Les motacions de "capsigrany", segons Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui (Ensopit, malgrat els improperis) fa pensar en l'art del vituperi, la injúria i el vilipendi que últimament genera escandalosos casos judicials per delicte d'odi. I això que el català és considerada una llengua fada, incapaç d'insultar com cal.

Vegem capsigrany, per exemple. En principi és un ocellet que ha acabat donant nom a una persona curta de gambals, però qui s'ofén si li diuen capsigrany? Costa d'imaginar que comporti una citació judicial per delicte d'odi. T'ofens, si et diuen babau? I tros de quòniam? Tal com van les coses, potser fins i tot els insults més tous acabaran sent delicte. La prova del cotó seria posar-se al costat d'un jutge del Constitucional (o d'un guàrdia civil a Sant Andreu de la Barca), calçar-se un nas de pallasso i recitar com qui canta un rap, ai, aquesta tirallonga de vituperis genuïns: barroer, barrut, betzol, bordegàs, borinot, brètol, capsigrany, carallot, carcamal, cretí, espanyaportes, esquenadret, facinerós, gallimarsot, gambirot, llagoter, llepaculs, llonze, manefla, penques, sapastre, sòmines, tifa, torracollons. S'ofendria?

Hi ha insults amb DO. Alguns són molt obvis (sudaca, polaco, moro), però qualsevol gentilici ho pot ser (belga, català, espanyol...). El mot "cerdà" sembla ben neutre, però a Olot o al Vallès un cerdà és algú que enganya. Té una certa gràcia descobrir que els barroers remeten a la contrada francesa del Berry, els búlgars tenen fama de sodomites (bugres, bujarrons) o el gautxo que Ronaldinho va popularitzar ve del quítxua wáhtxa (pobre vagabund).

La mala premsa dels vàndals és molt més recent que les seves malifetes: en 1784 un bisbe francès va adjudicar el nom d'aquests saquejadors de Roma als destructors de tresors religiosos. Un segle més tard, uns treballadors de Manlleu van veure com els seus veïns de l'Esquirol els rebentaven la vaga. En francès, "faire l'écureuil" vol dir fer una feina inútil i els esquirols que rebenten vagues reben noms d'animal tant a Anglaterra (rat) com a França (renard). Qualsevol paraula pot servir per insultar. Tot depèn de qui l'usa, quan, on, com i per què.