Troben 78 esquelets medievals i de l'edat moderna en una església de Sant Julià de Ramis

Arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han desenterrat 78 esquelets i han delimitat l'antic cementiri medieval i d'època moderna de Sant Julià de Ramis, al Gironès. Sobretot, s'hi han trobat esquelets d'infants --alguns, nounats-- i també de dones, però també un militar del segle XVIII amb el seu aixovar funerari, i en estrats més profunds, restes iberes.

Les troballes, que seran analitzades a la UdG, aporten nova informació sobre l'ús de la sagrera situada al sud de l'església dels Sants Metges, sobre qui eren, les condicions de vida i salut i fins i tot les causes de la mort dels individus enterrats, així com l'evolució de les formes d'enterrament.

"La recerca ens ha permès documentar una època que fins ara ens havia quedat una mica amagada, la que es correspon amb el període baixmedieval i l'edat moderna", concreta un dels codirectors de l'excavació, Jordi Vivo.

El cementiri va ocupar el lloc durant més de mil anys, des del segle VIII, en època carolíngia, fins entrat el segle XX. Aquesta primavera els arqueòlegs que treballen en el jaciment des del 2011 s'han centrat en una zona de 50 metres quadrats a la part sud de l'església, just a l'exterior d'allà on hi havia la tanca del cementiri del segle XIX. En aquesta zona era on hi havia els límits de l'antiga sagrera, un perímetre de 30 passos que envoltava l'edifici que es considerava terreny sagrat.

Enterraments superposats

Aquesta zona de la sagrera va començar a acollir enterraments a partir dels segles XIII i XIV. És a dir, al final de l'edat mitjana i principis de la moderna, ja que abans, explica Vivo, es va utilitzar la banda nord.

En aquesta part del cementiri s'hi han trobat 78 esquelets, que, sumats als que s'han desenterrat al jaciment al llarg de l'última dècada, ja superen els 700.

Molts dels esquelets, però, no apareixen sencers. La majoria, estan superposats. "Com que l'espai per fer-hi enterraments era relativament limitat, s'anava reaprofitant una vegada rere l'altra quan hi havia necessitat d'obrir noves tombes", explica Vivo, que afegeix que és habitual trobar que s'ha reutilitzat l'espai. 

On eren els infants i les dones?

Els esquelets que han aparegut són sobretot d'infants i dones. L'antropòloga Neus Coromina, codirectora amb Vivo de l'excavació, diu: "Sabíem que tant a l'edat mitjana com a la moderna la mortalitat infantil era elevada, però fins ara això no s'evidenciava al cementiri." "En algun lloc havien de ser", diu Coromina, i afegeix: "Haver anat més enllà dels límits coneguts és, precisament, el que ens ha permès recuperar-ne els esquelets."

Ho atribueix al fet que eren enterrats a la part del cementiri més allunyada de l'església, ja que a les persones més importants de la comunitat, majoritàriament homes, se'ls reservava la part més pròxima.

Entre els enterraments, els arqueòlegs de la UdG també han descobert dos cranis perforats per objectes contundents --prova d'una mort violenta-- i un esquelet de bocaterrosa. És el primer que es troba als Sants Metges, diu Coromina.

 "Segurament, tenia alguna malaltia mental o alguna altra afecció que no coneixien que els va portar a enterrar-lo al revés."

Per això, afegeix l'antropòloga, també va ser enterrat al límit del recinte, a la part més allunyada de l'església.  

Condicions de vida 

Aquestes restes també han aportat informació sobre les condicions de vida de les persones enterrades. Coromina destaca que amb el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna, aquestes condicions no van millorar, "si de cas, van empitjorar", precisa.

"Hem trobat columnes vertebrals fusionades per hèrnies vertebrals no curades, hem trobat mandíbules sense cap dent, que vol dir que havien perdut la dentició de molt joves i havien continuat menjant només amb la mandíbula..."

Aquests indicis que aporten els esquelets s'analitzaran durant els pròxims mesos al laboratori de la UdG per intentar saber la causa de la mort, l'edat aproximada i, fins i tot, a través d'anàlisis d'isòtops, alguns trets sobre la dieta d'aquestes persones.

Un militar del segle XVIII

Un altre dels esquelets trobats és el d'un militar del segle XVIII enterrat amb el seu aixovar funerari. En aquest cas el difunt porta un rosari. "Això vol dir que li han donat l'extremunció", diu Neus Coromina. En aquell temps, després del Concili de Trento, la Contrareforma va implicar canvis en els rituals religiosos.

L'antropòloga destaca que en aquesta sepultura es constata l'evolució de les formes d'enterrament. Es passa d'enterrar els difunts només amb un sudari a vestir-los (si tenien possibilitats econòmiques) i, en aquest cas, a més del rosari s'hi troben botons. Alguns són de camisa i d'altres, del seu abillament, com un botó de vidre amb estrelles o un altre amb un 27 gravat; probablement, el número del seu regiment.

Uns claus de taüt, posteriors al segle XVII, o una grapa de plom, també constaten un nou ús de caixes de fusta per enterrar els morts.

Dels ibers a l'edat moderna

Abans de convertir-se en cementiri, la muntanya de Sant Julià de Ramis ja estava ocupada des dels temps dels ibers o abans. Això fa que a mesura que avancen les excavacions, els arqueòlegs topin amb troballes de diferents èpoques. Des dels ibers fins a més recents, barrejades entre els esquelets i els estrats més profunds que es van remoure per enterrar els difunts.

Un fragment de càlat, un vas ceràmic iber, o una moneda de bronze on s'entreveu la imatge del cavall alat Pegàs, que els arqueòlegs han datat al segle II aC, són de les més antigues que s'ha trobat en aquesta zona. També hi han aparegut dues pedres que es feien servir per moldre el gra que fins i tot podrien ser anteriors a aquesta època.

Ja de l'edat mitjana, s'ha trobat un fragment d'una olla, peces de ceràmica medievals i restes d'animals que poden aportar noves dades al voltant de l'alimentació --en concret, mandíbules i ossos d'ase, porc i ovella--. I de l'època moderna, han aparegut diferents trossos de ceràmica esmaltada --una amb blau català-- a més dels claus de taüt i la grapa de plom posteriors al segle XVII.

Estructures visigodes

A més de dibuixar el límit de l'antic cementiri medieval, també s'ha excavat part d'una altra zona ja explorada en anys anteriors. En aquest cas, el que s'ha fet és desmuntar unes restes medievals per aprofundir en l'estratigrafia anterior "i veure'n de manera més precisa les estructures visigodes", conclou Jordi Vivo.