Europa ja té Constitució

La Constitució europea ha demanat als líders europeus més esforços i més temps del que, d'entrada, semblava necessari, però, finalment, ja és una realitat. Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han aprovat formalment aquesta nit la Constitució europea. Després de dos dies de cimera a Brussel·les, els 25 estats membres van donar llum verda ahir a la primera Carta Magna de la història d'Europa i per celebrar-ho van brindar amb xampany. Tots els líders europeus s'han declarat molt satisfets per l'acord final de la Constitució. El debat de les últimes hores s'havia centrat en les demandes dels països petits, que han vist en la Constitució l'última oportunitat de fixar unes regles de joc que els permetin la presència institucional que reclamen. L'acord ha arribat amb una última proposta de la presidència que modificava els percentatges d'estat i de població que han de formar la doble majoria. Respecte a l'elecció del nou president de la Comissió que ha de substituir Romano Prodi, s'ha acordat prorrogar-ho fins a una reunió ministerial del 16 de juliol. El candidat més ben posicionat, segons la majoria de fonts, és el primer ministre luxemburguès Jean Claud Junker. Perquè la Carta Magna entri en vigor encara ha de passar una altra prova molt díficil i de futur incert. L'han de ratificar, via referèndum o via Parlament, els 25 països de la Unió. La Carta Magna aprovada aquest divendres pels 25 reforma les actuals institucions i estableix, en primer lloc, que la Unió tindrà un president que ocuparà el càrrec durant dos anys i mig. També es crea la figura del ministre d'Exteriors de la UE, que substitueix l'actual "Mister PESC", però sense tenir gaires més competències. El Parlament tindrà un màxim de 750 diputats. Els estats més petits tindran un mínim de sis escons. El Parlament, a més, guanya poder, ja que el Consell no podrà aprovar una llei sense el vistiplau de la cambra. També es restringeix molt el dret de veto. Les decisions es prendran per majoria qualificada. El document que ha reunit l'acord preveu que les decisions que es prenguin per majoria qualificada ho seran amb el 55% dels estats membres o 15 països que suposin el 65% de la població de la Unió. La majoria absoluta només es requerirà per temes com la política exterior o la immigració. A més, s'exigeix que el mínim de països necessaris per poder bloquejar una decisió sigui de quatre, cosa que impedeix que una coalició de tres països "grans" -Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit- pugui bloquejar una decisió, malgrat que per nombre d'habitants sí que seria possible. Pel que fa a la composició de la Comissió, s'estableix que el nombre de comissaris fins al 2014 serà d'un per país membre i, des de llavors, "correspondrà a dos terços del número d'estats, si no és que el Consell Europeu, per unanimitat, decideixi canviar aquesta xifra". La referència a la tradició cristiana que demanava Polònia no formarà finalment part del text constitucional. El text constitucional dotarà la Comissió de la capacitat de fer propostes a l'hora de determinar si un país ha incorregut en dèficit excessiu, tot i que l'executiu comunitari seguirà obligat a fer només recomanacions quan toqui determinar les mesures correctives de l'Estat. No obstant, el Consell haurà de respondre "sense retards" a aquesta recomanació de la Comissió. La Constitució també inclou una carta de drets fonamentals, entre els quals hi ha drets economòmics, com el del treball, la vaga o la protecció per l'acomiadament. Són conquestes de l'estat del benestar europeu.