El president d'Itàlia, Sergio Mattarella, i Giorgia Meloni, la nova primera ministra, aquest dissabte a Roma (Reuters)

Meloni ja és primera ministra d'Itàlia d'un govern d'extrema dreta amb poques dones

Es tanca una crisi política iniciada al juliol amb la retirada del suport del Moviment 5 Estrelles a Draghi i que acaba amb la pujada al poder de la líder de Germans d'Itàlia

RedaccióActualitzat

Aquest dissabte la líder de Germans d'Itàlia i guanyadora de les eleccions del 25 de setembre, Giorgia Meloni, ha jurat el càrrec de primera ministra i s'ha convertit en la primera dona que l'assumeix a Itàlia.

Vestida totalment de negre, la líder d'extrema dreta ha anat al palau del Quirinal, a Roma, seu de la presidència d'Itàlia i ha acceptat el càrrec jurant-lo davant del president Sergio Mattarella:

"Juro ser fidel a la República, complir lleialment la Constitució i les lleis, i exercir el meu mandat i les meves funcions en l'interès exclusiu de la nació."

 

Dos vicepresidents, de la Lliga i de Forza Italia

Ha firmat el decret de nomenament i s'ha situat al costat de Mattarella per presidir el jurament dels seus 24 ministres, començant pels vicepresidents, Matteo Salvini i Antonio Tajani.

El primer, que ja és ministre d'Infraestructures i Mobilitat Sostenible, és el líder de la Lliga i el segon, d'Afers Exteriors, és el representant de Forza Italia, el partit liderat per Silvio Berlusconi.

Primera foto de família del nou govern d'Itàlia, aquest dissabte a Roma (Reuters)

Són els dos partits de dretes que es van presentar en coalició amb Germans d'Itàlia i que van aconseguir una victòria històrica, amb majoria absoluta tant al Congrés com al Senat.

Per això aquest divendres Mattarella va encarregar a Meloni que formés govern, i ella ja va fer públics els 24 noms dels que aquest dissabte han jurat el càrrec després d'ella, entre els quals només hi ha 6 dones, a banda d'ella mateixa.

Són 8 ministres designats per Germans d'Itàlia, 5 de Forza Italia, i 4 de la Lliga, a més de 5 que es consideren "tècnics", és a dir, no adscrits a cap partit. 


Nomenaments per tranquil·litzar la UE

Un dels ministeris clau, el d'Economia, Meloni l'ha encarregat a un membre de la Lliga, Giancarlo Giorgetti, però s'ha interpretat com un nomenament destinat a tranquil·litzar els mercats.

El motiu és que Giorgetti era fins ara ministre de Desenvolupament Econòmic del govern de Mario Draghi, és molt pròxim a les patronals i, a més, no és euroescèptic, ans al contrari.

És un dels nomenaments amb els que Meloni vol enviar un missatge de normalitat institucional a la Unió Europea i també confirmar el compromís amb l'OTAN i amb la defensa d'Ucraïna.

"Ministeri d'Indústria Made in Italy"

Però el biaix del seu ideari polític conservador i tradicionalista ja s'ha posat de manifest en els noms amb què ha rebatejat alguns dels ministeris.

Per exemple, el Ministeri de la Família ha passat a ser "de la Família i la Natalitat", el d'Agricultura és també "de la Sobirania Alimentària" i el d'indústria passa a dir-se "Ministeri d'Indústria Made in Italy", així, en anglès.

La nova primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, després de jurar el càrrec, aquest dissabte a Roma (Reuters)

Traspàs de Draghi a Meloni

Aquest diumenge s'escenificarà el traspàs de poders del primer ministre en funcions, Mario Draghi, a Meloni, que presidirà el seu primer Consell de Ministres.

Serà llavors que es nomenarà Alfredo Mantovano com a subsecretari de la Presidència del Consell de Ministres, un dels càrrecs que es considera amb més influència al govern.

Tot plegat és la materialització del que va passar a Itàlia el 25 de setembre, amb la victòria de la coalició liderada per Germans d'Itàlia, que va derrotar de manera contundent la de l'esquerra liderada pel Partit Democràtic.

En concret, la coalició de dreta (anomenada a Itàlia de centredreta) va aconseguir 237 dels 400 diputats del Congrés i 115 seients dels 200 del Senat.

Es tanca, doncs, una crisi política iniciada al juliol, quan el Moviment 5 Estrelles va retirar el suport parlamentari a Draghi, va forçar-lo a presentar la dimissió dues vegades, i Mattarella va acabar convocant eleccions.

 

 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaItàlia
Anar al contingut