntat d'aconseguir que aquesta primera reunió serveixi per impulsar la relació entre totes dues administracions i per sumar forces per sortir de la crisi i crear ocupació. Zapatero, a més, aspira a rebre el suport de CiU al Congrés dels Diputats no només en la reforma de les pensions, sinó en el conjunt del pacte social assolit la setmana passada amb els sindicats i els agents socials, i aquesta serà una bona oportunitat per convèncer-lo en aquest sentit.
En els últims dies, el president del govern espanyol s'ha mostrat receptiu davant la idea que Catalunya pugui emetre nous bons i tingui un finançament raonable, però ha advertit que hi ha d'haver una coresponsabilitat de la Generalitat i uns compromisos concrets i estrictes en la reducció del dèficit.
Vint-i-nou traspassos pendents
Pel que fa als traspassos, Mas ha reclamat a Zapatero que desbloquegi els vint-i-nou que encara estan pendents des que es va aprovar l'Estatut. En concret, ha demanat el traspàs de la competència en beques per a estudis universitaris i no universitaris; l'avaluació de la qualitat de les universitats; l'ampliació de funcions, mitjans personals i materials en justícia; la formació sanitària especialitzada; l'autorització de laboratoris farmacèutics; la protecció de dades de caràcter personal; Protecció Civil; Salvament Marítim, i funcions i serveis de la Seguretat Social.
També ha posat sobre la taula sis traspassos que vol revisar, entre els quals sobresurt el de Rodalies i Regionals, aconseguit pel tripartit. CiU sempre va qualificar d'insuficient aquest traspàs perquè considera que es va fer sense la titularitat de trens, vies i estacions.
Mas també vol revisar el traspàs de funcions i serveis d'immigració; la declaració d'utilitat pública d'associacions i aplicació dels beneficis fiscals a associacions i fundacions; l'ordenació i gestió del litoral; comunicacions electròniques i inspecció de telecomunicacions, i l'Hospital Clínic.
Una relació "complicada"
La relació entre Mas i Zapatero en els últims anys no ha estat precisament fàcil. Després que els acords sobre l'Estatut de Catalunya que es van pactar durant la seva última trobada d'ara fa cinc anys no es van acabar de fer mai efectius, el convergent es va considerar traït pel president espanyol.
Segons Mas, Zapatero no va respectar l'acord no escrit que estipulava que a Catalunya governaria la força política més votada i això va fer que Montilla tornés a convertir-se en president amb l'ajuda del tripartit, una situació que no va agradar gens al líder de CiU.
El dèficit de les autonomies
La reunió entre Mas i Zapatero ha arribat després de dues setmanes en què el PSOE i el PP han posat l'estat autonòmic al centre del debat públic. Finalment totes dues formacions l'han acabat defensant com a eix del progrés d'Espanya en aquests últims anys -tot i els missatges d'Aznar- i han demanat que s'impulsi la col·laboració entre territoris de forma "voluntària".
El PSOE va incloure al manifest de la Convenció Autonòmica de Saragossa un punt que assenyalava que els seus territoris es fixaran un sostre de despesa i Zapatero va proposar divendres des de Brussel·les una llei per limitar el dèficit públic, inclòs l'autonòmic.
