Trobada Mas-Zapatero: De la foto de l'Estatut a simples trucades protocol·làries
L'entrevista d'aquest dilluns entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, és la primera entre tots dos des que Mas va ser investit president. Abans de la reunió, en què es discuteix el pla de Mas per reduir el dèficit de la Generalitat, tots dos presidents s'han donat la mà a les escales de la Moncloa per tal que els fotògrafs immortalitzessin el moment. La imatge és molt semblant a la d'un altre dilluns, el 23 de gener del 2006, quan Mas, Zapatero i Josep Antoni Duran i Lleida escenificaven l'acord a què el govern espanyol i CiU havien arribat dos dies abans sobre l'Estatut català.
El 21 de gener de 2006, després d'una reunió de gairebé set hores en què es va fumar molt i només van menjar una llauna d'olives, Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero tancaven un acord global sobre l'Estatut català. Mas havia viatjat en cotxe fins a Madrid per tal que ningú s'assabentés d'una reunió que va desembocar en un text estatutari avalat per CiU, PSC i ICV.
Aquest acord va iniciar uns mesos d'apropament entre tots dos polítics. En una entrevista a TV3, Mas va defensar que el resultat era un Estatut "digne" i va obrir la porta a l'entrada de CiU a l'executiu espanyol.
La part oculta del pacte de l'Estatut
Tot i que aleshores no es va dir públicament, el pacte de l'Estatut tenia una "cara B" que afectava la política catalana: després de les eleccions al Parlament de la tardor, governaria la llista que aconseguís més diputats. Ho va revelar Felip Puig l'abril del 2009 en una entrevista al programa "Els matins" i el mateix Mas ho va admetre al llibre "La màscara del rei Artur", de Pilar Rahola.
Però els resultats d'aquestes eleccions van posar fi a les paraules amables. L'1 de novembre, CiU va guanyar els comicis però la reedició del pacte entre PSC, ERC i ICV va portar José Montilla al Palau de la Generalitat. El segon tripartit va girar com un mitjó la relació personal entre Mas i Zapatero, que a partir de llavors va passar a ser més freda i distant.
En diverses declaracions, Mas ha retret a Zapatero el seu estil de fer política, referint-se sovint als seus incompliments al llarg del procés estatutari. Després que el president espanyol va presentar la seva proposta de nou finançament l'agost del 2008, l'aleshores cap de l'oposició va dir que Zapatero havia "complert amb el PSOE, però no amb Catalunya ni amb l'Estatut".
Passada la manifestació del 10 de juliol contra la retallada de l'Estatut, Mas recordava públicament a Zapatero la seva "extrema debilitat" parlamentària en resposta a un possible acabament del procés de descentralització autonòmica. Finalment, en la visita que el president del govern espanyol va fer en l'última Festa de la Rosa, Mas va arribar a dir que les seves promeses "caducaven com els iogurts".
Políticament, la relació entre tots dos partits també se'n va ressentir. L'1 de desembre del 2007, CiU va participar en la manifestació per reclamar el dret a decidir dels catalans en relació a les infraestructures, que es va convertir en un clam contra la política del govern de Zapatero. I, el juliol de 2009, CiU s'oposava al nou acord de finançament i considerava que incomplia l'Estatut. A diferència del que havia passat amb l'Estatut, la federació nacionalista s'oposava al nou model de finançament que, aquest cop, comptava amb el suport d'Esquerra, a més de PSC i ICV.
Relació inexistent
L'agost del 2009, Mas reconeixia en una entrevista a Catalunya Informació que no es parlava amb Rodríguez Zapatero. Aquesta manca de relació, però, no va impedir que CiU i PSOE arribessin a alguns acords puntuals, com l'estudi d'un possible transvasament del Roine o un enduriment del Codi Penal.
El pacte més important, però, va ser l'abstenció dels nacionalistes en la votació sobre el pla d'austeritat del govern espanyol. L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, considerava fa pocs dies que aquesta abstenció va salvar Espanya de ser intervinguda per la Unió Europea.
La nit del 28 de novembre passat, després que CiU va guanyar les eleccions per clara majoria, Zapatero va trucar Mas per felicitar-lo, però la conversa no va anar més enllà d'algunes frases protocol·làries. L'últim contacte entre els dos presidents va ser al gener, quan Mas ja havia estat investit. El president de la Generalitat va trucar a Zapatero per demanar-li una reunió sobre el model de caixes i les finances catalanes i van pactar la trobada d'aquest dilluns.
Aquest acord va iniciar uns mesos d'apropament entre tots dos polítics. En una entrevista a TV3, Mas va defensar que el resultat era un Estatut "digne" i va obrir la porta a l'entrada de CiU a l'executiu espanyol.
La part oculta del pacte de l'Estatut
Tot i que aleshores no es va dir públicament, el pacte de l'Estatut tenia una "cara B" que afectava la política catalana: després de les eleccions al Parlament de la tardor, governaria la llista que aconseguís més diputats. Ho va revelar Felip Puig l'abril del 2009 en una entrevista al programa "Els matins" i el mateix Mas ho va admetre al llibre "La màscara del rei Artur", de Pilar Rahola.
Però els resultats d'aquestes eleccions van posar fi a les paraules amables. L'1 de novembre, CiU va guanyar els comicis però la reedició del pacte entre PSC, ERC i ICV va portar José Montilla al Palau de la Generalitat. El segon tripartit va girar com un mitjó la relació personal entre Mas i Zapatero, que a partir de llavors va passar a ser més freda i distant.
En diverses declaracions, Mas ha retret a Zapatero el seu estil de fer política, referint-se sovint als seus incompliments al llarg del procés estatutari. Després que el president espanyol va presentar la seva proposta de nou finançament l'agost del 2008, l'aleshores cap de l'oposició va dir que Zapatero havia "complert amb el PSOE, però no amb Catalunya ni amb l'Estatut".
Passada la manifestació del 10 de juliol contra la retallada de l'Estatut, Mas recordava públicament a Zapatero la seva "extrema debilitat" parlamentària en resposta a un possible acabament del procés de descentralització autonòmica. Finalment, en la visita que el president del govern espanyol va fer en l'última Festa de la Rosa, Mas va arribar a dir que les seves promeses "caducaven com els iogurts".
Políticament, la relació entre tots dos partits també se'n va ressentir. L'1 de desembre del 2007, CiU va participar en la manifestació per reclamar el dret a decidir dels catalans en relació a les infraestructures, que es va convertir en un clam contra la política del govern de Zapatero. I, el juliol de 2009, CiU s'oposava al nou acord de finançament i considerava que incomplia l'Estatut. A diferència del que havia passat amb l'Estatut, la federació nacionalista s'oposava al nou model de finançament que, aquest cop, comptava amb el suport d'Esquerra, a més de PSC i ICV.
Relació inexistent
L'agost del 2009, Mas reconeixia en una entrevista a Catalunya Informació que no es parlava amb Rodríguez Zapatero. Aquesta manca de relació, però, no va impedir que CiU i PSOE arribessin a alguns acords puntuals, com l'estudi d'un possible transvasament del Roine o un enduriment del Codi Penal.
El pacte més important, però, va ser l'abstenció dels nacionalistes en la votació sobre el pla d'austeritat del govern espanyol. L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, considerava fa pocs dies que aquesta abstenció va salvar Espanya de ser intervinguda per la Unió Europea.
La nit del 28 de novembre passat, després que CiU va guanyar les eleccions per clara majoria, Zapatero va trucar Mas per felicitar-lo, però la conversa no va anar més enllà d'algunes frases protocol·làries. L'últim contacte entre els dos presidents va ser al gener, quan Mas ja havia estat investit. El president de la Generalitat va trucar a Zapatero per demanar-li una reunió sobre el model de caixes i les finances catalanes i van pactar la trobada d'aquest dilluns.
