L'"Aedes egypti" és un dels mosquits més comuns (Pexels)

Què funciona i què no contra els mosquits i què hi tenen a veure els colors de la roba?

Repel·lent, roba que ens tapi, sabates tancades i mosquiteres a les finestres, a part de triar de quin color ens vestim, les mesures més eficients

Xavier DuranActualitzat

L'estiu és temporada alta per als mosquits, que augmenten la seva activitat. I això fa que els humans en pateixin els conseqüències. Sobre les preferències d'aquests insectes i la manera de protegir-se'n, s'han dit moltes coses, algunes de ben certes i d'altres d'inconsistents.

Així, és veritat que els mosquits tenen preferència per alguns colors? Sí, però amb matisos. Un dels estudis més recents sobre aquest tema es va publicar al febrer a Nature Communications. El va dur a terme un equip de la Universitat de Washington a Seattle, encapçalat per Jeffrey Riffell.

Els autors van estudiar conjuntament els estímuls olfactius i visuals que guien els mosquits. Van observar individus de l'espècie Aedes aegypti, que poden transmetre el dengue, febre groga, chikungunya i Zika. Com en totes les espècies, només les femelles piquen i xuclen sang.

Els autors van crear unes petites cambres per estudiar el comportament dels insectes. Com a estímul visual van posar un cercle de color al fons. Aleshores, van fer proves amb estímuls olfactius i sense.

Quan no hi havia aquests darrers, els mosquits ignoraven la taca, fos del color que fos. Però quan escampaven diòxid de carboni (CO2) a la cambra, els insectes se sentien atrets per cercles vermells, taronja, negres i cian, però no pels verds, blaus o porpra.

La conclusió era que calia el CO2 per atreure els mosquits i només després es fixaven en el color. Riffel ho explica de manera molt gràfica:

"Imagina que estàs caminant i sents olor de pastís i de canyella. Probablement indica que a prop hi ha una fleca o una pastisseria i aleshores comences a mirar al voltant. En el cas dels mosquits veiem que comencen a mirar els colors quan han sentit abans la seva versió del nostre aroma de pastís."

Per comparar amb altres espècies, van repetir l'experiment amb una del gènere Culex i una altra del gènere Anopheles.

Àlex Richter-Boix, investigador científic i tècnic de comunicació del projecte Mosquito Alert, comenta al 324.cat que aquest estudi s'afegeix als que han aparegut els darrers anys sobre com ens localitzen els mosquits, les seves preferències per unes olors i uns colors concrets i els circuits neuronals que governen aquestes preferències.

Richter-Boix, afiliat a la Universitat Pompeu Fabra, una de les quatre institucions, juntament amb el CREAF, el CEAB-CSIC i ICREA, que coordinen Mosquito Alert, hi afegeix que la novetat d'aquest nou treball és que combina els estímuls visuals i els del rastre de CO₂ que alliberem humans i animals en respirar:

"Descobreix així que tots dos estímuls no són independents, que la preferència per uns colors concrets, en aquest cas els que nosaltres classifiquem com a vermellosos i cians, semblants als de la pell humana, són els preferits quan també hi ha també l'estímul del CO₂, però que desapareix quan s'aconsegueix bloquejar un dels dos estímuls."

També cita un treball publicat al novembre de l'any passat al Journal of Medical Entomology per investigadors coreans. Es va fer amb el mosquit tigre i el mosquit comú i es va observar que "aquestes espècies tenen preferència pels colors foscos: negre, vermell, blau, taronja, cian i verd (de moda aquesta temporada). En aquest mateix treball els colors menys atractius als mosquits són els colors blancs, crus i groguencs".

Larves de mosquit vistes sota l'aigua
Les aigües estancades afavoreixen la presència de larves de mosquit (James Gathany/Wikimedia Commons/CC-BY-2.5)

Hi intervenen diversos factors

Per tant, un primer pas per evitar picades pot ser triar bé el color de la roba. Però Carles Aranda, responsable de l'Àrea Natural-Rural i de Vectors del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat, comenta que hi pot haver altres factors:

"També hi juga un paper important el contrast de les formes i colors en el fons on es troben. I hi ha variacions segons les espècies. Cadascuna té un comportament específic que pot ser molt diferent."

Les femelles, explica, necessiten sang d'animals per poder madurar els ous i fer la posta i hi ha espècies que prefereixen picar aus; d'altres, animals, i encara hi ha espècies com l'Aedes aegypti que semblen tenir una clara preferència pels humans.

Aquest és un mosquit molt corrent al món, que viu en un entorn urbà i periurbà, molt associat a l'activitat humana i molt bon vector de diferents arbovirus, però que no es troba actualment a la península Ibèrica. "És més atret per compostos volàtils que desprenem els humans que no pas per compostos d'altres animals."

Així es va exposar en un estudi d'un equip internacional encapçalat per investigadors de la Universitat de Princeton i publicat al maig a Nature. Demostràvem que les olors activaven àrees diferents del cervell dels mosquits i discriminaven entre humans i animals. I que això era un procés complex, perquè les olors solen ser combinacions de moltes substàncies químiques diferents.

També hi ha variacions segons el moment del dia: "Algunes espècies, com el Culex pipiens, el mosquit comú, pica entre la posta i la sortida del sol, i ho fa tant dins com fora de les cases. D'altres, com el mosquit de les maresmes, l'Aedes caspius, pica tant de dia com de nit, però no sol entrar a les cases."

Fins i tot, destaca Aranda, hi ha variacions dins una mateixa espècie, segons on estigui criant i segons les condicions ambientals, com passa amb el mosquit comú, vector del virus del Nil occidental, "que, segons la varietat que sigui, pica més o menys als humans o als ocells".


Grup sanguini, beure cervesa, embarassades...

Alguns estudis mostren la influència d'altres factors. Així, s'ha vist estadísticament que les persones amb el grup sanguini O atreuen més els mosquits. Sobre això s'han publicat molts estudis, com ara un d'investigadors de Sri Lanka que va aparèixer el 2019 a l'American Journal of Entomology. Els autors concloïen que les femelles de l'Aedes aegypti tenien preferència per a persones amb el grup O i que això s'hauria de tenir en compte perquè prenguin més precaucions davant d'un insecte que, en aquell país, és el principal transmissor del dengue.

Un altre treball, fet per investigadors de la Universitat de Toyama, al Japó, i publicat el 2002 al Journal of the American Mosquito Control Association, concloïa que després de beure cervesa se sol tenir més atractiu per als mosquits. Però aquest estudi es va fer només amb 13 voluntaris (12 homes i una dona) d'entre 20 i 58 anys i un sol control, un home de 30 anys.

Finalment, també hi ha estudis que atorguen més atracció a les dones embarassades, però Aranda alerta que "tots aquests resultats cal considerar-los en conjunt i molts cops són lleugeres variacions de percentatges, mai no és blanc o negre".

Un altre article recent mostra per què els ratolins o persones infectades amb els virus del dengue o del Zika atreuen més als mosquits. Precisament al Centre d'Investigació en Sanitat Animal (CReSA-IRTA), on Aranda és investigador, es fa recerca, al laboratori i al camp, sobre els nostres mosquits i les malalties que poden transmetre.


Com evitar les picades

Richter-Boix explica que en l'atracció també hi influeixen "components més personals, com la temperatura corporal, quan són a prop, que els pot ajudar a trobar on posar-se i picar, però també l'àcid làctic i l'amoníac de la suor els resulten atractius, així com altres compostos de les nostres olors corporals difícils de controlar".

Aleshores, què hem de fer per evitar picades? Richter-Boix afirma una cosa que sembla evident: "la millor manera d'evitar les picades dels mosquits és evitar tenir mosquits a prop". I això coincideix amb el que diu Aranda: "Sovint la gent no va a zones d'aiguamolls justament perquè han tingut males experiències i simplement eviten aquests llocs."

Però no hi ha només llocs en plena natura, sinó a casa mateix. Richter-Boix explica petites tasques de control a jardins, terrasses o patis:

"El més senzill, tot i que no ho és, és evitar tenir aigua estancada a casa nostra, per petit que sigui el volum, com ara cubells, els plats dels testos, abeuradors per a animals, forats als arbres que es poden omplir amb aigua de pluja, etc. El mosquit tigre pot aprofitar qualsevol d'aquests espais per pondre-hi els ous i donar lloc a una nova generació."

Aranda diu que hi ha recomanacions molt poc populars, però efectives, com ara "portar roba de màniga llarga, barret i pantalons llargs amb sabates tancades. A l'estiu la gent no vol anar així, però és una mesura efectiva".

Una altra recomanació és posar mosquiteres a les finestres. I fer servir repel·lents tòpics seguint les indicacions del prospecte. El repel·lent, diu Aranda, "ha de cobrir tota la pell exposada, perquè allà on no te'n posis et poden picar".

Aranda també desmunta algunes teories populars o publicitàries:

"Cal saber que els repel·lents d'ultrasons no tenen cap mena d'eficàcia i que les canelleres, polseres, pegats i altres similars tampoc no protegeixen. Els remeis casolans del tipus plantes aromàtiques tampoc no tenen eficàcia."

En resum, contra els mosquits: posar-nos repel·lent, anar ben tapats, triar certs colors, posar mosquiteres a les finestres i no deixar aigua als recipients o tolls. I potser demanar que les properes modes estivals tinguin en compte aquests estudis sobre els colors que més atreuen els mosquits.

 

ARXIVAT A:
CiènciaMedi ambientSalut Mental
Anar al contingut