Pagesos i polítics de Lleida acorden estudiar els pros i contres del iodur de plata per minimitzar l'efecte de les pedregades
RedaccióActualitzat
Una setantena de representants polítics i agraris s'han reunit aquest dissabte a la Diputació de Lleida per estudiar com minimitzar els efectes de les calamarsades després dels danys que la pedra ha causat aquest estiu als conreus de les comarques de Lleida. Sobre la taula, la idoneïtat de fer servir el iodur de plata. Els reunits han acordat recopilar i analitzar els diversos estudis científics que s'han fet tant a favor com en contra d'aquesta tècnica i es presentaran els resultats a la Fira de Sant Miquel.
Cremadors de iodur de plata es van fer servir fins fa deu anys a Catalunya per lluitar contra les pedregades. Al pla de Lleida n'hi havia una cinquantena, que cobrien unes 300.000 hectàrees. L'any 2004, la Generalitat se'n va replantejar l'efectivitat i va impedir que es cobrés la quota obligatòria que finançava el sistema.
Ara, després de les quatre pedregades que en un mes han arrasat 42.000 hectàrees a les Terres de Ponent, el president de la Diputació de Lleida ha posat sobre la taula la possibilitat de recuperar el sistema.
L'Agrupació de Defensa Vegetal de Ponent, que coordinava l'antiga xarxa, en defensa la tornada i seran els encarregats d'intentar aportar informació "clara i objectiva" sobre aquest sistema.
Arguments a favor i en contra
Els defensors dels cremadors de iodur de plata asseguren que permeten reduir entre el 40 i el 50% la intensitat de les tempestes i que, per cada euro invertit, se n'estalvien 25 en mesures destinades a fer front als efectes de les pedregades, en matèria de reconstrucció i assegurances.
Així mateix, s'apel·la a l'existència d'estudis que desmenteixen els possibles efectes negatius en el medi ambient i en els conreus de secà. A més, defensen que ajudaria a minvar els efectes negatius del foc bacterià.
Per la seva banda, els pagesos de secà són contraris al iodur per por que els tregui aigua de pluja. Aquesta tècnica també compta amb l'oposició dels ecologistes, que la consideren "ineficaç, fraudulenta, perillosa i èticament inadmissible''.
Els cremadors, amb una mescla de cetona i iodur de plata, s'engeguen quan hi ha avís de tempesta amb calamarsa. Les partícules que emeten es concentren a l'atmosfera i dissolen la formació del gel que acaba conformant la pedra. Això no vol dir que no caigui pedra ni plogui, sinó que s'assegura que amb el iodur de plata la calamarsa cau més descomposta i no provoca tant mal als cultius.
Les xarxes, una alternativa
El Departament d'Agricultura defensa la instal·lació de xarxes antipedra. Asseguren que "s'ha demostrat que funcionen" i que la seva efectivitat és del 100%, mentre "el iodur de plata no sabem si científicament funciona o no i tampoc si la seva utilització pot tenir alguna afectació en el territori". De totes maneres, al departament es mostren oberts al diàleg.
El problema de la instal·lació de les xarxes antipedra rau en l'elevat cost per al pagès, uns 15.000 euros per hectàrea. Després de les pedregades d'aquest estiu, però, Agricultura s'ha compromès a prioritzar els ajuts per a la seva instal·lació.
Cremadors de iodur de plata es van fer servir fins fa deu anys a Catalunya per lluitar contra les pedregades. Al pla de Lleida n'hi havia una cinquantena, que cobrien unes 300.000 hectàrees. L'any 2004, la Generalitat se'n va replantejar l'efectivitat i va impedir que es cobrés la quota obligatòria que finançava el sistema.
Ara, després de les quatre pedregades que en un mes han arrasat 42.000 hectàrees a les Terres de Ponent, el president de la Diputació de Lleida ha posat sobre la taula la possibilitat de recuperar el sistema.
L'Agrupació de Defensa Vegetal de Ponent, que coordinava l'antiga xarxa, en defensa la tornada i seran els encarregats d'intentar aportar informació "clara i objectiva" sobre aquest sistema.
Arguments a favor i en contra
Els defensors dels cremadors de iodur de plata asseguren que permeten reduir entre el 40 i el 50% la intensitat de les tempestes i que, per cada euro invertit, se n'estalvien 25 en mesures destinades a fer front als efectes de les pedregades, en matèria de reconstrucció i assegurances.
Així mateix, s'apel·la a l'existència d'estudis que desmenteixen els possibles efectes negatius en el medi ambient i en els conreus de secà. A més, defensen que ajudaria a minvar els efectes negatius del foc bacterià.
Per la seva banda, els pagesos de secà són contraris al iodur per por que els tregui aigua de pluja. Aquesta tècnica també compta amb l'oposició dels ecologistes, que la consideren "ineficaç, fraudulenta, perillosa i èticament inadmissible''.
Els cremadors, amb una mescla de cetona i iodur de plata, s'engeguen quan hi ha avís de tempesta amb calamarsa. Les partícules que emeten es concentren a l'atmosfera i dissolen la formació del gel que acaba conformant la pedra. Això no vol dir que no caigui pedra ni plogui, sinó que s'assegura que amb el iodur de plata la calamarsa cau més descomposta i no provoca tant mal als cultius.
Les xarxes, una alternativa
El Departament d'Agricultura defensa la instal·lació de xarxes antipedra. Asseguren que "s'ha demostrat que funcionen" i que la seva efectivitat és del 100%, mentre "el iodur de plata no sabem si científicament funciona o no i tampoc si la seva utilització pot tenir alguna afectació en el territori". De totes maneres, al departament es mostren oberts al diàleg.
El problema de la instal·lació de les xarxes antipedra rau en l'elevat cost per al pagès, uns 15.000 euros per hectàrea. Després de les pedregades d'aquest estiu, però, Agricultura s'ha compromès a prioritzar els ajuts per a la seva instal·lació.
