"No són més sostenibles": el risc de les palletes de paper per a la salut i el medi ambient

Les palletes d'origen vegetal que han substituït les de plàstic poden contenir substàncies tòxiques, segons revela un estudi

Actualitzat

La prohibició de les palletes de plàstic per part de la Unió Europea ara fa dos anys va suposar que proliferessin al mercat opcions fetes d'altres materials.

De les diferents opcions, les palletes de paper s'han consolidat com una alternativa per xarrupar aparentment sostenible, però ara una investigació ha revelat que poden ser nocives per a la salut i el medi ambient.

En concret, s'ha detectat que poden contenir diversos tipus de PFAS, un acrònim en anglès per a les substàncies perfluoroalquíliques i polifluoroalquíliques.

Es tracta d'un grup de milers d'agents químics sintètics que, segons alerta l'Agència Europea del Medi Ambient, poden provocar malalties, com ara afeccions hepàtiques, malalties de la tiroide, obesitat, problemes de fertilitat i càncer.

Les palletes de plàstic poden ser contaminants, però les de paper també (Unsplash)

"No són més sostenibles que les de plàstic"

L'estudi, que s'ha publicat a la revista Food Additives and Contaminants, ha comparat 39 palletes de cinc materials: paper, bambú, vidre, acer inoxidable i plàstic.

La conclusió sobre la mostra és sorprenent: les palletes d'origen vegetal tenen una concentració de PFAS tres vegades més gran que les de plàstic.

Pels investigadors, liderats per Thimo Groffen, de la Universitat d'Anvers, a Bèlgica, això demostra que aquestes palletes "no són necessàriament biodegradables ni més sostenibles que les de plàstic".

La dada avala un estudi recent que es va fer als EUA i que anava encara més enllà: explicava que, de les palletes analitzades, les de paper contenien aquests elements i les de plàstic, no.

Un got de plàstic amb una palleta surant al mar (Unsplash)

El perill de les PFAS

La recerca belga recalca que gairebé totes les palletes d'origen vegetal contenien PFAS i que això pot suposar una absorció "fins ara indeterminada" d'aquests elements per als humans.

Tot i que la concentració detectada (més de 3 ng/g) està per sota de la ingesta setmanal tolerable que marca la Unió Europea, aquestes substàncies poden acumular-se amb el pas del temps tant en els teixits humans com en el medi ambient i afectar els animals.

Per això, l'estudi posa el focus en altres opcions i recomana les palletes d'acer inoxidable, en què no s'han trobat PFAS, o directament prescindir d'aquest estri.

Els investigadors recomanen optar per palletes d'acer inoxidable (Burst)

Com hi han arribat?

La presència d'aquests components en palletes de paper s'explica bàsicament perquè són excel·lents repel·lint l'aigua i eviten que s'estovin. És per això que la majoria de marques n'hi afegeixen, tot i que les palletes de paper són d'origen vegetal.

En alguns casos, però, el contingut de PFAS no és intencionat, sinó que hauria arribat a les palletes per contaminació de matèries primeres.

De fet, l'estudi ha descobert que gairebé el 70% de les palletes de diferents materials analitzades contenien algun tipus de PFAS, tot i que en concentracions inferiors.

Les festes infantils s'omplien d'una àmplia varietat cromàtica de palletes de plàstic (Pexels)

Uns químics eterns

La realitat és que les PFAS són a tot arreu i han conquistat envasos per a aliments, estris de cuina o peces de vestir, entre d'altres. La ingesta a través d'aliments és la via principal d'entrada a l'organisme humà.

Les seves propietats úniques contra l'aigua i el foc, així com la seva estabilitat tèrmica i química, provoquen que aquests compostos s'utilitzin a gran escala industrial per a diverses aplicacions.

Es coneixen com a "químics eterns" perquè són extraordinàriament persistents i amb prou feines es descomponen. Es poden detectar molts anys després i contaminar altres elements, per exemple, a través del reciclatge.

Uns elements invisibles que són tan perillosos o més que les llampants palletes de colors que fa uns anys omplien de plàstic les festes infantils.

 

ARXIVAT A:
CiènciaMedi ambientContaminacióAlimentacióCrisi climàticaConsumBèlgica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut