Reguant defensa no haver respost a Vox per no legitimar qui "vulnera drets fonamentals"

El Suprem ha jutjat aquest dimecres la diputada de la CUP per un delicte de desobediència greu a un tribunal durant el judici del procés

Actualitzat

La diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant ha defensat no haver respost les preguntes de Vox en el judici del procés per no legitimar un partit que vulnera drets fonamentals. Ho ha fet durant el judici que se li ha fet aquest dimecres al Tribunal Suprem.

Se l'acusa d'un delicte de desobediència greu a un tribunal per aquestes paraules durant el judici del procés: "Assumint-ne les conseqüències, davant d'un partit d'extrema dreta, masclista i xenòfob, no penso respondre a les preguntes de Vox."

Reguant ha argumentat que haver respost les preguntes de Vox hauria anat en detriment de la seva dignitat:

"Legitimar aquells que defensen polítiques en contra de la igualtat de gènere, en contra de la igualtat de les persones, això és en el fons anar en contra dels meus principis i valors."

El judici ha quedat vist per a sentència.

La Fiscalia li demana quatre mesos de presó i d'inhabilitació per poder-se presentar a unes eleccions, concretament inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu.

El ministeri públic ha argumentat que la defensa del dret a la llibertat ideològica i d'expressió "no pot dur a una infracció de les normes procedimentals" d'un judici. Per contra, la defensa de la diputada de la CUP ha denunciat vulneració d'aquests drets i ha insistit a demanar l'absolució.

Durant el judici que s'ha celebrat a Madrid, Reguant només ha respost les preguntes del seu advocat i ha rebutjat contestar a la Fiscalia. Reguant ha intervingut en català durant el judici i ha estat traduïda per una intèrpret.

Judici a Eulàlia Reguant al Tribunal Suprem
Eulàlia Reguant declarant davant el Tribunal Suprem

La diputada de la CUP ha arribat al Suprem i a l'exterior hi havia una concentració de suport.


L'argument de Reguant sempre ha sigut apel·lar a l'objecció de consciència. Diu que no respondre a Vox va ser fruit d'una decisió col·lectiva de no acceptar la presència d'una organització d'extrema dreta i recorda que ja va ser sancionada amb una multa de 2.500 euros, que va pagar.

Reguant, en declaracions al programa "Els matins" abans del judici, ha explicat que no renuncia a l'absolució, tot i que la veu complicada perquè s'entendria que el Tribunal Suprem accepta l'objecció de consciència i "accepta que Vox és una organització que vulnera o busca vulnerar drets fonamentals." Per a la diputada de la CUP, això no passarà perquè en el marc de l'estat i el que ella anomena "els pilars del règim", justament "l'extrema dreta és un dels seus pilars".

Judici a Eulàlia Reguant al Tribunal Suprem
Membres de la CUP i líders independentistes han donat suporta a Reguant a l'exterior del Suprem (ACN/ Andrea Zamora)


El judici es va suspendre el març

Al març, la cupaire ja va seure al banc dels acusats, però el tribunal va suspendre la vista en acceptar les al·legacions de la seva defensa, que reclamava que la diputada fos jutjada pel Suprem.

L'1 de març, data en què s'havia de celebrar el judici contra Reguant, el seu advocat va al·legar irregularitats en el procediment i en va demanar la nul·litat. El motiu, que l'escrit d'acusacions de la Fiscalia i l'acte d'obertura de judici oral els havia continuat fent el jutjat d'instrucció número 10 de Madrid, quan Reguant tornava a ser diputada i, per tant, aforada. El tribunal ho va acceptar i va decidir suspendre el judici.


L'escó de Reguant, en perill

Si finalment Reguant fos condemnada, també podria ser inhabilitada i això posaria en perill el seu escó al Parlament de Catalunya. El motiu és la petició de la Fiscalia d'inhabilitació especial per al dret de sufragi.

El precedent és el cas del diputat de Podem al Congrés Alberto Rodríguez, condemnat per un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat, per haver donat una puntada de peu a un policia durant una manifestació.

En el seu cas, la inhabilitació especial per al dret de sufragi va acabar comportant que perdés l'escó al Congrés dels Diputats. El Suprem va considerar que la inhabilitació comportava la pèrdua de l'escó i la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, l'hi va retirar.

El Suprem ho va determinar així basant-se en la mateixa interpretació de l'article 6.2 de la llei electoral que es va fer servir per retirar l'escó a Quim Torra i Pau Juvillà, tot i que en aquells casos sense sentència ferma.

Sobre la possibilitat de perdre l'acte de diputada, Reguant ha declarat que entén que el que demana la Fiscalia és que no pugui presentar-se a unes eleccions i que ella ja ha estat escollida. Tot i això, no perd de vista el precedent de Rodríguez.

ARXIVAT A:
Tribunal Suprem Judici procésCUPReferèndum 1-O
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut