Washington

Obama designa Rahm Emanuel com a futur cap de gabinet

Només 24 hores després d'haver estat escollit president dels Estats Units, Barack Obama ha començat a treballar per perfilar el nou equip amb qui haurà de governar a partir del gener, quan prengui possessió com a nou president dels Estats Units. A les travesses hi ha diversos assessors de l'època de Bill Clinton, però també amics íntims que li han donat suport. Aquest és el cas de Rahm Emanuel, que serà el cap de gabinet del president Obama. Aquesta designació ha estat molt ben acollida a Israel, no només perquè és jueu sinó sobretot perquè el seu pare va ser un sionista militant que va participar en la guerrilla hebrea contra l'exèrcit britànic abans de la creació de l'estat d'Israel l'any 1948.

Actualitzat
Tot i que encara queden setmanes perquè juri el càrrec, Barack Obama i el seu equip ja han començat una ronda de reunions per conèixer la situació del país i els que seran els seus futurs col·laboradors. Només dos dies després de les eleccions, ja s'han trobat amb els membres del govern de George Bush per començar a fer-ne el traspàs. La primera reunió ha estat amb els serveis secrets, la CIA, una trobada que és idèntica a la que se celebra cada dia amb el president.

Un cop assegurada l'elecció, l'equip de Barack Obama ha posat la maquinària en marxa. Avui, el president electe farà la seva primera roda de premsa des que va guanyar les eleccions. Serà des d'un hotel de Chicago i s'espera que anunciï alguns nomenaments de rellevància, entre ells la seva mà dreta, el cap de gabinet de la Casa Blanca. L'elegit és Rahm Emanuel, un home dur i, diuen, de tàctiques implacables. Amic personal d'Obama, va ser conseller de Bill Clinton i és congressista per Illinois.

La resta de nomenaments es podrien anar coneixent al llarg de la setmana vinent. La intenció és que els nous càrrecs comencin a conèixer la situació dels seus departaments i es posin a treballar abans que Obama juri el càrrec el 20 de gener. Obama vol tenir també una reunió d'urgència amb el seu equip d'assessors econòmics. La Secretaria del Tresor és una de les decisions més delicades i el flamant president vol tenir-la clara al més aviat possible.

L'equip

Vint-i-quatre hores després de ser escollit el primer president negre de la història dels Estats Units, ja té un equip de transició treballant, alhora que estudia la composició del seu equip presidencial. Un dels homes clau d'aquesta transició és John Podesta, excap de gabinet de Bill Clinton. De l'èxit d'aquesta etapa en depèn, sobretot, la col·laboració de l'administració actual. De moment, George Bush s'ha compromès a facilitar el camí.

Obama també ha ofert a Rahm Emanuel una posició clau en el seu govern: ser mà dreta del president, com a cap de gabinet. Oferta que Emanuel ha acceptat. La seva elecció, que ha estat molt ben acollida per Israel perquè és jueu i el seu pare va ser un sionista destacat, s'explica perquè és un amic íntim del president electe. Una vegada tancat aquest càrrec, Obama haurà d'elegir les principals carteres. I aquí és on les apostes ja estan en marxa.

Com a secretari d'Estat sona amb molta força el governador de Nou Mèxic i exrival de Barack Obama a les primàries: Bill Richardson. D'origen llatí, va ser ambaixador a les Nacions Unides i secretari d'Energia amb Bill Clinton. Dos candidats més són els senadors Christopher Dood, també exrival d'Obama a les primàries, i John Kerry, el candidat demòcrata que va perdre les eleccions fa quatre anys davant de George Bush.

Com a secretari de Defensa, s'especula amb la possibilitat que l'actual, Robert Gates, continuï en aquest lloc, a fi de preparar la transició a l'Iraq. I, finalment, la Secretaria del Tresor, que podria recaure en Paul Volker, expresident de la Reserva Federal, Larry Summers o Robert Rubin. Un càrrec que els dos últims ja van ocupar en l'administració de Bill Clinton.

Els reptes


El primer de tots, segurament, és l'economia nord-americana, que es troba al llindar de la recessió. El tercer trimestre, el PIB ha caigut un 0,3% en termes interanuals, la pitjor dada des de l'última crisi econòmica del 2001. La taxa d'atur arriba al 6%. El preu de l'habitatge cau en picat, i també el consum de les famílies, moltes de les quals veuen com perillen les seves cases perquè les van adquirir amb hipoteques "subprime". L'administració Bush va aprovar una injecció de 700.000 milions de dòlars per netejar els dipòsits tòxics i reactivar l'economia, una quantitat que podria ser insuficient.

Als problemes interns, s'hi afegeixen els dels mercats internacionals. Molts bancs pengen d'un fil i estan a punt de fer fallida. Els governs han hagut de nacionalitzar-los o posar milers de milions damunt la taula perquè puguin tenir liquiditat. A banda d'això, les borses tenen la síndrome de la muntanya russa i registren pujades i baixades exagerades. Els organismes internacionals intenten controlar la inflació abaixant els tipus d'interès. Europa i els Estats Units van acordar que calia seure per veure què havia fallat i reformular el sistema. La cita és el 15 de novembre. Barack Obama no pot oblidar aquesta data en la seva agenda.

El terrorisme i la seguretat nacional són una altra de les qüestions que ocuparan el nou president dels EUA. Els atemptats de l'11-S van canviar per sempre més l'equilibri geopolític mundial. George Bush va iniciar una croada contra Al-Qaeda i contra el terrorisme. El resultat van ser dues guerres i l'obertura de la presó de Guantánamo.

Barack Obama es va comprometre a reduir les tropes de l'Iraq per retirar-les en un termini de setze mesos. I és que el nou president dels Estats Units creu que, per vèncer Al-Qaeda, cal reforçar les tropes que hi ha a l'Afganistan. "Si el govern dels Estats Units sap que Bin Laden està amagat en algun lloc entre el Pakistan i l'Afganistan, és allà on cal anar i agafar-lo", va dir Obama en un acte de campanya.

Pel que fa a la política internacional, el nou president dels Estats Units haurà d'intentar destensar el clima de "guerra freda" que s'ha creat amb Rússia. Un segon tema "calent" és l'Iran i l'energia nuclear. La possibilitat que el govern de Mahmud Ahmadinejad pugui tenir armes nuclears genera molta inseguretat i malfiança als països fronterers, sobretot a Israel, fidel aliat dels Estats Units. Un altre punt que cal destacar és el conflicte al Pròxim Orient. Tant Israel com el govern de l'Autoritat Nacional Palestina han rebut amb moltes expectatives el canvi.
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut