Hipoteques IRPH: el Suprem diu que no són abusives i dona poc marge per reclamar

El tribunal diu que aquests contractes no poden considerar-se "abusius", fins i tot quan el client no va rebre informació prou transparent

Francesc SerraActualitzat

El Tribunal Suprem ha dictaminat que les hipoteques referenciades a l'índex IRPH no són "abusives", fins i tot quan es demostra que el client no va rebre informació transparent sobre el que estava contractant. D'aquesta manera, torna la pilota als jutjats, que hauran de mirar cas a cas, però tot apunta que els clients tindran poc marge de maniobra per reclamar, perquè el Suprem ha ratificat que, d'entrada, l'índex no és abusiu.

Un argument que descol·loca associacions de consumidors i d'altres col·lectius, que titllen la decisió de "contradictòria"; consideren que la falta de transparència és suficient per declarar abusiu un contracte. Ara, estan a l'espera de saber el contingut complet de la sentència, que s'ha de redactar en els pròxims dies.

La nota del tribunal, molt concisa, fa referència als quatre casos sobre l'aplicació d'aquest índex, i assegura que "seguint la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, ha apreciat falta de transparència perquè no es va informar de l'evolució de l'índex durant els dos anys anteriors".

Ara bé, conclou també que en aquests contractes, malgrat la falta de transparència, "no hi havia abús". D'aquesta manera, segons interpreten alguns experts, els clients amb hipoteques IRPH no poden esperar que se'ls doni la raó de manera automàtica, i en tot cas hauran de batallar el cas als tribunals i demostrar que els van vendre la hipoteca de manera poc transparent.

La decisió dona oxigen al sector bancari, que esquiva, per ara, haver d'afrontar una allau de demandes amb l'aval del Suprem.


Consulta al Tribunal Europeu

Al març, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va obrir la porta a poder reclamar aquestes hipoteques, però deixava en mans dels jutges espanyols valorar en cada cas si el client havia estat ben informat.

El tribunal no va voler entrar a determinar si l'índex és o no transparent, com sí que va fer, el setembre de l'any passat, l'advocat general del tribunal, Maciej Szpunar, quan va presentar les seves conclusions sobre el cas: per ell, l'IRPH no era una clàusula transparent i, per tant, podia ser abusiva.

Tant el TJUE com el seu advocat general esmenaven, d'aquesta manera, la doctrina que havia mantingut el Tribunal Suprem espanyol fins aquell moment, que havia rebutjat entrar a valorar si aquesta clàusula s'havia aplicat o no correctament.

Ara, el Suprem "incorpora" part d'aquesta doctrina, i a la pràctica, torna a traspassar als jutges la responsabilitat de decidir, cas per cas, si la hipoteca va ser comercialitzada correctament.

FACUA veu "vergonyosa" la sentència

"Absolutament vergonyosa": és la reacció de FACUA a la sentència. En un comunicat, l'organització de consumidors diu que està a l'espera de saber el contingut íntegre de la sentència, però considera que l'alt tribunal "es doblega una vegada més als interessos de la banca amb una interpretació forçosa de la legislació".

"Sembla que el Suprem hi ha tornat", ha afirmat el secretari general de FACUA, Rubén Sánchez, que ha descrit com a "escandalós" el pronunciament del tribunal per alinear-se amb la banca.

 

També des de l'OCU, lamenten que la sentència és favirable per a la banca i no comparteix els criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

 

I des de la plataforma IRPH Gipuzkoa asseguren que es constata "que el Suprem ha perpetrat un segon intent de salvar la banca en matèria IRPH":


Què és l'IRPH i a qui afecta?

L'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris s'aplica a Espanya des de fa 25 anys, tot i que actualment gairebé no s'utilitza. Es va fer popular durant els anys del boom immobiliari, quan les caixes d'estalvi l'oferien com una alternativa més estable a l'euríbor, que llavors estava imparable.

Suposa aproximadament el 10% dels crèdits concedits a Espanya. Hi pot haver més d'un milió d'aquest tipus d'hipoteques, entre les quals 300.000 a Catalunya.

Les demandes contra l'IRPH es van començar a presentar el 2013, coincidint amb la baixada de l'euríbor, i es van fer habituals entre el 2015 i 2016.

ARXIVAT A:
HipotequesEconomia de butxaca
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut