Les execucions per pena de mort arriben al mínim de l'última dècada: 690 el 2018

Les execucions han baixat un 30% al món durant el 2018, la xifra més baixa dels últims 10 anys, segons l'informe anual sobre la pena de mort d'Amnistia Internacional. La Xina és el país amb un nombre més alt d'execucions, però no queda reflectit en l'informe perquè el país no en dona cap dada oficial. Tot i això, l'any passat es van executar 690 persones, mentre que hi ha 19.000 persones al corredor de la mort.
 

Segons les dades recopilades per l'ONG, excepte a la Xina, que cada any executa milers de persones, aquesta reducció s'atribueix al fet que l'Iran ha reduït a la meitat el nombre d'execucions, 250 persones. La coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas, explica que s'han pres mesures alternatives.

"L'Iran ha deixat d'utilitzar la pena de mort per delictes que considerava menys greus aplicant canvis legislatius. I per tant avançant en aquesta direcció de no executar i optar per altres tipus de condemnes que són respectuoses amb el dret a la vida. Tot i això, l'Iran forma part dels principals països executors del món."

L'Iran és el segon país amb més execucions al món i, segons el secretari general d'Amnistia Internacional, Kumi Naidoo, es demostra una tendència optimista.

"El dràstic descens de les execucions demostra que fins i tot els països més insospitats estan començant a canviar les seves pràctiques i a adonar-se que la pena de mort no és la solució."

"És un senyal esperançador que indica que és només una qüestió de temps que aquest càstig cruel quedi relegat a un racó de la història que és on ha d'estar."

Després de la Xina i l'Iran, l'Aràbia Saudita és el tercer país amb més execucions -l'any passat, 149-, seguit del Vietnam amb 85, l'Iraq amb 52 -però on les execucions s'han multiplicat per 4 aquest any passat-, i el Pakistan, on, al contrari, se n'han fet 14, xifra que representat un 77% menys respecte al 2017.

Els 5 primers països de la llista sumen el 78% de les execucions que s'han fet al món durant el 2018.

Abajo la gráfica con los 5 mayores ejecutores del mundo en 2018:
China
Irán
Arabia Saudí
Vietnam
Irak
Pero estos gobiernos ahora forman una minoría menguante ¡yeah!
¡No a la #penademuerte!

Nuestro informe con las estadísticas de 2018 https://t.co/7Yt3mP1YZx pic.twitter.com/jSWsKgwuV3

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) 10 d'abril de 2019

Contra corrent

Malgrat aquesta tendència, hi ha països on el nombre d'execucions per la pena de mort ha crescut o hi han tornat. Això ha passat a Bielorússia, on s'han executat 4 persones, o als Estats Units - l'únic país d'Amèrica amb pena de mort, on s'ha aplicat en 25 casos. El balanç també ha crescut al Japó, on s'han fet 15 execucions, o a Singapur i el Sudan del Sud.

S'ha tornat a aplicar la pena capital a Botswana, al Sudan, a Tailàndia -on no s'aplicava des del 2009-, i a Taiwan. A Sri Lanka hi ha una moratòria des de fa 40 anys i ara es tornarà a permetre, encara que no s'ha executat cap cas.

Segons l'ONG, els mètodes més utilitzats per aplicar la pena capital van ser la decapitació, l'electrocució, la forca, la injecció letal i l'afusellament, tot i que a l'Iran hi ha constància de dos casos de lapidació.

Abolida en 106 països

Un dels últims països a abolir la pena de mort ha estat Burkina Faso, que l'ha eliminat del seu Codi Penal. També l'estat de Washington als Estats Units l'ha declarat inconstitucional. En total hi ha 106 països que han abolit la pena de mort i 142 si incloem els que, si no l'han abolit, no l'apliquen a la pràctica.

Durant el 2018, Gàmbia i Malàisia han declarat moratòries. Malgrat això, Amnistia Internacional considera que la seva feina encara és necessària entre altres coses perquè les Nacions Unides, l'ONU, tolera aquesta pràctica en alguns casos.

Seu central de les Nacions Unides a Nova York

El desembre passat, a l'Assemblea General de l'ONU 121 països - una xifra sense precedents- van votar a favor d'una moratòria mundial de les execucions, mentre que 35 països van votar-hi en contra.

Qüestió cultural?

L'any passat a Egipte es van dictar més de 700 condemnes a mort. Finalment, es van executar 43 persones. La freqüència amb què se sentencia amb la pena capital és sorprenentment alta a ulls, per exemple, dels europeus. Un periodista l'hi feia notar al president egipci en la cimera entre la Unió Europea i la Lliga Àrab que es va fer fa un parell de mesos a Sharm al-Sheikh.
Al-Sisi hi veia una explicació cultural:

"Som dues cultures diferents en dues regions diferents. Cada regió té les seves pròpies circumstàncies."

Adriana Ribas considera que aquests països s'estan quedant sols.

"El món avança en una altra direcció, per tant aquests països que encara sostenen que la pena de mort és un tema cultural que està arrelat i que no cal discutir-lo s'estan quedant sols."

Però no només països del món àrab o asiàtic sostenen aquesta mentalitat. Als EUA alguns estats han abolit la pena i d'altres en fan una ferma defensa. El mateix president Donald Trump la defensa:

"Pena de mort. Apliquem la pena de mort a la gent que ven droga. Fi del problema."

Els Estats Units van executar 25 persones l'any passat, la majoria a Texas. Aquestes actituds que es presenten amb el creixement de les dretes més populistes són, però, un senyal d'alarma per l'Adriana Ribes.

"Una persona amb aquest tipus de retòrica suposa una alarma per a una organització de drets humans."

De tota manera, les 19.000 persones que estan sentenciades al corredor de la mort a tot el món fan que la lluita d'aquesta ONG encara quedi molt lluny d'acabar.

Tres casos espanyols

Actualment, hi ha tres casos de ciutadans espanyols condemnats a mort arreu del món.

Pedro Ibar, pendent del Tribunal Suprem de Florida, als Estats Units, que malgrat haver anul·lat la condemna a mort el febrer de 2016 el va tornar a declarar culpable i el podria torna a condemnar a mort o a cadena perpètua.

Artur Segarra, condemnat a mort a Tailàndia l'abril de 2017 per assassinar el també espanyol David Bernat.

I el tercer és Ahmed al-Saaday Ghaly, condemnat a mort a Egipte per assassinar el seu cunyat el desembre de 2016. Un cas defensat per AI que denuncia que va ser jutjat sense advocat i amb amenaces a la seva família.