Page, a l'esquerra, i Brin, en el garatge on va néixer Google (Mercer McLeod)
Page, a l'esquerra, i Brin, en el garatge on va néixer Google (Mercer McLeod)

Vint anys de Google: el dia que dos joves van canviar el món des d'un garatge

Xavier DuranActualitzat

El 4 de setembre de 1998, Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants que feien el doctorat en Ciències de la Computació a la Universitat de Stanford, a Califòrnia, eren al garatge que els havia deixat la seva amiga Susan Wojcicki, a la població de Menlo Park. Aquell dia van constituir formalment una empresa que anomenarien Google. Era divendres i la constitució no es va poder fer efectiva fins al dilluns següent, el dia 7.

Avui, Page i Brin són dos dels homes més rics del món i per encabir els seus més de 88.000 treballadors es necessitarien centenars de garatges. Wojcicki, per la seva banda, és directora general de Youtube, una empresa creada el 2005 i comprada l'any següent per Google per 1.650 milions de dòlars.

Page, nascut a Michigan, i Brin, nascut a Moscou però resident als Estats Units des dels sis anys, havien iniciat el 1996 un projecte de recerca. Era un buscador de pàgines en un Internet que començava a adquirir una abast important -amb uns deu milions de pàgines. Primer el van anomenar BackRub i el 1997 li van posar el nom de Google, inspirat en el terme que designa el nombre 10 elevat a 100 -un 1 seguit de cent zeros. Aquest nom va ser adoptat el 1940 pels matemàtics Edward Kasner i James R. Newman, a proposta del nebot del primer, Milton Sirotta. Aquest, de nou anys, es podia haver inspirat en un personatge de còmic que es deia Barney Google.

El nom de Google, una quantitat immensa, ja expressava l'ambició dels dos informàtics d'organitzar la gran quantitat d'informació que hi havia a Internet. El 1998, quan van fundar la companyia, tots dos tenien vint-i-cinc anys. Usualment l'aniversari es commemora el 27 de setembre, quan es va estrenar el cercador. Avui Google té indexades més de trenta-cinc mil milions de pàgines web i rep més de 200 milions de consultes diàries. Milions de persones pensen en Google de seguida que han de buscar una informació, s'orienten amb GoogleMaps en el mòbil o fan servir el Gmail.

Ordenar pàgines pel nombre de visites

El primer algoritme que van utilitzar es guiava pel nombre de visites a una web. Així, com més visites tenia una pàgina, més amunt apareixia quan es feia una cerca. Era la classificació que es va anomenar PageRank, textualment "rang de pàgines", però que alguns consideren una concessió al narcisisme de Page, que hi va posar el seu cognom.

Google és, de fet, la principal subsidiària d'Alphabet, el grup creat el 2015 que l'engloba junt amb altres derivacions: Google Maps, Google Earth, Google Voice, Google Street View, Google Translate, Gmail, Google Voice, Google Now, Google Flight... Alphabet, presidida per Brin i que té Page com director executiu, també té empreses amb altres noms, com Verily, dedicada a la recerca en ciències de la vida, o Deep Mind, una empresa d'intel·ligència artificial que Google havia comprat el 2014. Paradoxalment, la primera intenció de Page i Brin va ser vendre la seva idea a alguna empresa important. I ara són ells els que n'han acabat comprant unes quantes.

 


Brin i Page, el 2008, amb l'aleshores director general de Google, Eric Schmidt (Joi Ito-Wikipedia)

 

La publicitat juga des del principi un paper cabdal en els beneficis de Google. Al principi, els dos fundadors aprofitaven les cerques dels usuaris per afegir-hi propaganda específica que apareixia a la pantalla -per exemple, hotels o restaurants en la ciutat de la que un usuari buscava informació. Però ara, els ingressos per publicitat superen els 80.000 milions de dòlars. I tot gràcies al tractament de les dades dels que naveguem.

Google guarda i processa milions i milions de dades. I això li permet comerciar amb aquesta informació, que permet localitzar usuaris amb interessos molt específics. Així, les empreses ja no han de fer publicitat indiscriminada, sinó que es poden adreçar a sectors molts més proclius a fer ús dels seus productes. I Google també afavoreix certs resultats davant d'uns altres. A canvi, guanya uns quants dòlars per cada clic.

Àudio relacionat: Big Data: El gran negoci de les dades, amb Oleguer Sagarra

Però per Internet també corre molta informació sensible. El tractament de les dades permet inferir, amb més o menys fiabilitat, la ideologia, la religió o les preferències sexuals d'usuaris determinats. I encara que les dades es facin servir anonimitzades -sense relacionar-les amb un nom-, sempre hi ha el risc que es puguin establir lligams directes amb ciutadans concrets.

Per això i altres raons, Google ha tingut problemes legals. El mes de juliol, la Comissió Europea va multar l'empresa amb 4.343 milions d'euros en considerar que havia abusat de la seva posició dominant.  El 2017, ja l'havia multat amb 2.400 milions pel mateix motiu. Un altre gran tema de debat és el dret a l'oblit, la possibilitat que algú pugui exigir que certes informacions s'esborrin al cap d'un temps. Està regulat a la llei catalana de protecció de dades.

Això ha fet que sorgeixin companyies com DuckDuckGo, un cercador que afirma preservar la privacitat dels usuaris i evitar que es pugui resseguir el seu rastre.

Censura a la Xina

Una altra episodi important va ser la censura patida a la Xina. El 2009, el govern del país asiàtic va bloquejar l'accés a YouTube perquè havia mostrat imatges de soldats xinesos colpejant ciutadans tibetans. L'accés a Google i altres serveis també va ser censurat. Des del 2010, la cerca amb Google, en qualsevol idioma, està bloquejada a la Xina. I posteriorment tampoc no es podien utilitzar serveis com el Gmail. Allà el cercador dominant és Baidu, creat el 1999. Segons la publicació digital The Intercept, Google s'estaria plantejant llençar a la Xina una versió sotmesa a censura el 2019.

Buscar Google a Google

Google també desenvolupa vehicles autònoms, a través del projecte Waymo, o l'ús de drones que actuarien com antenes repartides pel món per transmetre dades a velocitats molt més elevades que ara -projecte SkyBender. Google no només ha modificat la nostra vida, sinó que té l'ambició de canviar encara molt més el món. Com a mostra, hem cercat a Google la paraula "Google" i ens ha donat més de nou mil milions de resultats en quatre dècimes de segon.

 

ARXIVAT A:
CiènciaTecnologiaGoogle
Anar al contingut