Les explosions de Beirut deixen gairebé 300.000 persones sense llar
L'ona expansiva generada per les deflagracions ha deixat atrapats entre la runa molts veïns i els hospitals de la capital libanesa no donen l'abast
Les explosions de Beirut deixen gairebé 300.000 persones sense llar

Les explosions de Beirut deixen gairebé 300.000 persones sense llar

L'ona expansiva generada per les deflagracions ha deixat atrapats entre la runa molts veïns i els hospitals de la capital libanesa no donen l'abast

Txell Feixas/Sandra Mata Actualitzat
TEMA:
Pròxim Orient
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Unes 300.000 persones han perdut la llar a causa de les dues enormes explosions que han sacsejat Beirut aquest dimarts a la tarda. La capital libanesa té una població d'un milió i mig d'habitants. Per tant, una cinquena part dels ciutadans s'ha quedat sense casa.

L'ona expansiva generada per les deflagracions ha deixat atrapats entre la runa molts veïns a qui els equips de rescat encara estan buscant. Hi ha un centenar de desapareguts. L'últim recompte de víctimes parla de 135 morts i 5.000 ferits.

Molts ferits, que deambulaven pels carrers sense saber com estaven els seus i sense casa, han estat acollits a les llars d'altres veïns, en una mostra col·lectiva de solidaritat.

Els hospitals no donen l'abast. Alguns estan impracticables. D'altres es troben col·lapsats ja a l'entrada, tensionats per la Covid i amb menys efectius per una crisi sense precedents, com explica el coordinador d'emergències de l'Hospital Saint George, George Saad:

"Hi ha moltes víctimes, hem perdut quatre infermeres i molts pacients, visitants... Hi ha molts morts, també moltíssims ferits. Només aquí ja n'han entrat uns 200".

Un dels hospitals de Beirut, destruït per les explosions (Reuters / Mohamed Azakir)

 

Arrest domiciliari per als vigilants del magatzem

Les dues explosions haurien estat causades per 2.750 tones de nitrat d'amoni que han estat sis anys en un magatzem sense mesures de seguretat. El govern libanès ha decretat arrest domiciliari per als funcionaris del port que vigilaven aquest magatzem.

De moment, la principal hipòtesi és que les explosions serien accidentals, i no causades intencionadament. Dins de l'executiu libanès molts aposten principalment per un tràgic accident i anys de negligència.

Però explícitament no s'ha descartat cap hipòtesi, tampoc la d'un atemptat. Aquest divendres el Tribunal Internacional Especial per al Líban ha de dictaminar els responsables de l'atemptat contra l'exprimer ministre Rafiq Hariri. Podria concloure que Hezbollah hi va estar darrere. Per això hi ha qui especula que les explosions han estat un atemptat polític de la poderosa milícia xiïta libanesa.

La zona del port de Beirut després de les explosions (Reuters / Mohamed Azakir)

 

Israel, país veí amb qui el Líban encara està tècnicament en estat de guerra i amb qui les tensions havien augmentat en les últimes setmanes, ha negat qualsevol vinculació amb les explosions i ha ofert ajuda humanitària.

De moment, l'únic que parla obertament d'atemptat és el president dels Estats Units, Donald Trump:

"M'he reunit amb alguns dels nostres grans generals i pensen que no es tracta de cap explosió industrial. Més aviat creuen, i en saben més que jo, que es podria tractar d'un atemptat. Una bomba d'algun tipus".

 

 

Crisi econòmica sense precedents

Les deflagracions s'han produït en un moment de tensió i molt sensible per al Líban. Els contagis de Covid han estat augmentant, i s'havia previst que aquest dijous comencés un nou confinament.

El país es troba immers en una crisi econòmica sense precedents que ja ha portat la meitat de la població sota el llindar de la pobresa. La situació empitjorarà: s'ha cremat un dels dipòsits més importants de pa i es preveu que no hi hagi reserves pròpies per fer-ne durant més d'un mes.

 

S'estima que les pèrdues materials podrien ser de milers de milions de dòlars, en un port clau per a un país que importa el 80% dels productes bàsics, que ja escassejaven.

Molts libanesos no recorden haver viscut mai una sacsejada així, en un país en conflicte constant. Ho explica un cineasta libanès, Philippe Aractingui:

"He vist la guerra, he filmat la guerra. Vaig ser a la del 2006, vaig anar al sud del Líban per veure-la. Llavors van trigar 30 dies per provocar la mateixa destrucció que ara ha fet una sola explosió. És una catàstrofe. Mai no havia vist una cosa així".

ARXIVAT A:
Pròxim Orient

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut