"Sense ficció" estrena el documental sobre desapareguts "Temps d'espera"
Demà, dimarts, a les 21.55, "Sense ficció" a TV3 estrena "Temps d'espera", la producció pròpia de Montserrat Besses dedicada als desapareguts. El documental retrata la realitat de les desaparicions (voluntàries i involuntàries) amb diversos casos i des de tots els àmbits (familiar, policial...).
Quan s'acabi l'emissió, TV3 publicarà una web amb contingut ampliat del documental que inclourà informació extra i entrevistes més llargues.
Desaparèixer sense causa aparent. Una tragèdia per a la família, un xoc emocional amb conseqüències indelebles. Una realitat desconeguda malgrat que a Catalunya es denuncien una mitjana de 370 desaparicions cada mes. El 2018 es va tancar amb 4.447 denúncies als Mossos d'Esquadra per aquest motiu. Algunes desaparicions duren unes quantes hores; d'altres, uns quants mesos; d'altres duren per a sempre.
El temps, per a moltes famílies, s'atura en el moment de la desaparició de la persona estimada. I amb ella desapareixen projectes de vida, il·lusions. Res no torna a ser com abans. Una desaparició és sempre, per definició, traumàtica. Però el temps és clau a partir del minut que es constata que la persona no torna a casa o no va a la cita prevista: com més hores passen, menys possibilitats de trobar-la amb vida, sigui quina sigui la causa de la desaparició. Si d'això ara tothom n'és plenament conscient, no sempre ha estat així.
El documental dona veu a les famílies de persones desaparegudes: experiències diferents, viscudes de manera diferent en diferents èpoques. I malgrat tot, hi ha punts en comú. Que el fill desaparegui a l'estranger, que la mare desaparegui en un poble no gaire gran, que el sogre desaparegui a la muntanya, que la filla adolescent desaparegui prop de casa... Totes les famílies carreguen un dolor intens i comparteixen reivindicacions i lluites. Totes han hagut de passar o passen encara per un temps d'espera obligat i traumatitzant. No poden reactivar una recerca i tampoc no poden tancar un dol.
Desaparicions i cadàvers sense identificar
El documental aborda també un problema que va lligat a les desaparicions: el dels cadàvers sense identificar. Es calcula que en aquests moments n'hi pot haver a Espanya més de 4.000. Creuar la informació entre persones desaparegudes i cadàvers que encara no tenen nom és essencial per a la tranquil·litat d'unes famílies que no troben descans. Quines són les eines disponibles? Hi ha bases de dades centralitzades a les quals tots els cossos de seguretat tenen accés, però per alguns responsables encara és necessari fer moltes més coses.
Quins recursos fan falta? Quin és l'acompanyament de les famílies, quines les ajudes? Tothom és conscient que tres persones treballant a l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, nascuda el 2014, són uns efectius insuficients. Igual que són insuficients les nou persones que treballen a Madrid al Centre Nacional de Desapareguts, el CNDES, nascut el 2018 i que té com a missió coordinar la informació sobre les persones desaparegudes.
Tema d'estat que cal tractar de manera integral
El 2018 es va tancar amb prop de 30.000 desaparicions a tot l'Estat. Davant d'aquestes xifres i de les conseqüències socials i psicològiques que generen, moltes veus demanen que aquest tema sigui tractat de manera integral, com un tema d'estat. Hi ha declaracions parlamentàries, bones intencions i bones paraules. Però les famílies saben que cal lluitar perquè no tot quedi en símbols. Són conscients dels pocs recursos que s'hi destinen. I saben que el seu desemparament l'han de compensar amb una lluita permanent.
Equip:
Direcció i guió: Montserrat Besses
Realització: Pere López
Producció: Joan Carles Villacreces
Postproducció: Moisès Casanovas
Imatge: Ignasi Pastori
Web sobre els desapareguts
Quan s'acabi l'emissió, TV3 publicarà una web amb contingut ampliat del documental que inclourà informació extra i entrevistes més llargues per ajudar a complementar la problemàtica dels desapareguts. En la informació digital es trobarà informació de servei públic que ajuda a respondre les següents preguntes: quina és la magnitud del problema?, quins tipus de desaparicions hi ha?, quins passos s'han de fer en cas d'una desaparició?, com es fa la recerca i la investigació?, qui i què pot ajudar les famílies?, què fer quan les desaparicions duren molt de temps? I l'últim apartat es complementarà amb un conjunt d'enllaços bibliogràfics i textos legals relacionats amb la matèria.
El temps, per a moltes famílies, s'atura en el moment de la desaparició de la persona estimada. I amb ella desapareixen projectes de vida, il·lusions. Res no torna a ser com abans. Una desaparició és sempre, per definició, traumàtica. Però el temps és clau a partir del minut que es constata que la persona no torna a casa o no va a la cita prevista: com més hores passen, menys possibilitats de trobar-la amb vida, sigui quina sigui la causa de la desaparició. Si d'això ara tothom n'és plenament conscient, no sempre ha estat així.
El documental dona veu a les famílies de persones desaparegudes: experiències diferents, viscudes de manera diferent en diferents èpoques. I malgrat tot, hi ha punts en comú. Que el fill desaparegui a l'estranger, que la mare desaparegui en un poble no gaire gran, que el sogre desaparegui a la muntanya, que la filla adolescent desaparegui prop de casa... Totes les famílies carreguen un dolor intens i comparteixen reivindicacions i lluites. Totes han hagut de passar o passen encara per un temps d'espera obligat i traumatitzant. No poden reactivar una recerca i tampoc no poden tancar un dol.
Desaparicions i cadàvers sense identificar
El documental aborda també un problema que va lligat a les desaparicions: el dels cadàvers sense identificar. Es calcula que en aquests moments n'hi pot haver a Espanya més de 4.000. Creuar la informació entre persones desaparegudes i cadàvers que encara no tenen nom és essencial per a la tranquil·litat d'unes famílies que no troben descans. Quines són les eines disponibles? Hi ha bases de dades centralitzades a les quals tots els cossos de seguretat tenen accés, però per alguns responsables encara és necessari fer moltes més coses.
Quins recursos fan falta? Quin és l'acompanyament de les famílies, quines les ajudes? Tothom és conscient que tres persones treballant a l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, nascuda el 2014, són uns efectius insuficients. Igual que són insuficients les nou persones que treballen a Madrid al Centre Nacional de Desapareguts, el CNDES, nascut el 2018 i que té com a missió coordinar la informació sobre les persones desaparegudes.
Tema d'estat que cal tractar de manera integral
El 2018 es va tancar amb prop de 30.000 desaparicions a tot l'Estat. Davant d'aquestes xifres i de les conseqüències socials i psicològiques que generen, moltes veus demanen que aquest tema sigui tractat de manera integral, com un tema d'estat. Hi ha declaracions parlamentàries, bones intencions i bones paraules. Però les famílies saben que cal lluitar perquè no tot quedi en símbols. Són conscients dels pocs recursos que s'hi destinen. I saben que el seu desemparament l'han de compensar amb una lluita permanent.
Equip:
Direcció i guió: Montserrat Besses
Realització: Pere López
Producció: Joan Carles Villacreces
Postproducció: Moisès Casanovas
Imatge: Ignasi Pastori
Web sobre els desapareguts
Quan s'acabi l'emissió, TV3 publicarà una web amb contingut ampliat del documental que inclourà informació extra i entrevistes més llargues per ajudar a complementar la problemàtica dels desapareguts. En la informació digital es trobarà informació de servei públic que ajuda a respondre les següents preguntes: quina és la magnitud del problema?, quins tipus de desaparicions hi ha?, quins passos s'han de fer en cas d'una desaparició?, com es fa la recerca i la investigació?, qui i què pot ajudar les famílies?, què fer quan les desaparicions duren molt de temps? I l'últim apartat es complementarà amb un conjunt d'enllaços bibliogràfics i textos legals relacionats amb la matèria.
tv3.cat/desapareguts (disponible a després de l'emissió del "Sense ficció")
