Què atorga la condició d'eurodiputat: la JEC contradiu el criteri del TJUE
La decisió de la Junta Electoral qüestiona la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras
Ser escollit en unes eleccions o haver acatat la Constitució. Què cal per tenir la condició d'eurodiputat?
Aquest és el moll de l'os de la decisió de la Junta Electoral Central de comunicar al Parlament Europeu que Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé no són eurodiputats.
El gest de la JEC suposa una contestació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, que el desembre del 2019 va considerar que Oriol Junqueras era eurodiputat de ple dret des de la proclamació dels resultats de les eleccions europees i, des d'aquell moment, tenia immunitat parlamentària.
Després de les eleccions, Junqueras, que aleshores estava en presó preventiva, no va poder recollir l'acta d'eurodiputat perquè el Suprem l'hi va denegar. Quan el TJUE li va reconèixer la immunitat, el president d'Esquerra ja estava condemnat a 13 anys de presó i 13 més d'inhabilitació i no va arribar a prendre possessió de l'escó.
La decisió del TJUE sobre Junqueras, però, va permetre que Carles Puigdemont i Toni Comín s'acreditessin com a eurodiputats l'endemà i assistissin per primera vegada a un ple el gener de l'any 2020.
El mes següent, Clara Ponsatí va fer el mateix després que Espanya passés de 54 a 59 eurodiputats com a conseqüència del Brexit. La JEC va proclamar-la eurodiputada i va citar-la per jurar la Constitució.
Com que no hi va anar, la JEC va deixar l'escó vacant. Això, però, no va ser cap impediment perquè el Parlament Europeu la reconegués com a eurodiputada.
En un cas similar, Jordi Solé va prendre possessió de l'escó al Parlament Europeu en substitució de Junqueras el juliol del 2020.
Igual que Puigdemont, Comín i Ponsatí, Solé va adquirir la condició d'eurodiputat sense jurar la Constitució a Madrid. "En cap moment he hagut d'acatar la Constitució Espanyola", remarcava el març del 2021:
Doncs jo sóc eurodiputat -malauradament en substitució de @junqueras- i en cap moment he hagut d'acatar la constitució espanyola, gràcies precisament a la doctrina Junqueras del TJUE. A veure com ho explica el Supremo això https://t.co/Wu1d2p2OQv
Jordi Solé🎗🇪🇺 (@jordisolef) March 31, 2021
En canvi, l'altra eurodiputada independentista, la republicana Diana Riba, sí que va acatar la Constitució el juny del 2019.
Ho va fer al Congrés dels Diputats reivindicant "el dret a l'autodeterminació, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats":
"Por una Europa de las libertades e inclusiva. Por el derecho a la autodeterminación, la libertad de los presos políticos y el retorno de los exiliados. Por imperativo legal, sí, prometo" pic.twitter.com/yfisRBRKh4
Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) June 17, 2019
La JEC demana que els escons quedin vacants
Arran d'una petició de l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va demanar a la JEC per què si Espanya té 59 eurodiputats, només en notifica 55.
La Junta Electoral Central ha respost aquest dijous apuntant que Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé no són eurodiputats perquè no han acatat la Constitució. La JEC considera que, si no ho fan, l'escó d'aquests quatre eurodiputats independentistes ha de quedar vacant.
La Junta afirma que si no se'ls ha expedit la credencial és per la "voluntat explícita" dels quatre eurodiputats de no complir els requisits necessaris i els emplaça a anar al Congrés a solucionar-ho.
La decisió de la JEC contradiu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que arran del cas Junqueras va dictaminar que, per ser eurodiputat, no calia recollir l'acta ni acatar la Constitució, sinó que allò que acredita la condició d'eurodiputat és el resultat de les urnes.
Després de les eleccions del maig del 2019, la JEC va remetre a l'Eurocambra un llistat incomplet, sense Puigdemont, Junqueras ni Comín. Paradoxalment, el BOE sí que els mencionava en la proclamació d'eurodiputats electes, el juny del 2019.
A hores d'ara, la resolució que ha emès la JEC encara no ha arribat al Parlament Europeu, segons han dit fonts de l'Eurocambra a TV3. Fins que això no passi, el Parlament no s'hi pronunciarà.
Boye: "Que deixin de fer el ridícul"
L'advocat Gonzalo Boye creu que la resolució de la JEC està "discutint coses que ja estan resoltes pel Tribunal General de la UE, el Tribunal de Justícia de la UE i també el Parlament Europeu". Boye ha dit que l'òrgan electoral "no està entenent en què consisteix el procés de les eleccions europees".
"Crec que estan perdent qualsevol sentit de la realitat i, també, del ridícul", ha etzibat l'advocat de Puigdemont en una entrevista al programa "Més 324",que ha qualificat la situació de "kafkiana" i ha apuntat que "algú ha de posar ordre i que deixin de fer el ridícul".
Per Boye, el Parlament Europeu prima "els resultats electorals" i, en canvi, el plantejament de la Junta Electoral Central és "poc jurídic i molt esotèric":
"Què ens estan dient? Que el Parlament Europeu té assegudes quatre persones que passaven per allà i que no són eurodiputats? Que el jutge Llarena ha demanat el suplicatori per a tres persones que passaven per allà i que no són eurodiputats? Que el Tribunal General de la UE i el Tribunal de Justícia s'ha pronunciat en diverses resolucions i mantenen diversos plets per unes persones que no són eurodiputats?"
L'advocat ha assegurat que, si "ningú va impugnar els resultats, aquests resultats van a missa" i ha indicat que la situació no el preocupa: "Si no fos tan seriosa, fins i tot seria graciosa".
Boye ha conclòs que fets com la resolució de la JEC donen la raó a les tesis que han defensat els exiliats independentistes: "Demostra que no ens equivocàvem quan dèiem que hi havia una persecució política contra els exiliats", ha assenyalat.
