Eleccions a Itàlia el 25 de setembre: Draghi torna a dimitir i ara Mattarella ho accepta

Itàlia celebrarà eleccions anticipades el 25 de setembre. És la conseqüència de la dimissió de Mario Draghi com a primer ministre d'Itàlia. Una renúncia que no té marxa enrere: el president de la República, Sergio Mattarella, l'hi ha acceptat aquest matí.

El Consell de Ministres ha acordat la data dels comicis, poc després que Mattarella signés el decret que dissol les dues seus del Parlament, el Senat i la Cambra dels Diputats. A partir d'aquí, la Constitució dicta celebrar eleccions en un termini de 70 dies.

Draghi continuarà exercint de primer ministre, però en funcions. En aquests temps convulsos, Draghi, expresident del Banc Central Europeu, entén com ningú que cal continuar gestionant la crisi, sobretot si és financera i energètica.

De bon matí, Draghi havia anunciat la seva renúncia, la segona en pocs dies, al Parlament italià, on s'ha acomiadat dels diputats.

El president de la República ha convocat els presidents de la cambra alta i la cambra baixa per treballar en la dissolució del Parlament i anar cap a eleccions anticipades.

La situació política ha generat incertesa en l'economia. La prima de risc, la diferència entre els interessos pel deute públic alemany i italià, ha pujat fins als 238 punts, 28 més que ahir. Aquest matí la Borsa de Milà ha obert amb una caiguda d'un 2%. Avui, a Itàlia, li costa més endeutar-se que a altres països, com Grècia, cosa que no passava des del novembre passat.

Draghi, sense suport parlamentari

Aquest dimecres el cap de govern italià s'havia mostrat disposat a seguir el capdavant del govern sempre que se solucionessin les disputes en el ple de l'executiu de coalició. "És necessari un govern fort i cohesionat", va manifestar mentre demanava el seu suport.

El primer ministre, Mario Dragui, va superar la moció de confiança que li havien presentat al Senat malgrat que els partits de la dreta, que fins ara formaven part del govern d'unitat nacional, van abandonar-lo. Van votar menys de la meitat dels 315 senadors.

Les formacions de dretes al govern, la Forza Italia de Silvio Berlusconi i la Lliga de Matteo Salvini, van marxar abans de la votació de la moció de confiança a què se sotmetia el primer ministre, Mario Draghi, al Senat. Els membres del Moviment 5 Estrelles (M5E) es van declarar presents no votants, per no perdre el quòrum, i es van abstenir.

Es tracta dels tres partits amb més senadors, representatius del centredreta i el centreesquerra.

Amb la moció de confiança, Draghi aspirava a reconstruir la coalició de govern, després de l'adeu del Moviment 5 Estrelles la setmana passada, una decisió que va portar-lo a presentar la dimissió, que el president de la República, Sergio Mattarella, no va acceptar.

Sense el Moviment 5 Estrelles, ni Forza Italia ni la Lliga, Draghi perdia la majoria parlamentària.

En conèixer la posició dels socis, el primer ministre va abandonar el Senat.

S'obre la cursa electoral

Amb el tret de sortida per a una nova campanya electoral s'haurà de veure ara qui rendibilitzarà millor el trencament del govern.

Una Lliga en hores baixes voldrà culpar-ne el Moviment 5 Estrelles, que amb aquesta crisi ha quedat molt tocat i dividit.

Però l'ha avançat per la dreta una altra extrema dreta: els Germans d'Itàlia i la seva líder, Giorgia Meloni, que amb el desacomplexat missatge neofeixista que va expressar en un míting de Vox, s'ha col·locat amb un 23%, al capdavant de les enquestes.

Amb les projeccions d'avui, els dos partits d'extrema dreta podrien formar govern amb la dreta de Berlusconi. Una possibilitat que obre una etapa de gran incertesa a Europa.

Primer ministre des de fa menys d'un any i mig

Mario Draghi, president del Banc Central Europeu durant vuit anys, ha encapçalat un govern d'unitat nacional des del febrer del 2021. En aquest govern hi havia totes les formacions de l'hemicicle, excepte els ultres Germans d'Itàlia, de Giorgia Meloni.

La setmana passada, la coalició va entrar en crisi, després que el Moviment 5 Estrelles, la formació majoritària al Parlament, no votés una moció de confiança a Draghi, desmarcant-se de la resta de socis. Això va empènyer Draghi a la dimissió.