La successió de Prodi queda a l'aire després de l'acord històric sobre la Constitució
La Unió Europea viu, sota presidència irlandesa, un període amb molt de moviment. L'1 de maig es va viure l'ampliació de 15 a 25 membres, i divendres va tenir lloc un altre moment històric: l'acord sobre la primera Constitució europea, que, segons Zapatero, satisfà les aspiracions espanyoles. La cimera de Brussel·les, però, acaba amb una qüestió pendent, l'elecció del successor de Romano Prodi al capdavant de la Comissió. La presidència irlandesa vol resoldre aquest escull abans que s'acabi el seu mandat, el 30 de juny.
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han paralitzat la discussió sobre el successor de Romano Prodi al capdavant de la Comissió. Hi ha dubtes sobre quan es reprendran les negociacions. Es parlava d'una reunió extraordinària el pròxim mes, però el president de torn, Bertie Ahren, ha dit que vol arribar a un consens abans que s'acabi la presidència irlandesa, és a dir abans del 30 de juny.
El candidat més ben situat és el primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker. L'únic problema, però, és que Juncker no vol deixar el seu govern. Pel que fa a la proposta francoalemanya, que posa sobre la taula el nom del belga Guy Verhofstadt, té l'oposició del Regne Unit, que crítica el seu perfil massa europeista. De totes maneres, Verhofstadt ja ha anunciat que retira la seva candidatura.
Els últims noms que s'han incorporat a la cursa, segons informacions de vegades interessades, inclouen l'espanyol Javier Solana, el primer ministre portuguès, Joao Durao Barroso, o el comissari d'Exteriors de la Unió, Chris Patten. Aquest últim, però, ha anunciat oficialment que retira la seva candidatura seguint els passos de Verhosftadt i Juncker.
El responsable de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea, Javier Solana, ha afirmat des de Sitges que ell no és candidat a res, però ha afegit que està obert a qualsevol possibilitat per estar al servei de la Unió. Solana contestava així una pregunta sobre si seria ministre d'Afers Estrangers europeu, el càrrec que segons la nova Constitució substituirà la seva tasca actual, però que també s'interpreta com a resposta a la possible inclusió del seu nom en la terna per succeir Prodi.
Una Constitució que satisfà tothom
L'elecció del nou home fort de l'executiu de Brussel·les entela el pas històric, un gran salt cap a la unió política, que suposa l'acord sobre la primera Carta Magna de la Unió. Un dels punts més difícils per a l'acord ha estat el repartiment de poder. Al final s'ha acabat optant per una fórmula força feixuga, però que ha acabat acontentant més o menys tothom. Especialment Espanya, que durant el mandat d'Aznar s'havia convertit en un dels principals esculls per a l'aprovació del text, i els països petits.
Ara, cadascun dels estats membres haurà de ratificar en referèndum el text constitucional.
