La Xina potencia el iuan digital, un rival per als bitcoins i el dòlar
Pequín ha prioritzat els últims anys el binomi finances-tecnologia, fins que ha arribat un punt en què els préstecs online posaven en perill l'estabilitat del sistema financer
La Xina potencia el iuan digital, un rival per als bitcoins i el dòlar
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La Xina potencia el iuan digital, un rival per als bitcoins i el dòlar

Pequín ha prioritzat els últims anys el binomi finances-tecnologia, fins que ha arribat un punt en què els préstecs online posaven en perill l'estabilitat del sistema financer

Francesc CanalsActualitzat
TEMA:
Xina

Només a simple vista, passant per l'avinguda Changan, que travessa Tiananmen sota la mirada del retrat de Mao, un turista qualsevol, quan n'hi havia, en l'era prepandèmia, podia detectar el pes dels grans bancs xinesos pels seus edificis d'arquitectura més o menys discutible, però imponents.

D'acord amb l'aparença de solidesa que el ciment, l'acer i el vidre transmeten, el sistema financer xinès és tradicional i d'estat, sota control total del Partit Comunista.

Tota una estructura rocosa i presonera, en el cas dels bancs més petits, dels forts deutes de les empreses estatals; un endeutament que ha crescut al ritme de la inversió, sovint sense criteris de rendibilitat, per generar el creixement exponencial dels últims quaranta anys.

Són conglomerats que no responien al dinamisme del sector tecnològic xinès. I això ho han aprofitat les grans empreses: com el gegant mundial del comerç electrònic Alibaba, el dominador del sector dels videojocs Tencent o la propietària de la gran plataforma de missatgeria i pagament Wechat.

 

La seu d'Alibaba a Pequín
La seu d'Alibaba a Pequín (Reuters / Thomas Peter)

 

Tot comença quan el mòbil es converteix en la cartera. Els diners circulen sense que els veiem, a la Xina. Tot producte de consum, o pràcticament tot, es paga amb el mòbil. No és precisament el somni d'alguns utòpics de l'abolició dels diners. Al contrari, és una tecnologia que permet moure'ls més ràpid i sense control.

Animades per l'impuls oficial de generar tecnologia en el sector financer, les empreses Alibaba, Tencent o similars van començar a desenvolupar apps que presten diners a l'instant, crèdits a les pimes, estalvis altament rendibles. Tot el que la banca tradicional, bolcada amb les grans empreses, ha negat tradicionalment a empreses petites i mitjanes, i als particulars.

Els diners circulaven de mòbil a mòbil i no passaven pel banc tradicional, ridiculitzat pel gran mag de les tecnològiques, Jack Ma, fundador d'Alibaba:

"Actualment la banca actua encara amb mentalitat de món de pietat"

 

El fundador d'Alibaba, Jack Ma, en un acte a Xangai
El fundador d'Alibaba, Jack Ma, en un acte a Xangai (Reuters / Aly Song)

 

Tecnològiques versus banca tradicional

Una crítica frontal i oberta a la falta de dinamisme del sector financer xinès, en contraposició a l'agosarament de les fintech, com la seva divisió dins d'Alibaba, Ant Group.

Però el fet és que l'atreviment comportava riscos seriosos. Les tecnològiques del sector financer només aprovisionaven un 2% del que prestaven, lluny del 30% de la banca tradicional.

Per a un règim autoritari que se sosté, a més de la coerció policial –perquè garanteix millores materials a la població–, un daltabaix en el sector financer –que hauria fet perdre els estalvis a milions de famílies– faria trontollar els fonaments de l'estabilitat xinesa dels últims 30 anys i, previsiblement, de retruc, amenaçaria l'ascens de la República Popular al liderat mundial.

A la Xina, trencar amb la llei no escrita de "fes fortuna però discretament" té un preu, sobretot quan la direcció econòmica, com el poder en sí, és central, de praxi leninista; és a dir, amb el Partit Comunista a l'avantguarda, sense contrapesos ni òrgans de fiscalització.

 

Expositor d'Ant Group en una fira de big data a Guiyang
Expositor d'Ant Group en una fira de big data a Guiyang (EFE / Alex Plavevski)

 

El regulador va esperar a l'últim moment per suspendre la sortida a borsa de la financera de Jack Ma, Ant Group, a finals de l'any passat; una operació que hauria multiplicat encara més la immensa fortuna del fundador d'Alibaba, una figura popular i que començava a tenir massa protagonisme. Com ell, altres exponents de les grans fortunes del sector tecnològic han rebut tocs d'atenció per pràctiques monopolístiques o explotació laboral.

Per Lerong Lu, analista especialitzat en les tecnològiques del sector financer, la suspensió de la sortida a borsa d'Ant Group és una decisió força positiva si es posa el focus en l'estabilitat financera. Per descomptat que té alguns efectes col·laterals, com restringir la innovació.

La innovació havia de ser la part tecnològica, però en realitat aquest aspecte era irrellevant: el negoci consistia, al cap i a la fi, en préstecs i interessos com els de tota la vida que, això sí, escapaven als òrgans de control.

 

Un bitllet de yuan xinès
Un bitllet de iuan xinès (Reuters / Thomas White)

 

Criptomonedes esmunyedisses

Els bitcoins, les criptomonedes, també s'esmunyen dels òrgans reguladors tradicionals. En les últimes setmanes, Pequín ha anat estrenyent el cercle al voltant dels diners virtuals i de les granges de bitcoins, una activitat de gran implantació a la Xina.

Es calcula que a la República Popular s'ha arribat a generar el 70% del subministrament mundial de criptomonedes. És una activitat que requereix una gran quantitat d'energia –bàsicament pel funcionament dels servidors–, cosa que és contradictòria amb els objectius de neutralitat carbònica de Pequín.

La intervenció contra els bitcoins ha estat dirigida pel mateix viceprimer ministre Liu He, que és el màxim responsable en afers econòmics rellevants més enllà del pla quinquennal. Responsable de combatre l'especulació financera, no el canvi climàtic.

Persona de confiança de Xi, Liu He presidia a mitjans de maig una reunió del Comitè de desenvolupament i estabilitat financera del govern i anunciava la persecució de pràctiques irregulars als mercats financers i explícitament parlava dels bitcoins.

 

Tot coincidia amb un comunicat llegit a la televisió oficial en què es deia que el bitcoin ja no és una eina financera per evitar riscos. Al contrari, és un instrument especulatiu. I afegia –segons recull l'agència Reuters– que les criptodivises són un valor molt poc regulat, sovint utilitzat en mercats negres, per al blanqueig de diners, el tràfic d'armes, el joc o el narcotràfic.

Aquest dimarts, el Banc Central Xinès ha fet públic un projecte de llei contra el blanqueig de diners. I diu que algunes empreses "no financeres" seran incloses com a objecte d'investigació contra el blanqueig. Les grans tecnològiques?

La Xina prohibeix els intercanvis en criptomonedes, però no ha impedit que els particulars puguin tenir-ne. Lerong Lu defensa el iuan digital:

"El govern xinès està introduint el iuan digital emparat oficialment, cosa que pot ser un bon recanvi per a totes aquestes divises digitals"

A més de ser útil per evitar el blanqueig de diners o les bombolles, el iuan digital també permetrà guanyar influència a la Xina en els intercanvis de béns i serveis, ara dominats pel dòlar.

Del bitllet verd al iuan digital, sense l'efígie de Mao del paper en efectiu, però inevitablement guiat pels interessos del partit i la República Popular.

 

 

ARXIVAT A:
XinaBitcoin

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut