Toni Comín i Carles Puigdemont amb les acreditacions d'eurodiputats al Parlament Europeu(Nazaret Romero / ACN)
Toni Comín i Carles Puigdemont amb les acreditacions d'eurodiputats al Parlament Europeu (Nazaret Romero / ACN)

La JEC no acreditarà Puigdemont com a eurodiputat si no acata la Constitució a Madrid

En resposta a una petició de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, la Junta Electoral assegura que els quatre polítics catalans s'han de presentar al Congrés dels Diputats

Pere BoschActualitzat

La Junta Electoral Central es manté immòbil en el seu argumentari i reitera que no acreditarà Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí ni Jordi Solé com a eurodiputats si no es presenten al Congrés dels Diputats, a Madrid, per acatar la Constitució espanyola i recollir l'acta d'europarlamentaris.

És la resposta a una petició de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. D'aquesta manera, la JEC contradiu una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2019, quan va deixar clar que el tràmit de Madrid no era obligatori, i que la proclamació oficial dels resultats de les eleccions era suficient per atorgar als escollits la condició plena de parlamentaris.

Ho ha recordat a Twitter el mateix Carles Puigdemont, que ha comparat irònicament la llargada de la petició de Metsola i la de la resposta incompleta de la JEC, i l'ha acusada de "trumpisme":


D'on ve la causa?

La carta de la JEC respon a una petició plantejada per l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, president de la Comissió d'Afers Jurídics de l'eurocambra. Vázquez va assegurar que no havia pogut comprovar si Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé tenien la condició plena d'eurodiputats, perquè a les seves credencials hi faltava documentació que haurien d'haver enviat les autoritats espanyoles.

En conseqüència, la presidenta de l'Europarlament va demanar a la JEC la llista completa dels 59 eurodiputats escollits a Espanya a les eleccions del 2019.


La llista de la JEC

Després d'aquelles eleccions, la Junta Electoral Central només va remetre al Parlament Europeu un llistat incomplet. Al document, hi faltaven Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, malgrat que tots tres sí que apareixien a la llista publicada al Butlletí Oficial de l'Estat.

La JEC argumentava que, per accedir a la condició plena d'eurodiputats, els escollits havien de recollir l'acta i acatar la Constitució Espanyola en persona al Congrés de Diputats, el juny del 2019. Com que ni Puigdemont, ni Comín ni Junqueras hi van anar, la JEC els va excloure de la llista que va enviar a Brussel·les.


El precedent de Junqueras

El cas d'Oriol Junqueras, però, va obrir una escletxa en l'estratègia de la Junta. El president d'ERC estava en aquells moments empresonat a Soto del Real, des d'on assistia a les sessions del judici del Tribunal Suprem, en què se l'acusava de delictes de rebel·lió i sedició. Junqueras va demanar permís al Suprem per assistir a l'acte d'acatament de la Constitució al Congrés, però el Tribunal l'hi va denegar.

Junqueras va recórrer la decisió davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va pronunciar-se a favor seu: segons el TJUE, Junqueras no havia de recollir l'acta ni acatar la Constitució per ser considerat eurodiputat de ple dret.

La sentència del TJUE no va permetre Junqueras entrar al Parlament Europeu, ja que en aquell moment ja havia estat condemnat a 13 anys d'inhabilitació pel Tribunal Suprem. Però sí que va beneficiar, en canvi, Puigdemont i Comín.

El Tribunal Europeu interpretava que els eurodiputats electes gaudien d'immunitat parlamentària des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions; l'endemà mateix del pronunciament judicial, Puigdemont i Comín ja es van poder acreditar com a eurodiputats i el gener de 2020 van assistir per primer cop al ple.

 

ARXIVAT A:
Carles Puigdemont
Anar al contingut